|
xelu.net >> àgora 2.0 >> fòrum >> (22 temes disponibles) |
àgora 2.0: cuina | jocs | llibres | música | cinema i tv | teatre | materials | rutes | qui és qui? |
|
|
comentari inicial |
Aquesta setmana m'ha arribat el següent article per correu electrònic. M'ha semblat interessant i he pensat que podria ser un bon punt de partida per a aquest fòrum. Hi tens res a dir sobre la dependència o la independència de Catalunya? Ens surt a compte seguir lligats amb Espanya? Com ens veuen des de la resta de l'estat? Quin és el camí que hem de seguir? Llegiu i opineu!
Autor: Alfons López Tena (vocal del Consejo General del Poder Judicial)
Tras treinta años de democracia estable, sólidamente anclados en la Unión Europea y el euro, impensables los golpes de Estado, integrados en la globalización y prósperos, es hora de hacer balance sobre si le conviene a Catalunya seguir en España.
Salvo efusiones líricas, amenazas gonadales y acusaciones de delirio psiquiátrico (idénticas a las practicadas por la dictadura soviética), no se oye en España argumento alguno que justifique la dependencia de Catalunya. Los unionistas catalanes, salvo una cierta apelación a la resignación y la rutina, tampoco razonan, incluso recurren crecientemente al escarnio y la amenaza, aquí más próximos a los usos de la dictadura maoísta.
Es normal esta afasia, que se intenta ocultar bajo abundantes bramidos, pues el fundamento económico de la conveniencia de pertenecer a España ha desaparecido. Ya no es el Estado español quien tiene moneda y determina los tipos de cambio, los tipos de interés y los aranceles de importación y exportación. Ya no hay mercado español, lo ha absorbido el único europeo, y es Bruselas quien toma esas decisiones y se abre a la globalización, con el resultado inevitable de la disminución de la importancia relativa del antiguo mercado protegido: hoy Catalunya vende al resto del Estado menos del 40% de su producción, e importa de allí menos del 35%. A Catalunya la dependencia ya no le es compensada por el acceso privilegiado al mercado español, que además se ha convertido en arriesgado por ser el único en que los productos catalanes son boicoteados por el hecho de serlo (práctica del 21% de los madrileños, según ABC).
Sólo le queda a España un mecanismo de actuación económica, la inversión pública, y los datos y hechos son elocuentes: tras décadas de detraer cada año el 10% del PIB catalán sin invertir en Catalunya (19.200 millones de euros el 2005), se desploman los servicios públicos que gestiona España y llevan su E: RENFE, AENA, REE, ENDESA, etc. ¿Qué reciben los catalanes a cambio del expolio fiscal? Ni siquiera la transparencia, pues los balances fiscales, públicos en la Unión Europea, Alemania o Reino Unido, los ocultan en España tanto los gobiernos del PP como los del PSOE. ¿Qué esconden?
Tampoco a la hora de comprar empresas españolas es una ventaja estar en España, pues la toma de control catalana es bloqueada de una u otra manera, y contra ella se blande la Constitución y la xenofobia, que no se invoca frente a OPAs alemanas o italianas.
Al expolio del Estado y la explotación monopolística de los servicios públicos privatizados se añade la penuria de la Generalitat. Baste un dato: tras treinta años de autonomía, y para 7,5 millones de habitantes, el presupuesto catalán es de 32.000 millones de euros. Tras ocho años de autonomía, y para 5 millones de habitantes, el presupuesto escocés es de 46.000 millones de euros. Escocia en ocho años ha conseguido el doble por habitante de lo conseguido por Catalunya en treinta.
Mal negocio es hoy España para Catalunya: privada de política fiscal, crónicamente objeto de desinversión pública, discriminada hasta en tratados internacionales (esos que firma el Estado español prohibiendo que utilicen el aeropuerto de Barcelona los aviones desde o hacia Toronto, Miami, México, Bangkok, Kuala Lumpur, etc.), boicoteados sus productos, rechazados sus compradores como extranjeros hostiles, ¿a quién le interesa continuar la dependencia? ¿Alguien podría explicar alguna ventaja comparativa de la dependencia respecto a la independencia? (si puede ser, sin insultar).
El problema de Catalunya se llama España, que se dedica, mediante el aparato del Estado que los catalanes pagan, a bloquear todos sus proyectos: ni conexión ferroviaria del puerto con Europa, ni servicios públicos que funcionen, ni inversiones en infraestructuras, ni TGV a Europa, ni toma de control de empresas españolas, ni aeropuerto intercontinental, ni nada de nada.
