La vall d'Olzinelles
Des del pont de la carretera BV-5112 per sobre la Tordera, a l´entrada de Sant Celoni, s'agafa la pista de l'esquerra fins al pas per sota l´autopista AP-7. Es travessa l'autopista i es continua uns metres a l'esquerra fins a can Draper, on hi ha el plafĂł d'inici de l'itinerari. A partir d'aquĂ, si s'ha vingut en cotxe cal aparcar-lo per fer el recorregut a peu.
Aquest itinerari s´introdueix a la vall d'Olzinelles seguint la riera fins a l'ermita de Sant Esteve d'Olzinelles. Després travessa la riera, penetra pel sot de les Mines, s'enfila als Quatre Camins i retorna a can Draper pel sot de la Remor.
Can Draper i la vall d'Olzinelles
Can Draper Ă©s una casa pairal del 1860. Des d'aquĂ es pot veure l'inici de la vall d'Olzinelles, que es troba al vessant oest del massĂs del Montnegre. En temps passats havia estat molt transitada i humanitzada.
Des del roure de can Draper cal prendre el camà que s'endinsa cap a la vall. Només desviarem la ruta paral·lela a la riera per visitar el pou de glaç de can Draper, pocs minuts després de començar l'itinerari. Després, cal continuar el camà que va pujant a poc a poc per la vall. Quan s´arriba a la carretera d'Olzinelles, es creua i es continua pel caminoi paral·lel i a pocs metres de la riera, fins retrobar de nou la carretera d'Olzinelles a l´alçada de can Valls.
La riera d'Olizinelles
La riera d'Olzinelles neix mĂ©s amunt de ca l'AgustĂ, sota el Montllorer, i recull les aigĂĽes dels mĂşltiples sots que conformen el relleu d´aquest racĂł del Montnegre i que generen una vall humida i fresca. La verneda Ă©s el bosc de ribera propi d'aquesta riera, però tambĂ© hi ha pollancredes i platanedes. La riera tĂ© antigues rescloses que permetien el desviament d'aigua cap als recs i les basses properes. En el camĂ es troben antics ponts de pedra, com el del camĂ de can Plana. Una mica mĂ©s amunt d'aquest pont es troba el pollancre d´Olzinelles, i al final d'aquest camĂ hi ha el monumental pi insigne de can Valls.
A la vora del pi insigne de can Valls trobem la carretera d'Olzinelles. Abans de continuar l'itinerari es pot recular 50 m per la carretera i fer un descans als entorns de la font de la Pega, a la vora de la qual hi ha les basses i l'alzina de la Pega. També podrem veure els antics forns de la Pega, al marge superior de l'inici del camà d'ús privat de la casa de can Valls.
L'itinerari continua amunt per un corriol al marge dret de la carretera fins al sot de la font del Rector, sobre la qual es troba el conjunt de la parròquia de Sant Esteve d'Olzinelles.
Sant Esteve d'Olizinelles
Una mica enlairada sobre la vall, l'església de Sant Esteve d'Olzinelles ja apareix documentada l´any 1083. L'aspecte actual, però, correspon al segle XVI. El conjunt comprèn també el cementiri, davant l'església, i la rectoria, un bell edifici adossat a l'església i bastit entre els segles XVI i XVII. Per continuar l'itinerari cal baixar fins a la carretera, seguir-la amunt, passar de llarg la font de la Rectoria, i uns metres més enllà baixar per un prat i travessar la riera. Abans de deixar la carretera, però, podem anar a contemplar el pi Gros de can Valls, dos revolts més amunt.
DesprĂ©s de travessar la riera d'Olzinelles cal seguir a l'esquerra pel camĂ que voreja els camps del quintĂ de can Valls. Al marge d'aquest camĂ s'hi troben magnĂfics exemplars de roure, com el roure del QuintĂ . De seguida trobarem a mĂ esquerra el camĂ que porta a can Valls i que passa pel conjunt de la bassa de l'Aranyal, un indret encantador on hi ha alineats 26 plĂ tans monumentals i on es pot observar bona part del sistema de recollida i emmagatzematge d´aigua. L'itinerari, però, marxa per la dreta cap al pont de l'Aranyal. Pel camĂ trobarem la cruĂŻlla de la font de l'Aranyal i diversos arbres d´interès local: el cedre de can Valls, els plĂ tans i el faig del pont de l'Aranyal.
Els arbres d'Olzinelles
D'entre els elements del patrimoni de la vall d'Olzinelles, els arbres monumentals, notables i singulars, destaquen pel seu gran nombre. L'existència d'aquests arbres no nomĂ©s es deu a factors biològics i ambientals, sinĂł tambĂ© al simbolisme que els habitants de la zona han donat a certs individus i a la decisiĂł de plantar i mantenir alguns exemplars pel seu valor estètic. D'aquesta manera, es conserven pins, roures, alzines i alzines sureres de grans dimensions vora els camins de la vall. TambĂ© s'hi troben espècies ornamentals, com els plĂ tans, que formen grans conjunts monumentals vora les fonts o basses. L'existència d'alguns peus de faig i de boix grèvol Ă©s aixĂ mateix destacable, perquè es tracta d´espècies tĂpiques d'ambients centreeuropeus que a Catalunya formen boscos a altituds superiors.
A mĂ©s dels arbres d'interès local, la presència d'hĂ bitats poc comuns i ben conservats, com avellanoses, vernedes i lloredes, juntament amb la conservaciĂł d'algunes zones de pastura i conreu, fan que la vall d´Olzinelles tingui aquest especial interès botĂ nic i paisatgĂstic.
Un cop es travessa el pont de l´Aranyal cal agafar el camà que s´endinsa pel sot de les Mines. En arribar al pla de les Mines, s'ha de prendre un desviament a l'esquerra que s'enfila, fent alguna ziga-zaga, fins a Quatre Camins. Cal continuar recte per un camà que inicia un petit descens i, una mica més enllà , torna a pujar fins a la bifurcació amb el camà del sot de Bocs, on s'assoleix el punt més alt del recorregut 320 m). Aquà s'agafa el camà de l'esquerra i comença el descens cap al sot de la Remor.
El sot de la Remor
El sot de la Remor recull les aigües de la petita conca creada pels turons de la Trona del Cego, el turó del Cadastre i el turó dels Republicans, i va a parar a la riera d'Olzinelles poc abans de can Draper. A la seva capçalera s'hi explota la sureda, i a les parts més frescals hi creixen restes de plantacions de pins en antigues feixes.
El camà baixa fent algunes esses, primer per la dreta del sot de la Remor i després per dins del sot, deixant a banda i banda algunes pistes de desembosc. Quan apareixen els camps i les plantacions de la part baixa de la vall d'Olzinelles, cal continuar a la dreta, travessar el torrent del sot de la Remor i continuar pel camà principal fins a la casa de can Draper. |