|
xelu.net >> àgora 2.0 >> fòrum >> (22 temes disponibles) |
àgora 2.0: cuina | jocs | llibres | música | cinema i tv | teatre | materials | rutes | qui és qui? |
|
|
comentari inicial |
Aquest lema s'ha popularitzat en els últims temps com a bandera per la reivindicació d'uns preus per a l'habitatge digne. I és que és veritat que els preus han pujat molt en els darrers anys... Que han pujat igual els nostres sous? Qui s'enriqueix amb tot això? De qui és culpa? No estarem jugant tots plegats a un joc molt perillós? Per començar a pensar-hi, us deixo amb una vinyeta que he trobat en el bloc de l'Aleix Saló. Llegiu i opineu!
|
afegir comentari |
|
els vostres comentaris (6 ) |
Autor/a del comentari: Xevi - Data: 17/08/2008
Curiós vídeo amb una metàfora sobre les hipoteques bancàries i la crisi financera.
|
Autor/a del comentari: Xevi - Data: 19/03/2008
Notícia de El Periódico del 18 de febrer de 2008:
L'ONU insta Espanya a adoptar mesures contra l'especulació urbanística
El relator de l'ONU Miloon Kothari ha instat avui Espanya a adoptar mesures contra l'especulació urbanística, ja que si no, ha advertit, serà impossible aplicar les lleis i compromisos adoptats pels governs central i autonòmics per promoure l'accés a la vivenda. Kothari ha avançat a Barcelona algunes de les conclusions i recomanacions que inclou en el seu informe sobre la situació de la vivenda a Espanya, un detallat estudi monogràfic que presentarà oficialment el pròxim 10 de març a Ginebra, davant representants de l'Executiu espanyol. Entre els mesos de novembre i desembre del 2006, el relator de les Nacions Unides va visitar nou ciutats espanyoles (Madrid, Bilbao, Sant Sebastià, Almeria, El Ejido, Roquetas de Mar, Sevilla, Barcelona i Saragossa) per conèixer de primera mà la creixent problemàtica de l'accés a la vivenda al país, cosa que li va permetre constatar que Espanya es troba "a la cua d'Europa" en aquest àmbit.
>> Veure notícia sencera. |
Autor/a del comentari: Xevi - Data: 26/11/2007
Ahir es va emetre un reportatge de 30 minuts que si teniu oportunitat de veure descriu molt bé el problema immobiliari actual tan en el nostre país com a nivell global i ens ajuda a entendre moltes coses sobre el moviment de diners a nivell planetari. Us deixo el resum que en fan a la web del 30 minuts:
"30 Minuts" reprèn el fil del reportatge "La fi de la bombolla", del mes de març passat. Aquest any, el mercat immobiliari s'ha capgirat, i el "boom" de preus i vendes ja és història. Aquí, i a mercats com el del Regne Unit o Irlanda. Promotors, constructors, agents immobiliaris, notaris, banquers, alts càrrecs europeus i acadèmics comenten aquest canvi de cicle del sector, i com a la frenada immobiliària s'hi ha afegit un altre factor desequilibrant: la crisi de confiança financera.
Per descriure aquest nou panorama, "30 Minuts" recupera algun dels protagonistes del reportatge anterior, i també es desplaça als Estats Units per descriure l'origen de les turbulències financeres, les hipoteques subprime i els productes d'inversió que, a totes dues bandes de l'Atlàntic, s'han estructurat al voltant del crèdit hipotecari.
L'accés al crèdit en els mercats financers s'ha fet més difícil, i la sensació de risc s'ha traduït en tipus d'interès més alts i condicions més dures pel finançament. Els diners no flueixen amb la facilitat de fa uns anys, i això ho noten els promotors i també els particulars a l'hora de demanar una hipoteca.
Davant de tot plegat, i per garantir la salut del sistema financer, les autoritats monetàries han descartat, com a mínim, de moment, nous increments dels tipus d'interès. En paraules de Mike Larson, analista immobiliari nord-americà de Weiss Research, "Qui pot saber què passarà si la Reserva Federal i el Banc Central Europeu tornen a fer massa fàcil l'accés al crèdit? On es crearà la pròxima bombolla? Això és el que ens hem de preguntar, perquè, si ara rescatem la gent que ha causat el problema, ens trobarem més endavant amb una altra crisi". |
Autor/a del comentari: Xevi - Data: 22/11/2007
Avui ha tornat a caure a les meves mans un article que em sembla interessant i que lliga amb la meva aportació d'ahir. Dic que ha tornat a caure ja que fa temps que circula per Internet i ja m'havia arribat fa temps per diversos cantons.
La nómina de mi padre
Artículo de Forges en El País (2/5/2006)
La nómina de mi padre en diciembre de 1979 era de 38.000 pesetas. Él trabajaba como peón en una obra. En ese mismo momento le ofrecieron comprar una casa. Le pedían un total de 500.000 pesetas por ella. Decidió no arriesgar y continuar viviendo en régimen de alquiler, en unas condiciones muy buenas. Se trataba de una casa modesta pero muy bien ubicada, en pleno centro de un pueblo cercano a Barcelona. A los pocos meses mi padre y mi madre compraron un terreno en otro pueblo de la misma provincia y en menos de cinco años de esfuerzo ya habían levantado y pagado una vivienda de 120m2.
Han pasado 27 años. En 2006 y en el mismo pueblo donde viven, un piso modesto de 75m2 a las afueras no se encuentra por menos de 35 millones de pesetas, y estoy siendo muy generoso.
