En Gúlliver és un infant que, de sempre, ha somiat fer-se a la mar i esdevenir capità de goleta. Al créixer, viurà la seva primera aventura quan, al naufragar, cau presoner dels pobladors de Lil·liput.
En aquest món, Gúlliver, tot i ser menut, és talment un gegant, cosa que esporugueix als lil·liputencs. Però, passat el primer ensurt, es guanya la confiança i l'amistat fins al punt d'esdevenir l'heroi del poble. Ell és qui, d'un cop per sempre, foragita les disputes i les guerres entre Lil.liput i Belfuscú i propicia l'esperit de concòrdia i de cooperació d'ambdós pobles.
Aquest espectacle, amb titelles, ombres i cançons, és el muntatge més internacional del Centre (amb actuacions a Bèlgica, França, Itàlia, Turquia o Taiwan, entre d'altres) i s'ha reestrenat per celebrar el vint-i-cinquè aniversari de la companyia.
OPINIÓ:
M'estreno amb aquest espectacle com a comentarista d'espectacles infantils. No hi ha més raó que ara toca.
Pel que es pot veure en festes majors i voltant una mica, hi ha gent que s'atreveix a fer un espectacle amb qualsevol cosa i jo que tinc el sentit de la vergonya aliena molt desenvolupat no puc suportar-ho. Gullivert al país de Lil·liput és completament el contrari. Per mi és un espectacle rodó!
La posada en escena és molt senzilla. El primer que destaca és que no hi ha la intenció ni la voluntat d'amagar els titellaires per donar la sensació que els titelles es mouen sols. De fet si no es pot aconseguir perquè no integrar-los completament a l'espectacle? O sigui que tenim una construcció al mig de l'escenari, 3 titellaires i un munt de titelles que conformen tot l'espectacle, tot a la vista. En aquesta estructura central és on es desenvolupa la història i variant molt pocs elements es van creat tots els escenaris necessaris per explicar-nos la història. Aquesta evolució també es fa davant dels nostres ulls amb total naturalitat. Els titelles són de roba i no busquen ser molt realistes, però és que no cal. Amb això no vull dir que no els hagi trobat genials (com és el cas), només era un comentari purament descriptiu. Els titellaires, com ja he dit, estan sempre a la vista i pots veure com fan evolucionar els titelles, canvien l'escenari i ens van narrant la història ara un ara l'altra. La senzillesa del conjunt és de les coses que més m'ha agradat, igual que la naturalitat de tot plegat.
Pel que fa a la història, crec que és una adaptació molt ben trobada especialment pels nens, que normalment tenen una capacitat d'atenció limitada. Es barreja l'evolució dels titelles amb fragments cantats (amb la participació del públic) o a vegades que el narrador també demana la seva intervenció. Tot això fa que sigui molt fàcil mantenir l'atenció els 50 minuts escassos de l'espectacle.
Evidentment, el recomano a tots aquells que vulgueu gaudir d'un bon espectacle amb els vostres fills.
vídeo
No hi ha enllaços per a aquesta obra
afegir comentari
els vostres comentaris (1 )
Autor/a del comentari: Miki -
Data: 2012-04-22
En Xevi ho diu molt bé. És molt recomanable per a veure-ho amb nens, i els pares als que els hi agradin els contes o aprecïin les bones posades en enscena també en gaudiran.