|
xelu.net >> àgora 2.0 >> teatre (14 obres disponibles) >> Foc, cendra i fum |
: | | | | | | | | |
Foc, cendra i fum |
Tribu Homo Erectus |
|
Amb: Jordi Armadans, Josep Maria Casassas i Jordi Codina |
|
04/05/2008
Autor/a de l'aportació:
Xevi Vilardell Bascompte
Aquesta obra ha rebut 224494 visites |
|
|
|
opinió |
La mateixa companyia presenta l'espectacle de la següent manera en e díptic de mà:
Des de que l’Homo Erectus aconseguí dominar el foc, la seva vida canvià radicalment de manera irreversible. A partir d’aquest moment, es gestaven noves conductes i nous hàbits que, lentament, donarien pas al naixement de una vida cultural, literària i històrica, la qual ha perdurat fins els nostres dies: “Aquest primer moment de relació, de contacte, entre l’Homo Erectus i el foc és, en el fons, l’autèntic, el veritable moment de la creació universal, del qual s’ha parlat tant fins ara, el segon 0. L’Homo Erectus saltà del pla per caminar en un espai tridimensional en direcció ascendent envers l’espai virtual, l’autèntic espai exterior.” Els reconeguts professors Diòptries y Dactylus, han interromput les seves investigacions per presentar, arreu del món, el seu últim treball: Foc, cendra i fum, publicat a Edicions The, on exposen les seves noves teories i descobriments dels misteriosos enigmes que amaguen els ritus i la literatura universal de l’Homo Erectus.
Crec d'entrada que és un espectacle difícil de definir i complicat de pair (les dues coses en el sentit positiu de les paraules). D'entrada és difícil de definir ja que no és una obra de teatre tradicional que podem estar acostumats a veure, ja que no té un guió amb els paràmetres tradicionals i per acabar tampoc té una posada en escena convencional. El text és més aviat una reflexió expressada en veu alta per dos personatges a dalt l'escenari i versa sobre els ritus de l'Homo Erectus i les seva literatura. Per començar aquesta és la part més espessa de l'obra i que requereix una atenció més gran per part de l'espectador, si no es vol perdre en reflexions un pel complicades de seguir. Es nota que el text ha estat treballat i que cada coma i cada paraula estan posades allà per alguna cosa. En aquest sentit, si s'està atent al que es diu l'obra dóna a pensar i a reflexionar sobre l'estat actual de la nostra societat lligat tot plegat sempre a ritus i literatura. La posada en escena fa pensar més en un espectacle de carrer que en una obra en un teatre convencional. Un dels personatges es mou sempre en una cadira de rodes on hi té acoblats múltiples aparells i objectes. L'altre conviu entre un altra artilugi amb rodes amb un microones com a part central i una taula on es preparen alguns dels ritus que veiem durant l'obra. El tercer personatge surt molt poc i té una presència força anecdòtica. I aquesta és tota l'escenografia, tota ella mòbil i autoil·luminada. Aquesta és una de les altres característiques de la posada en escena: hi ha molt poca llum i fins hi tot a un dels personatges costa de veure-li la cara pel fet de que porta un frontal al cap que il·lumina endavant. Penso que això és així perquè lo important de l'obra és el text i la resta només és una manera de vestir-ho. En el fons és més un recurs visual per poder omplir l'escena i donar als dos personatges un caràcter excèntric que l'espectador por interpretar per osmosis als seus artilugis escènics.
Crec que s'ha fet un gran treball des de la versió 1.0 que va presentar la companyia sota el nom de 90-60-90. El text ha estat reduït i treballat. La posada en escena és molt més acurada i acaba de donar sentit al muntatge. La interpretació és fantàstica amb uns personatges molt ben caracteritzats i se'ls nota un treball acurat fins al mínim detall tant d'entonació com de col·locació en escena. S'agraeix molt el suport visual d'una projecció amb imatges i fragments de textos que van apareixent a mida que els personatges els van recitant. En definitiva, una molt bona versió 2.0! |
vídeo |
No hi ha cap vídeo entrat d'aquesta obra. |
|
>> Pàgina web de la Tribu Homo Erectus
>> Pàgina web de La Guarderia Teatre |
afegir comentari |
|
els vostres comentaris (1 ) |
Autor/a del comentari: Alba V -
Data: 2008-05-10
Estic d'acord amb en Xevi que la versió 2.0 millor que la primera: millor posada en escena, molt més breu (fins i tot se'm va fer curta!)...tot plegat molt més fàcil de "digerir".Jo vaig passar una bona estona. S'ha de dir, però, que tot i que en molts moments l'obra es presta a riure (vaig fer-ho molt, en el bon sentit de la paraula), l'essència del text i tot allò que diu està molt mesurat i treballat, i "ojo" amb les reflexions....poca broma, que els temes són trascendentals de pebrots! Felicitar per acabar als actors i a l'autor de l'obra per la bona interpetació i la feina feta, ja que em consta que no ha estat cosa de "quatre dies", precisament...jeje |
|