xelu.net
 
llistat de temes (22)
:: Cagum el Pare Noel! (4 comentaris)
:: Club de lectura (3r trimes (21 comentaris)
:: Club de lectura (4t trimes (54 comentaris)
:: Club de lectura (abril - m (26 comentaris)
:: Club de lectura (gener - f (31 comentaris)
:: Club de lectura (gener - f (17 comentaris)
:: Club de lectura (juliol - (25 comentaris)
:: Club de lectura (juny - ju (19 comentaris)
:: Club de lectura (març - a (20 comentaris)
:: Club de lectura (octubre - (37 comentaris)
:: Dependència o independèn (15 comentaris)
:: Discussions literàries (34 comentaris)
:: Els Indignats (17 comentaris)
:: Els valors (46 comentaris)
:: FaceBook, la nova manera m (11 comentaris)
:: Integració a través de l (13 comentaris)
:: L'educació està fatal? O (6 comentaris)
:: Lost (Perdidos): (87 comentaris)
:: No tindràs casa en la put (6 comentaris)
:: Progrés i sostenibilitat (61 comentaris)
:: Violència de gènere (6 comentaris)
:: Windows Vista? XP? Línux? (23 comentaris)
 
top 10 visites fòrum
:: Lost (Perdidos): (109357 visites)
:: Els Indignats (101738 visites)
:: Windows Vista? XP? Línux? (100378 visites)
:: Els valors (99572 visites)
:: Club de lectura (4t trimes (99283 visites)
:: Cagum el Pare Noel! (95815 visites)
:: FaceBook, la nova manera m (94987 visites)
:: Dependència o independèn (94299 visites)
:: Discussions literàries (94285 visites)
:: No tindràs casa en la put (93909 visites)
 
BitWorks - Disseny web, allotjament web (hosting), disseny gràfic, programació, bases de dades i venda de material informàtic
 
PARTICIPA A XELU.NET
xelu.net >> àgora 2.0 >> fòrum >> (22 temes disponibles)
: | | | | | | | |
L'educació està fatal? O són les famílies?
20/12/2007 - Xevi Vilardell Bascompte
Aquest tema ha rebut 92988 visites
L'educació està fatal? O són les famílies?
comentari inicial
Afegir comentari afegir comentari
els vostres comentaris (6 comentaris)
PARTICIPA A XELU.NET
comentari inicial
Arran del vídeo sobre educació i família d'Emilio Calatayud que hi ha al Plafó d'anuncis i després de mesos veient que no anem bé, he pensat que ja era hora d'obrir aquest debat. La idea inicial és: el fracàs escolar, que els nens i nenes d'avui en dia surtin sense cap mena d'objectiu de l'escola, que s'hagi perdut la cultura de l'esforç, que cada cop valorem menys les coses... Tot això com ho podem arreglar? Hi ha molta gent que tira pel camí fàcil i en dóna la culpa a les escoles, el govern sembla que recolzi aquesta teoria ja que cada legislatura es dedica a treure una nova llei d'educació (amb la qual cosa entenc que l'anterior no anava bé, no?), les famílies cada cop traspassen més competències a l'escola i a l'hora són més exigents a l'hora de resultats i curosos a l'hora de que el seu fill s'ha de tractar com si fos de cotó fluix... Estem perdent els papers tots plegats? Quin ha de ser el paper de l'escola? Però sobretot i no ho oblidem, quin ha de ser el paper de les famílies? Anem a reflexionar sobre tot això en aquest debat.
Afegir comentari afegir comentari
COMENTARI:
SIGNATURA:
EMAIL: (si vols rebre actualitzacions dels nous comentaris)
   
   
 
   
 
els vostres comentaris (6 comentaris)

Autor/a del comentari: Xevi - Data: 26/01/2009

Avui m'ha arribat per correu electrònic aquesta carta i m'ha semblat interessant posar-la aquí donat que moltes persones del meu entorn es dediquen al món de l'educació com jo mateix. Penso que s'hi diuen veritats com un temple i que és bo que algú les digui amb el cap ben alt. És una mica llarg però val la pena.