Ya están conseguidos los objetivos modernizadores comunes a catalanes y españoles, España ya es democrática y europea, pero tan adversa a la diversidad como siempre, no se concibe como plurinacional sino como unitaria, y percibe a los 'diferentes' no como un activo a promover sino como una molestia a eliminar. Proclama que Catalunya es España, pero piensa y actúa que Catalunya es de España. Una posesión.
Intentamos de buena fe una corrección del expolio fiscal, el dominio político y la discriminación económica y cultural. Tendimos la mano para sólo recibir insultos, boicots y engaños, y un Estatuto que no se aplica ni cumple, pues este Gobierno español, como los anteriores, no tiene por qué cumplir la ley cuando afecta a Catalunya. No pasa nada, ya lo avalarán como siempre los Tribunales Supremo y Constitucional, que para eso los nombran el PP y el PSOE.
Se equivocan: bloqueada bajo España, maltratada en España, insultada por España, harta de España, a Catalunya sólo le queda un camino: la independencia.
España tiene mucho a ganar con un Estado catalán, perdería un miembro descontento y problemático pero ganaría un buen vecino y amigo, y podría superar los bloqueos que sufren las libertades y la democracia por causa de una estructura institucional concebida y practicada para asegurar el dominio de una mayoría nacional española sobre las minorías nacionales. Como ya advirtió Burke, es ese dominio la causa de las mayores corrupciones del orden constitucional.
Dijo Azaña que para mantener España unida había que bombardear Barcelona cada cincuenta años, método que calificaba de bárbaro pero efectivo. Los bombardeos ya no son posibles, y España no ha aprendido en su lugar el método de ganar la adhesión cordial e interesada de los catalanes. En el fondo, tanto da. Se ponga como se ponga, la independencia de Catalunya es ineluctable e inevitable. Mene Tequel Parsin. Ha empezado la cuenta atrás. |
afegir comentari |
|
els vostres comentaris (15 ) |
Autor/a del comentari: Xevi - Data: 14/10/2008
Dependència més que mai! Si no, observem què passa amb el tema de l'Estatut: a Catalunya vam aprovar 100, ens van acceptar 50 i estem negociant per tenir 30 0 25. Fantàstic! No se si el que necessita Catalunya per fer un pas més ferm endavant és que la relació amb l'estat Espanyol es faci insostenible. A vegades el canvis arriben d'aquesta manera, no? |
Autor/a del comentari: Webmàster - Data: 05/01/2008
M'he permès la llibertat de fer un canvi d'ubicació de 10 temes d'aquest fòrum cap a un de nou amb el títol Discussions literàries, ja que m'ha semblat que el seu contingut s'allunyava de la idea inicial de debat. Aquest és el resum dels temes moguts:
>> (10/12/2007) - Miki - I els llibres en Català?
>> (11/12/2007) - Xevi - Sobre els llibres
>> (11/12/2007) - Miki - Sobre els llibres a l'escola
>> (11/12/2007) - Xevi - Repte
>> (12/12/2007) - Miki - El repte
>> (12/12/2007) - Xevi - Conclusions
>> (12/12/2007) - Miki - En definitiva
>> (19/12/2007) - Jordi - Lectures
>> (20/12/2007) - Xevi - Quina sort!
>> (04/01/2008) - Miki - La lectura, els joves i l'Emili Teixidor
A partir d'aquests moments, continua el debat sobre la dependència o independència de Catalunya amb tota normalitat! |
Autor/a del comentari: Xevi - Data: 12/12/2007
Un any més, Peugeot envia la felicitació de Nadal sense l'idioma català. Si els conteu, hi ha 32 idiomes... Però, i el català?
|
Autor/a del comentari: Xevi - Data: 04/12/2007
Pere, penso que la tele enganya molt. Això que ens ensenyen que tots els polítics s'apunten al carro del catalanisme és una façana. Quan venen eleccions, no ens ensenyen el pilot de mitings que fan en castellà (perquè això no ven). Això em fa pensar una mica amb la bombolla immobiliària: ara molts polítics s'apunten al carro perquè sembla que dón vots, però què passarà el dia que la tendència faci un tomb de 180º? Pot ser que la bombolla del catalanisme d'interessos exploti? En el fons, necessitem gent que s'ho cregui, no gent que actui per conveniència. I entre els polítics, lamentablement, en trobarem pocs. |
Autor/a del comentari: Pere - Data: 01/12/2007
Jo crec que el catalanisme realment és un moviment creixent, sinó perque les formacions nacionalistes accentuent els seus discursos en periodes electorals?, per guanyar vots evidentment (no ens enganyarem), per al cap i a la fi ho fan.
Algunes d'aquestes formacions han vist que com a conseqüència de radicalitzar el seu discurs guanyen vots, o no és veritat?
D'altra banda, crec que també és cert que s'augmenta en quant a varietats de formes del catalanisme com ara la proposata de Lopez Tena que ho veu des d'una prespectiva més econòmica.
