De Santa CecĂlia de Sadernes al Pont de ValentĂ: (30-45 min)
La primera part d’aquesta excursiĂł transcorre pels dominis de l’alzinar calcĂcola de terra baixa, que es troba acompanyat pel marfull i tambĂ© per llentiscle, romanĂ, lligabosc mediterrani, sanguinyol, roure martinenc, roldor, arĂtjol, marxĂvol, om i arboç, entre d’altres espècies. Fins al MolĂ de Galzeran, es veuen, darrera els arbres que voregen la pista, uns prats de pastura. MĂ©s enllĂ i a la nostra dreta, l’alzinar es troba esclarissat en forma de brolla arbrada, o bĂ© en forma de mĂ quia allĂ on la roca, en pendent, no permet la formaciĂł de sòl. Per aquĂ s’ha observat l’esquirol, la mallerenga carbonera i el pinsĂ .
Del Pont de Valentà al Gomarell: (30’-45’)
La pista segueix passant pel domini de l’alzinar de terra baixa, calcĂcola (amb marfull, olivereta, arç blanc, boix, arĂtjol, sanguinyol). Però passat el primer passallĂs sobre la riera, fins a les ruĂŻnes de la Farga, l’alzinar Ă©s silicĂcola, ja que estem en un aflorament de roques de granit que donen lloc a un sòl sorrenc, de saulĂł, el que fa canviar la composiciĂł d’espècies, tot i que els canvis no sĂłn ara prou aparents. Abans d’arribar a la represa del Gomarell, passarem al costat dels prats i camps de la Muntada. La vegetaciĂł de ribera Ă©s ara mĂ©s rica i ufanosa, en ser el cabal de la riera mĂ©s regular i constant: hi trobem verns, sargues i pollancres. Per aquĂ s’ha observat la mallerenga cuallarga.
Del Gomarell a Sant Aniol d’Aguja: (60’-120’)
A partir d’ara deixarem de caminar per la pista per fer-ho per un sender paral•lel a la riera, sovint engorjada. L’alzinar tambĂ© canvia, i de seguida ens trobarem en el domini de l’alzinar muntanyenc (calcĂcola), caracteritzat per la manca d’espècies mediterrĂ nies al sotabosc. A partir de la Gorja d’en CitrĂł (la de la palanca de fusta), l’alzina deixa de dominar i ens trobarem en un bosc mixt de roures, aurons blancs, tells, avellaners i boixos. Entre la cruĂŻlla de camins i el MolĂ de Sant Aniol el sol sorrenc, de saulĂł, ens delata clarament un altre aflorament granĂtic, on hi trobarem espècies que no havĂem trobat fins ara, com el bruc, la bruguerola i l’alzina surera.
De Sant Aniol d’Aguja al Salt del Brull: (15’-30’)
Els voltants de Sant Aniol d’Aguja, fins a gairebĂ© el salt del Brull, son ocupats per l’alzinar muntanyenc silicĂcola, acompanyat ara per ginestell i alguns castanyers. Per aquesta zona s’ha trobat la rata esquirolera, el tritĂł pirinenc i una de les plantes endèmiques de l’Alta Garrotxa, la Lithospermum oleifolium (=Lithodora oleifolia).
Del Salt del Brull a Sant Aniol: (15’-30’)
Tornarem cap a la font de Sant Aniol pel mateix camà que a l’anada.
De Sant Aniol al Gomarell: (90’120’)
El camĂ de tornada ens permetrĂ albirar la vall de Sant Aniol des de dalt. La primera part passa per un alzinar muntanyenc silĂcic, amb estepa borrera, ginestell i bruc. MĂ©s endavant passarem per damunt d’una castanyeda. Finalment entrarem de nou en l’alzinar muntanyenc calcĂcola, que ens acompanyarĂ fins al Gomarell. Altres formacions que trobarem sĂłn les comunitats de les roques i tarteres.
Del Gomarell a Sadernes: (60’-90’)
Tornarem pel mateix camà que a l’anada, seguint la pista cap a migdia. |
)
)
afegir un comentari
| : 13/12/2024 | Facebook | Instagram 