INTRODUCCIÓ



Hola a totes i a tots. Us demanaré que dediqueu uns minuts a llegir el meu text i espero que no us deixi indiferents.

Fa unes setmanes vaig escriure una carta a la Mònica Terribas, Directora de TV3, per queixar-me de l'actitud d'un presentador anomenat Josep Cuní al seu programa Els Matins. La carta va ser llegida per la Sra. Terribas i se'm va respondre que certament calia que els mitjans de comunicació fossin prudents i respectuosos, tenint en compte de quina manera influeixen en l'opinió pública.

A més, vaig enviar aquesta carta a gent propera i algunes persones m'han suggerit que la faci córrer, perquè els ha agradat i els ha fet reflexionar. I això és el que faig avui, us envio la carta adjunta. Si teniu uns minuts la podeu llegir i dir-me què en penseu.

Potser us preguntareu per què l'envio avui i no un altre dia? Doncs perquè avui precisament, en un altre mitjà de comunicació (El Periódico) es diu que les escoles "desdenyen" els ordinadors de què disposen, i aquest petit detall imprès m'ha fet decidir-me a enviar la carta a tothom. Considero que hi ha una campanya de desprestigi molt gran contra els professionals de l'ensenyament des de fa un temps per part de l'Administració. I ara, en època de crisi, es tracta de fer creure a la gent que no fem servir el material que tants diners costa als contribuents (meeentida!). En el fons, el que es busca és fer creure a la societat que no cal destinar tants recursos públics als centres educatius, i amb l'opinió pública amb aquesta idea al cap ja no serà un problema reduir la inversió.

I jo em pregunto: Per què aquestes mateixes persones que tant qüestionen la inversió pública en educació no es qüestionen mai la mateixa inversió pública en el ministeri de defensa, per exemple?? O els diners que cada any van a parar a la casa reial, per posar un altre exemple??

En fi, espero les vostres respostes però, SOBRETOT, SI COMPARTIU LA MEVA OPINIÓ, ESPERO QUE REENVIEU AQUESTA CARTA A TOTHOM QUE US SEMBLI CONVENIENT.

Gràcies pel vostre temps.

Sílvia Cano (Manresa)

CARTA



Sílvia Cano Nieto
silviacano1968@yahoo.es

Manresa, 28 de setembre de 2008.

Senyora Mònica Terribas i Sala,

Sóc professora d'Educació Secundària Obligatòria i m'adreço a vostè com a Directora General de TV3 per expressar-li el meu malestar respecte a un programa de gran audiència.

En primer lloc, abans d'exposar la queixa, voldria manifestar-li la meva admiració com a periodista, especialment pel seu excel•lent treball a "La nit al dia", programa que m'ha agradat seguir fins que se n'ha interromput l'emissió amb motiu de l'acceptació del càrrec. El resultat de la seva feina mostra un gran rigor i un enorme coneixement de cadascun dels temes tractats i de les persones entrevistades, a més d'esperit crític i voluntat de justícia, elements que costa trobar en els nostres temps.

Malauradament, no puc dir el mateix del que veig en el treball d'en Josep Cuní als "Matins de TV3", concretament en relació amb l'educació i els professionals del sistema educatiu català. Ja el dia de la vaga del curs passat va carregar violentament contra nosaltres, tot titllant-nos d'irresponsables, interessats i contraris al bé públic. He de confessar que em va sorprendre molt el seu discurs. Fins llavors, jo mantenia envers aquesta persona una certa distància respectuosa, tot i que el seu to autoritari i totpoderós em cridava l'atenció; el dia 14 de febrer, durant la vaga del professorat, en la qual va participar bastant més de la meitat dels treballadors públics, la meva visió del Sr. Cuní va canviar considerablement.

No acabo d'entendre quina mena d'interessos o de pressions poden moure'l a ser tan bel•ligerant contra els educadors. A part de mostar un desconeixement absolut de la realitat en què treballem i en què els alumnes estudien, en cap moment l'he vist amb voluntat de contrastar opinions i fets. Potser la seva connexió personal amb el Conseller Ernest Maragall (que ha aparegut diverses vegades convidat al programa) li entorpeix l'esperit crític. El cas és que es queda en una postura parcial i injusta, i considero que això és molt greu tractant-se d'un periodista de renom, perquè la seva influència sobre l'opinió pública és bastant gran.