Finalment crec que els simbols són importants i que tots els utilitzem per defini r els nostres ideals com per exemple Think global, act local! vaja topic!!!! Wiki! Think global, toca't la polla! al cap i a la fi no són més que simbols que ens identifiquen a tots i tots triem els nostres, i si hi ha una colla de tradicats que decideixen mantenir vius els correfocs, sardanes castells, endavant, al cap i a la fi són col·laboracions a la cultura de la societat en general, com ho són la musica, el teatre, el cinema... |
Autor/a del comentari: Miki - Data: 28/11/2007
Només matitsar que en cap momemt he dit, com no penso, què haguem de renunciar a les nostres tradicions. Només dic què me la porten fluixa (sóc poc folclòric, ves), però al mateix temps penso que és molt important conservar-les. Paradoxes de la personalitat Codonyiana, ai las! Aquesta no és la meva lluita.
I ho sento, jo si que crec què som, i em de lluitar per ser, una societat bilingüe. El què no discutiré és què aquesta "societat bilingüe" està en desequilibri i que en aquest desequilibri va perdent el català. Ok, això s'ha d'arreglar, i tant que sí. Veus, aquesta SÍ que pot ser la meva lluita.
Tampoc em sembla que el sobiranisme català vagi en augment.
I reconec que és un tema què em supera una mica (què el trobo massa complicat, vaja). |
Autor/a del comentari: Xevi - Data: 28/11/2007
Estic d'acord amb en Miki que jo vull una Catalunya independent només si és més tolerant. No val posar-se al mateix nivell per defensar l'independència de Catalunya que per defensar la unidad de España. Aquí ja entrem en nacionalismes racicals pels dos cantons. Penso senzillament que és una qüestió de respecte i del dret a decidir amb llibertat. Però això ens ho hem de creure tots: tan els d'un cantó com els de l'altre. No penso però, que haguem de renunciar a les nostres tradicions (ens agradin o no). Què seria de les diferents parts del món sense la seva identitat, la seva cultura, la seves tradicions, la seva llengua? Volem portar la globalització fins a les seves darreres conseqüències? Finalment, estic d'acord amb en Jordi (i per tant discrepo del Pere), amb que no detecto que el catalanisme sigui un moviment creixent. Com ho notes? No serà pel discurs de la casa gran del catalanisme d'en Mas? |
Autor/a del comentari: Jordi - Data: 28/11/2007
Acabo de llegir que hi ha un moviment sobiranista creixent. Em sap molt de greu discrepar, però no ho comparteixo. Penso que aquesta visió està molt allunyada de la realitat i que a vegades hi ha sectors de la societat que ho defensen i que no toquen de peus a terra o fan volar coloms.
D'altra banda, a mi em sembla que la única llengua pròpia de catalunya, és el català. Una altra cosa és que catalunya sigui una societat bilingüe, del que en podríem parlar. |
Autor/a del comentari: Miki - Data: 28/11/2007
Jo crec que moltes vegades es confon catalanisme amb tradicionalisme. Doncs jo sóc català i me la pelen els castells, les Sardanes, els correfocs i un milió de símbols més, i crec que les llengües pròpies de Catalunya són el català i el castellà. I crec en una Catalunya independent només si ha de ser més tolerant i més oberta de mires que la resta d'Espanya. I per això moltes vegades em rebota l'independentisme, perquè no hi trobo aquesta actitud més oberta. Think global, act local, deien aquells, no? |
Autor/a del comentari: Pere - Data: 28/11/2007
En qualsevol cas si que és cert que el catalanisme és un moviment creixent, tant en diversitat de formes com en volum. Un exemple n'és El Cercle d'Estudis Sobiranistes (del qual n'és fundador López Tena), una entitat que aprotant arguments contrastats com els del text de López Tena, intenta avaluar l'interés per una Catalunya independent.
Crec que és interessant aportar diverses visions del independentisme.
http://www.youtube.com/watch?v=P6kOMK8JLSE |
Autor/a del comentari: Miki - Data: 28/11/2007
Si fos cert em semblaria de subnormals, com tots els boicots que es fan motivats per la llengua o la terra
Però a part de l'article de l'Avui, he estat buscant i no trobo res que parli d'aquest boicot. A més, tant la web de Moritz com les cervesses estan etiquetades en català i castellà (la web segur perquè acabo d'entrar-hi... les ampolles parlo de memòria, no n'estic tan segur). I si ja costa trobar-la a Catalunya, a fora no t'ho vulguis ni imaginar (vaja, que molt molt èxit no pot tenir aquest boicot)
D'altra banda, la Moritz està boníssima. La llegenda diu que hi ha una Moritz torrada doble malta, però jo no he aconseguit trobar-la
I com va dir el gran personatge: Visca Catalunya! I merda als boicoteros curts de gambals! |
Autor/a del comentari: Montse. - Data: 28/11/2007
Fa poc el Justo Molinero va entrevistar aquest senyor, que ha escrit un llibre parlant d'aquest tema i és el motiu d'aquest articles, a Tele Taxi televisión (viure a Barcelona té aquestes coses). La veritat és que és un senyor que té les coses molt clares, i tot i que el Justo el pressionava (ell mateix va dir que la idea de separar Catalunya d'Espanya no li agrada i li fa por) ell contestava amb uns arguments molt ben preparats.
