Amb: Jordi Bosch, Marta Ribera, Fernando Gil, Sergi Albert, Julián Fontalvo, Jose Maria Gimeno, Jesús García, Xavi Duch, Sara Pérez, Toni Viñals, Rubén Yuste
01/12/2008
Autor/a de l'aportació: Albert Yarza
Aquesta obra ha rebut 224390 visites
Monty Pythom’s SPAMALOT és un musical original d’Eric Idle i John Du Prez més o menys inspirat en la mítica pel•lícula dels Monty Python “Los Caballeros de la mesa Cuadrada y sus locos seguidores”.
L’obra està ambientada en l’Edat Mitjana i ens explica la història de la recerca del Sant Grial per part del Rei Artús i els seus fidels -encara que no sempre útils- cavallers. Mentres proven de trobar-lo amb la inestimable ajuda de la Dama del llac I les seves Laker Girls, els intrèpids cavallers s’enfronten a desagraïts francesos, enormes vaques voladores, terribles conills assassins i espectaculars ballarines de Las Vegas. Inclús, a vegades, s’han arribat a cremar bruixes en directe sobre l’escenari.
Des de la seva estrena a Nova York el març de 2005, Monty Python’s SPAMALOT ha rebut importants reconeixements, entre ells, tres premis Tony i un Grammy a la millor banda sonora, que inclou com a tema central el ja clàssic Always look on the bright side of life (Gaudeix de les coses bones de la vida) de la BSO de “La Vida de Brian”.
Copiat i traduït el que diu el tríptic que et donen al teatre us donaré la meva opinió: personalment els musicals sempre m’han agradat. He tingut la sort de veure’n bastants, sempre de producció catalana (no m’he desplaçat mai a d’altres llocs tipus Londres per veure’n). Sempre els he trobat entretinguts i de molta qualitat i en aquesta ocasió no m’he sentit decebut. L’únic requisit per entendre bé l’obra és conèixer el tipus d’humor dels Monty Python. Un humor surrealista que podem veure constantment en les seves películes… No cal ni haver vist les pel•lícules. Tan sols saber quin tipus d’humor. Un humor fàcil però al mateix intel•ligent, àgil, entretingut i a vegades passat de voltes… Aquest és l’humor que et trobes a SPAMALOT. Però el que a mi m’ha sorprès és el ritme. Un nonstop de gags humorístics en cada una de les escenes dels dos actes que fan que des del començament ja dibuixis un somriure als llavis que esdevindrà ràpidament en un esclat de riures que no s’acabarà fins al final de l’obra. Dir que l’obra està inspirada en la ja famosa pel•lícula dels Monty Python però que en cap cas n’és absolutament fidel, ni falta que fa. L’humor surrealista permet incloure dins l’edat mitjana coses tan actuals i anacròniques com l’ambient dels casinos de Las Vegas, les cheerleaders del bàsquet americà o referències als supporters del futbol anglès.
Pel que fa als actors dir que fan una feina magnífica, cosa que dignifica l’obra donant-li el caràcter rigorós que necessita l’obra per que quedi compensada i complerta. Per últim m’agradaria fer una menció a l’escenografia que demostra una gran creativitat i versatilitat ajudada, això si, per un pressupost elevat.
En resum que totes aquelles i aquells que us agradi aquest tipus d’humor i volgueu passar 2 hores i 30 minuts sense parar de riure ja ho sabeu! Animeu-vos!
Autor/a del comentari: Alba Vilardell -
Data: 2009-01-10
Vaig anar-hi a mitjans de desembre i em va encantar! M'ho vaig passar molt bé i vaig riure molt. També val a dir que és una obra que si no t'agrada l'humor Monty Pythons provablement tampoc t'agradi per molt que la posada en escena estigui molt bé. A mi l'humor Monty Pythons em fa molt riure, i ja havia vist la pel.lícula "Los caballeros de la mesa cuadrada" que també me'n va fer molt. Discrepant una mica de l'Albert, tot i que hi han afegit elements nous i que la posada en escena adaptada a musical ja és per sí innovadora i diferent, vaig trobar que el que és el fil argumental i els diàlegs eren bastant fidels a la pel.lícula, i que anaves rememorant les escenes més caracterísitques. Sabeu la que hi vaig trobar a faltar perquè a mi em feia molt riure? La de quan volen cremar una bruixa, que en realitat no és una bruixa sinó que disfressen a una pobra noia per acusar-la de bruixa i cremar-la...jajaja, quins collons!
Autor/a del comentari: Miki -
Data: 2008-12-18
Nosatlres hi anirem avui, ja escriurem la crítica.
Autor/a del comentari: Xevi -
Data: 2008-12-04
A veure si arribem a temps a anar-la a veure... Últimament se'ns escapen moltes obres de teatre, però és que no es pot estar en tot. D'aquesta precisament, n'he sentit molt bones crítiques i penso que hauríem de fer un esforç i un forat a l'agenda per anar-la a veure.