L'últim episodi d'aquesta història, el que m'ha mogut a enviar aquestes línies, el vaig veure el dilluns 15 de setembre, dia en què començava el curs escolar per als alumnes (no així per als professors que, encara que la gent no ho vulgui saber, comencem el dia 1). Va dir coses com que a Catalunya els alumnes comencen el curs una setmana més tard que a la resta de l'Estat, o que els sindicats posen traves a la conciliació entre escola i món laboral.

Començaré per l'afirmació sobre la data d'inici de curs. No és cert que a Catalunya es comenci més tard, a la majoria de comunitats autònomes, per exemple la de Madrid, la data d'inici és la mateixa que aquí, fins i tot abans, donat que a Catalunya es pretén començar el 12 de setembre, mentre que a Madrid és directament el 15. Si alguns anys aquest inici de curs coincideix amb un pont per la Diada de Catalunya, com enguany, l'inici es pot retardar un parell de dies per raons evidents. A més a més, en aquest sentit, també estaria bé que digués que les comunitats que comencen una setmana abans l'activitat amb alumnes després tenen una setmana de descans més que nosaltres durant el curs. Com a exemple, que consulti el calendari dels centres del País Basc, on per Setmana Santa fan dues setmanes de festa, mentre aquí en fem una. Que s'informi millor i veurà que a tot l'Estat s'han de fer els mateixos dies lectius, i dir en un programa de gran audiència que "després de tres mesos de vacances, finalment els alumnes tornen a classe, una setmana després que a la resta de comunitats" és, si més no, poc rigorós, per no dir tendenciós, que sembla que sona massa fort.

Pel que fa a les suposades traves dels sindicats a la conciliació entre l'escola i el món laboral, em sembla una afirmació bastant surrealista. El cert és que els mitjans de comunicació condicionen l'opinió pública, i des de fa uns anys se'ns bombardeja sobre la necessitat d'ampliar la jornada escolar per adaptar-la millor a la jornada laboral dels pares. Se li dóna a l'escola una funció aparcadora, com si la nostra tasca consistís a tenir controlats els fills mentre els pares treballen, i no donar-los una formació en continguts i valors. És aquí on jo, com els sindicats, ens oposem a aquesta tendència ampliatòria d'horaris, però no perquè no calgui conciliar escola i feina (només faltaria) sinó perquè considerem que el plantejament de base és erroni. No cal ampliar res. Els nens passaven ja fins l'any passat prou hores al centre com per aprendre el que cal i el que són capaços en funció de la seva edat. La sisena hora de primària s'ha imposat des del Govern no per millorar l'aprenentatge dels alumnes sinó perquè la societat es quedi tranquil•la una hora més al dia sense haver-se de fer càrrec de l'educació dels nens. En realitat, el que cal és que els alumnes tinguin més temps per estar a casa, per compartir amb els pares i la família, que són els màxims responsables de la seva educació. I perquè això sigui possible, cal conciliar escola i feina a l'inrevés: hem de reduir la quantitat d'hores que els adults passen fora de casa per treballar, hem de racionalitzar els horaris laborals (quin país d'Europa té uns horaris comercials com els nostres, per exemple?) i aconseguir que els pares recuperin les regnes de l'educació dels seus fills. Aparcar els nens i adolescents més hores en centres educatius no és sinònim d'educar-los. El problema és que això que jo i els sindicats plantegem va contra la creença tan estesa que fa de la producció i el treball el centre de la vida, va contra la màxima neoliberal segons la qual cal produir i treballar cada cop més. Això que es diu des dels sindicats, i que jo comparteixo, significa qüestionar tot el món capitalista en què vivim, significa plantejar la necessitat d'una racionalització de la nostra vida com a individus, com a societat i com a espècie, significa començar a parlar del "decreixement" com a necessitat per a continuar sent una espècie amb futur en aquest planeta... però aquest tema seria motiu d'un llibre sencer, a part de resultar (encara) políticament incorrecte.