Però crec que a més a més té un altre valor afegit. Aquest senyor no és el "típic independentista" català. És fill d'immigrants, parla català, però la seva llengua mare és el castellà. Segurament no toca la gralla, ni fa castells ni balla en esbarts. I això és molt important. No vull dir que no s'hagi de defensar la cultura catalana ni les seves arrels, sinó que s'han de trobar altres arguments, amb molt més pes polític i social des del meu parer, per defensar l'independentisme. I aquest senyor ho ha dit, clar i català. I pot abendarar o arrossegar o fer reflexionar sobre aquesta situació a molta gent catalana però no identificada amb l'independentisme català tradicional. La unió fa la força, i això no ha fet res més que arrencar.... |
Autor/a del comentari: Xevi - Data: 28/11/2007
Avui m'ha arribat el següent missatge per mail. A veure què en penseu:
Catalunya i el catalanisme continuen sent l'objectiu predilecte de l'armada mediàtica madrilenya. Cada dia col•leccionen nous enemics. Cada català és un dimoni en potència i ells fan d'àngel exterminador de bèsties. Aquest mes la víctima propiciatòria és la cervesa Moritz. Por tierra, mar y aire -és a dir, des de la televisió, la ràdio i la premsa-, els mitjans de comunicació de la gran capital han començar a disparar contra els propietaris de la marca 'catalana', 'per haver subvencionat l'organització Plataforma per la Llengua'. Es deuen pensar que deu ser una plataforma atòmica. Com que Corea del Nord ha pactat, ara el gran perill nuclear són la Plataforma i la cervesa Moritz, que etiqueta 'exclusivament en català'. La família cervesera ha fet una nota pública en què surten al pas contra la campanya i proclamen 'el profund compromís amb Catalunya des de 1856'. 'Per això donem suport en la mesura de les nostres possibilitats a diverses iniciatives adreçades a la normalització de l'ús del català i a la cultura catalana'. Com els fabricants afirmen, Moritz etiqueta en català 'perquè és l'idioma propi del país en el qual té l'origen, la seu social i el cent per cent del mercat'. Que n'és de difícil, ser normal...
|
Autor/a del comentari: Xevi - Data: 21/11/2007
Ahir em va arribar aquest vídeo a les mans. La veritat és que se'm van posar els pels de punta! I jo em pregunto: com hi pot haver encara gent així en el segle XXI? I com poden deixar fer programes d'aquest estil? Jutgeu vosaltres mateixos:
>> VEURE VÍDEO |
Autor/a del comentari: Albert Yarza - Data: 08/11/2007
Hola família!
Bé els que em coneixeu mínimament ja sabeu que penso de tot plegat, crec que sóc una persona bastant transparent i això fa que de seguida es vegi de quin peu calço... Però potser no us heu parat a pensar que, no només és mostrar el que penso, sinó que va més enllà. La qüestió és que ja fa anys que no tan sols no m'amago del que penso, sinó que, amb un missatge clar i català (mai més ben dit), pregono el meu pensament i en faig bandera. Per que vull que arribibi al màxim de gent.
Crec que si la gent que viu i treballa a Catalunya (També entenent Països Catalans) reflexionès una mica de tot plegat, amb les dades econòmiques, balances fiscals (les tenim?), la inversió d'infraestructures, la gestió en general del gobern de l'estat espanyol sobre Catalunya, etc, es posarien les mans al cap i fliparien de com n'estem d'enganyats, de com ens han posat una bena als ulls.
I a sobre encara som els dolents! Cornuts i paguem el veure. Així estem!
No vull exposar les meves raons personals, però si que m'agraderia que la gent veiés les raons de pes, les generals: a part d'una cultura, una llengua, una idiosincràcia, una manera de fer diferent hi ha moltes raons socials, econòmiques, polítiques, laborals, esportives, lúdiques (...) que ens poden portar al pensament que, és millor estar SOLS que no pas MAL acompanyats.
Com diuen els irlandesos: El nostre dia arribarà! i només és una qüestió d'anys, ja ho veureu!
|
|