En el año 1979 el coste de un piso era del orden de 14 mensualidades de un peón de obra 38.000 pts/mes x 14 meses = 532.000pts. El sueldo en 2006 de un universitario recién titulado en ingeniería informática sin experiencia profesional no llega a las 200.000 pesetas mensuales. En el año 2006 una vivienda modesta cuesta 175 mensualidades (14 anualidades!!!!) de un ingeniero informático.
200.000 pts/mes x 175 meses=35.000.000 pts.
Los jóvenes de hoy necesitaríamos cobrar 2,5 millones de pesetas mensuales para estar en igualdad de condiciones con nuestros padres que compraron una vivienda a principios de los años 80.
2.500.000 pts/mes x 14 meses = 35 Mill. de pts
Los pisos en el año 2006 deberían costar 2,8 millones de pesetas para que los jóvenes de hoy estemos en igualdad de condiciones con nuestros padres en 1979.
200.000 pts/mes x 14 meses = 2.800.000 pts
No encuentro adjetivo alguno en el año 2006 para calificar lo que mi padre consideró arriesgado en 1979. Está claro que los pisos no van a pasar a costar de la noche a la mañana 30 veces menos, de 35 a 3 millones. También está claro que no voy a cobrar 2,5 millones de pesetas mensuales, por muy buen trabajo que encuentre y por muchos estudios que tenga. Lo primero que se le ocurre a uno es seguir viviendo en casa de sus padres y ahorrar el 100% del sueldo durante los próximos 14 años, para el año 2020 (yo rondaré ya los 40 años de edad) tendré el dinero suficiente para comprar una vivienda al coste del año 2006 pero, por supuesto, no al coste del año 2020. Evidentemente esta ocurrencia la desecha uno antes de hacer cualquier cálculo. Aunque un joven bienintencionado consiga ahorrar 2, 4 o 6 millones con mucho esfuerzo en pocos años, a día de hoy nunca podrán evitar:
1) Pedir un préstamo al banco a 40 o 50 años (si consigues ahorrar 2, 4 o 6 millones puedes reducir el período a 35 - 45 años, pero 5 años no suponen prácticamente nada cuando estamos hablando de medio siglo de pago). Te darás cuenta de que no vives en una democracia sino en una dictadura. El dictador no se llama Francisco Franco, sino La Caixa, BSCH, Banc de Sabadell o, en general, 'la banca'. Ni siquiera tendrás la libertad de decir lo que piensas a, por ejemplo, tu jefe, no vaya a ser que cierre el grifo y no puedas pagar al dictador.
2) La otra solución es pagar un alquiler de por vida. En este caso el dictador se llamará Juan García, José Pérez o Pablo el arrendador. La situación no es distinta a 1).
Después de esta reflexión ten la delicadeza de no decir a un joven que su problema es que no ahorra, eso fue válido para ti en 1979, incluso era valido para algunos jóvenes en 1999, pero no en 2006, en 2006 sólo consigues cargar con más impotencia, si cabe, al muchacho. El esfuerzo de nuestros padres, sin duda alguna admirable, no era estéril (podían obtener una vivienda de propiedad en un período de 5 años). El mismo esfuerzo realizado por nosotros, los hijos, sólo llega para quizá reducir en 5 años una hipoteca de medio siglo. La vivienda nunca fue un objeto para enriquecerse, sino para vivir y es de lo poco material que sí necesitamos. La ley del libre mercado puede establecer el precio de los televisores de plasma al precio que quiera... yo no los compraré... pero nunca tuvimos que permitir que esa misma ley fijara el precio de la vivienda, porque todos Necesitamos vivir en una y no todos podemos pagarla. Los jóvenes, incluso aquellos que tenemos estudios superiores, no podemos competir'. |
Autor/a del comentari: Xevi - Data: 21/11/2007
He estat mirant anuncis de cases unifamiliars a Tona i preguntant-me si ho puc pagar o no. Us faré un exercici matemàtic senzill perquè veigueu com està el tema (i penseu que sóc generós i tiro a la baixa).
PREU DE LA CASA: 400.000 € (encara n'hi ha de més cares!)
PREU DE LA CASA + 16% d'IVA (ja que és obra nova): 464.000 €
DESPESES VÀRIES: Suposem que tenim diners per afrontar-les estalviats (notari, obertura hipoteca...)
CONDICIONS HIPOTECA: 30 anys amb Euribor + 0,40
QUOTA MENSUAL A PAGAR: 2.505€
Jo no se quin sou cobreu, però jo 2.505€ al més no me'ls puc permetre! Si mires quan valien les cases fa 7 anys i tornes el fer el càlcul (sobre una vivenda de 150.000€ IVA inclòs), tenim que la hipoteca surt a 810€ al més, cosa que ja em sembla molt més raonable. I la meva pregunta és: en l'escalada de preus dels pisos i cases, qui hi ha guanyat? Perquè resulta que tothom es queixa dels preus! Aquí hi ha poques persones que hi guanyen i la majoria que paguen! Tinc entès que les coses no funcionen així, no? En una societat democràtica s'hauria de fer el que diu o vol la majoria! Per tant, ens hauríem de creure més que el poble té el poder! Mireu els francesos: ells s'ho creuen i cada cop que fan una vaga paralitzen el país! Potser és que estem molt acomodats...
|
Autor/a del comentari: alba - Data: 05/11/2007
mireu aquesta pàgina:
http://www.vdevivienda.net/
si us haig de ser sincera, les manis d'aquesta gent, són súper divertides, diferents, amb molta creativitat i imaginació...i humor!! tot i que per a molta gent, trobar-hi el sentit de l'humor en un tema així, és demanar-li un gran esforç!!!
|
|