En definitiva, diria que els centres educatius i els professionals que hi treballem assumim tan bé com sabem i podem la part de responsabilitat que ens toca pel que fa als nens i adolescents, però tenim les nostres limitacions i els nostres drets, a part de les nostres opinions, que cal respectar i escoltar. Ja n'hi ha prou de donar-nos la culpa de tot, d'acusar-nos d'egoistes i antisocials. La majoria ens dediquem a aquesta feina per vocació, però si la societat, els pares i els polítics no ens recolzen ni ens entenen potser deixarem de tenir educadors tan dedicats com els que tenim. Tots plegats hauríem d'entendre que la problemàtica de l'educació no prové exclusivament d'un sistema educatiu o un altre. Es tracta d'un problema social global, i si com a societat no aconseguir funcionar millor tampoc serem capaços de millorar les perspectives educatives dels nostres descendents.

Amb l'esperança que algun dia abandorarem el camí de l'extinció i prendrem el de la racionalitat que ens correspon, us saluda molt atentament.

Sílvia Cano

Autor/a del comentari: Xevi - Data: 02/01/2008

Vaig sentir a finals de l'any passat al telenotícies, que a partir d'aquest desembre (aproximadament), es penalitzava la bufetada a temps a un infant. Dins d'aquesta nova cultura, que ja va començar als anys noranta i que segueix ja entrat el sXXI, de no es pot tocar ni un nen i tot s'ha de resoldre dialogant, aquesta nova llei va en la línia. Penso que és una mesura que queda molt bé de cara a la galeria, però que la majoria dels entrevistats en la mateixa notícia no veien gaire amb bons ulls. No vull defensar ni una postura ni una altra, però penso que les "persones" que peguen sistemàticament als seus fills, no ho deixaran de fer perquè la llei digui que no es pot fer. També penso que mica en mica se'ls van donant armes als nens i nenes (que no són tontos) i que cada cop se sent més el "no em toquis que et denuncio" i coses per l'estil. Estaria bé obrir un debat a l'entorn de quins són els drets i deures dels infants, sobretot en països com el nostra, caldria recordar els deures (sóc conscient que hi ha molts països al món que encara s'han de recordar, i molt, els drets). No se de quina manera s'hauria de fer, però crec que és urgent restituir l'autoritat dels pares i dels mestres envers als infants i no tan infants d'aquest país. I compte, amb autoritat no estic dient en cap moment el càstig físic. Busquem el model entre tots, però fem-ho ja!

Autor/a del comentari: Ester - Data: 20/12/2007

Teniu rao en tot, hi ha qui aparca els nens per necessitat i hi ha qui els aparca per estar una mica menys lligats. Sigui com sigui, el fet es que passem poques hores amb els nostres fills. Soc mare, i soc concient d'aquest problema.
Normalment els pares anem molt atavalats amb la feina(que no és una bona escusa) , i quan tornem a casa, com que estem cansats, o hi ha un problema a la feina o el que sigui, ens trobem amb pocs ànims per estar amb els fills, i sobretot si tornem força tard. Què pasa? doncs que arrives a les 8 i pico a casa, i ells com a molt tard a 2/4 de 10 han d'estar al llit, és clar, estas per ells 10 minuts, més no que es retrassa el sopar, fas el sopar, que sopin, que llegeixin, amb el pare o la mare i ja t'ha passat l'estona, ah!, i tot això suposant que la cangur o la iaia que els ha cuidat fins aquesta hora ja els hagi fet dutxar, perquè sino no tens temps de res. A més, a casa sempre tenim feina a ordenar coses, coses nostres, coses dels nens. Jo no se com ens ho fem, però sempre pasa a davant la feina. I no és que no ens agradi estar amb els fills, perquè quan ens hi possem ens ho passem pipa, però suposo que com deia avans, és falta d'humor.

Volia parlar també del fet que no valorin les coses. Això si que és problema dels pares, i només dels pares. Avans els nens tenien dues joguines, i les valoraven molt ! Ara en tenen dues-centes, i com és lògic, les valoren poc. Quant més tens, menys valores, quant menys tens, més valores. I això senyors és llei. Aqui els pares la "caguem"(i perdoneu la paraula), molt fort. Com que nosaltres no hem tingut, ells que tinguin, i els hi fem més mal que bé. Ho tenen tot, és clar, l'amiguet té la DS, dons com que no pot ser menys, ell també. L'amigueta té la Wi, doncs hau, que la nena no sigui menys, com que aquell ho té.... Llavors diem que és la societat, però la societat la fem entre tots, no son els altres, som nosaltres. Els nanos aprenen a crèixer amb tot allò que es pot tenir, sense guanyar-s´ho. Què pasarà el dia que no es pugui? doncs que aquell nano es sentirà la personeta més desgraciàda del mon, probablement amb problemes d'autoestima, crissis o fins hi tot depressions. Si us hi fixeu, cada cop hi ha més persones amb problemes de depressions, i jo crec que es degut a que no s'han esforçat mai gaire per tenir res, i a mida que creixes i descobreixes que a la vida hi ha molts NOs, no et fas a la idea de lo dura que és. Hem de saver dir que NO, hem d'ensenyar als nostres fills que la vida no és fàcil. Allò de... "ja ho aniran aprenent, ara son petits,... quant creixin..." Si no els hi possem una mica dificil, si no diem NO de tant en tant, quant sigui de debò un NO, no el sabran acceptar. S'ha de dir No, però soc concient que no en savem ... quan ens posen aquelles carones.... som dévils, hi hi caiem de quatre grapes. Volem comprar amb objectes el què no podem oferir amb temps, i això és fatal. Com deia en Miki, els hi hem de donar TEMPS DE QUALITAT. En fi, potser si es fes una bona xerrada de tant en tant, amb els pares dels amics dels nostres fills, i poguessim posar-nos d'acord, però ja reconec que això és dificil, ja que no tothom pensa igual. Més bé o més malament, tots els pares crec que ens esforcem per fer-ho bé, ja que els nens no venen amb un manual d'instruccions, i ens ensortim com podem. I ja per acavar, no voldria que el què aquí exposso ofengués a ningú.

Autor/a del comentari: Xevi - Data: 20/12/2007

Contestant a en Miki, evidentment que hi ha casos per tot i que ho ha famílies que no poden cuidar els nens perquè no tenen cap combinació possible. Però segur que hi ha espais durant la setmana que els poden dedicar als fills. Són aquests espais que reivindico! Són aquests espais que moltes famílies sembla que vulguin evitar per no haver de compartir-los. Res més.

Autor/a del comentari: Miki - Data: 20/12/2007

Jo crec que tens tota la raó, però també penso que moltes famílies ni disposen ni poden disposar del temps necessari com per tenir als fills a casa d'hora, i això fa que moltes vegades sigui pràcticament obligat deixar-los al menjador escolar i apuntar-los a activitats extraescolars. Altres vegades, però, es fa per un competitivisme mal entès, i s'intenta educar nens hiperpreparats per la vida laboral oblidant preparar-los per a ser persones. Com totes les societats, la nostra està una mica malalta. En qualsevol cas, el que és indubtable és que als nens i nenes se'ls hi ha de dedicar temps de qualitat. Fins i tot, des d'un munt de vista egoista, si no fem més que "aparcar-los" com podem esperar que no ens "aparquin" a nosaltres quan comencin a fallar- nos les neurones?

Autor/a del comentari: Xevi - Data: 20/12/2007

Voldria fer un comentari entorn al tema de les famílies, l'escola i l'educació. Crec que el 90% de la responsabilitat de l'educació d'un fill/a és de la família i, bàsicament, dels pares. Vivim en una època que sembla que les escoles han fet un nou Estatut i se'ls hi estan traspassant competències a manta. Ja no n'hi ha prou amb les hores de classe que fan la canalla, sinó que si podem els fem fer 300 extraescolars (no fos cas que els quedés un minut lliure i els haguessim d'aguantar, que coi, molesten!) i els deixem a dinar perquè així nosaltres podem fer la migdiada. Allà on no arriba l'escola, tranquils que l'ajuntament o algú ja hi arribarà: Ludoteques (o des del punt de vista dels pares guarderies amb jocs), Esplais (o des del punt de vista dels pares guarderies amb un nom diferent), classes de reforç (des del punt de vista dels pares, el nen/a ja va bé, però així el tenim entretingut i es llaura un futur prometedor) i un llarg etc.

Estem perdent el nord! Avui en dia sembla que tenir fills és com qui es compra una Play! Resulta que fa molta gràcia fer-lo, però quan arriba resulta que plora a les nits, es caga i el més fotut de tot és que has d'estar per ell! Això no m'ho havien dit! No ho deia a les instruccions! Després bé tota la resta: si el puc encolomar a altre gent que me'l vigili, jo puc compensar la poca estona que tinc per dedicar-li comprant-li de tot. I com que per comprar-li de tot m'haig de matar a treballar i a fer hores extres, això ja lliga i em va perfecte d'excusa per enxufar-lo a tot arreu el màxim nombre d'hores possible. Llavors és clar: em torno el pare/mare més superprotector del món: a l'escola que no me'l renyin, perquè a casa es porta molt bé! Tu et penses que el nen/a és tonto? Ja sap quan s'ha de portar bé i quan malament! És a tu que et falta un curs per ser pare o mare!

I aquí ja enllacem amb l'excusa estrella de que l'escola està fatal. O sigui, que la culpa de si el jovent puja malament és de l'escola. De fet, si ho analitzem fredament, com que el nen es passa moltes més hores fora de casa que a casa, i quan hi és com a mínim en fa 8 dormint, és lògic atribuïr totra la culpa de la seva maleducació a l'escola!

Ho veieu que d'aquesta manera no anem bé? Treballa menys, compra-li menys coses i dedica-li més temps! Confia més en l'escola i dona-li el valor que té! Valora la feina dels mestres i ajuda'ls a educar el teu fill! Educa'l també tu a casa! Ostres, sembla que en sàpiga molt, però la veritat és que no en tinc experiència. Però si que tinc ulls i ja fa temps que totes aquestes coses les veig i m'enceguen... Què faré jo el dia de demà? Seguiu llegint aquest fòrum i us ho explicaré!

Club de lectura (juliol - agost - setembre 2011)
Club de lectura (juliol - agost - setembre 2011)
Els Indignats
Els Indignats
Club de lectura (abril - maig - juny 2011)
Club de lectura (abril - maig - juny 2011)
Club de lectura (gener - febrer - març 2011)
Club de lectura (gener - febrer - març 2011)
Club de lectura (octubre - novembre - desembre 2010)
Club de lectura (octubre - novembre - desembre 2010)
Club de lectura (juny - juliol - agost 2010)
Club de lectura (juny - juliol - agost 2010)
Club de lectura (març - abril - maig 2010)
Club de lectura (març - abril - maig 2010)
Club de lectura (gener - febrer 2010)
Club de lectura (gener - febrer 2010)
Club de lectura (4t trimestre del 2009)
Club de lectura (4t trimestre del 2009)
Club de lectura (3r trimestre del 2009)
Club de lectura (3r trimestre del 2009)
Els valors
Els valors
Progrés i sostenibilitat
Progrés i sostenibilitat
Lost (<em>Perdidos</em>): comentem la sèrie
Lost (Perdidos): comentem la sèrie
FaceBook, la nova manera moderna i de moda de perdre el temps
FaceBook, la nova manera moderna i de moda de perdre el temps
Integració a través de la separació
Integració a través de la separació
Discussions literàries
Discussions literàries
L'educació està fatal? O són les famílies?
L'educació està fatal? O són les famílies?
Cagum el Pare Noel!
Cagum el Pare Noel!
Violència de gènere
Violència de gènere
No tindràs casa en la puta vida!
No tindràs casa en la puta vida!
Windows Vista? XP? Línux? Mac OSX?
Windows Vista? XP? Línux? Mac OSX?
Dependència o independència de Catalunya
Dependència o independència de Catalunya
   
 
(c) 2007-2024 logo xelu.net | : 19/03/2024 | Facebook | Instagram BitWorks

Creative Commons License
Aquesta web i tots els seus continguts
estan sota una llicència Creative Commons.