|
xelu.net >> àgora 2.0 >> fòrum >> (22 temes disponibles) |
àgora 2.0: cuina | jocs | llibres | música | cinema i tv | teatre | materials | rutes | qui és qui? |
|
|
comentari inicial |
Cada cop hi ha un debat més gran entorn a la conveniència d'utilitzar un o altre sistema operatiu en els nostres ordinadors de casa. Cada vegada hi ha defensors més aferrissats d'un i altre costat. Realment, hi ha un sistema operatiu millor que un altre? S'estan creant molts mites entorn de determinats SO? Queda cool tenir un Mac, o és realment superior a qualsevol PC? Anem a parlar de totes aquestes coses! Per fer-ho, quina millor manera que partir d'un article on l'autor es caga (literalment) amb el Windows Vista. Llegiu i opineu!
Windows Vista: propaganda y contrapropaganda
Vista es, en el mejor de los casos, medianamente molesto, y en el peor, te dan ganas de ir corriendo a Redmond y darle a alguien un puñetazo en el hígado. (Stephen Manes, hoy en Forbes).
Como era de esperar, continúa a buen ritmo la ofensiva mediática y marquetinera de Microsoft para promocionar su presuntamente innovador sistema operativo.
Así, el diario español El País obsequia hoy a sus lectores con la primera entrega de una especie de enciclopedia sobre Vista y Office (además de una especie de publirreportaje en EPS sobre Doña Rosa María y sus labores).
En este primer fascículo ya aparece la primera perla sobre innovación, cuando se dice que Windows Vista incorpora "desfragmentación automática". Pues no sé
ustedes, pero yo llevo diez años utilizando Linux y jamás he tenido que desfragmentar un disco, lo juro.
Pero no todo son fanfarrias y oropeles, sobre todo al otro lado del charco, donde la poco dudosa revista Forbes se despacha hoy a gusto con Windows Vista...
A quien se maneje bien en inglés, le recomendaría la lectura del artículo original, pero para el resto aquí van algunos jugosos comentarios traducidos:
Vista es, en el mejor de los casos, medianamente molesto, y en el peor te dan ganas de ir corriendo a Redmond y darle a alguien un puñetazo en el hígado.
Microsoft pregona nuevas características, muchas de ellas sisadas sin vergüenza alguna del Macintosh de Apple.
Vista es un parque temático decadente con unas pocas nuevas atracciones, montones de atracciones viejas reparcheadas y niños aburridos con una desesperada necesidad de adultos que supervisen el funcionamiento de los cachivaches. Si yo puedo encontrar montones de problemas en cuestión de horas, ¿por qué Microsoft no puede? Respuesta más probable: lo hizo, pero no le importa.
Y en el campo de la seguridad, algunas perlas destacadas:
Si el malware llega de algún modo a su máquina, el cortafuegos de Windows no le impedirá establecer conexiones salientes para ejecutar sus maldades. Si se apaga ese cortafuegos y se sustituye por otro mejor, el panel de control
le advertirá: "Su ordenador no está protegido; active el cortafuegos de Windows." Pero el Centro de Seguridad de Windows le dirá correctamente que el cortafuegos está activo y que no debería ejecutar dos a la vez. Llámelo
inconvistancia.
Cosas como ésta le llevan a uno a preguntarse si la seguridad habrá realmente mejorado tanto como Microsoft proclama. Todavía tendrá que añadir su propio antivirus, en una nueva versión preparada para Vista. Y los irritantes y repetidos avisos sobre posibles brechas de seguridad no siempre significan lo que dicen y son habitualmente irrelevantes. Se los tomará usted tan en serio como al chico que grita "¡el lobo!", resultando inútiles como herramienta defensiva.
Las conclusiones tampoco tienen desperdicio:
Mi recomendación: ni siquiera considere actualizar una antigua máquina a Vista. Punto. Y a menos que no le quede más remedio, no compre una nueva con Vista hasta que salga el inevitable Service Pack 1 (también conocido como Festival de Arreglos) para combatir los horrores que a día de hoy aún
desconocemos.
Sugerí a un jefe de producto de Windows que si la empresa se
tomara la seguridad realmente en serio, Vista ofrecería una forma sencilla de borrar ficheros con seguridad y eliminar todas las pistas de identidad y contraseñas, de modo que se pudiera dejar la máquina a otro o venderla. Su respuesta: "¿Algún sistema operativo hace eso?" Eso dice todo lo que se
necesita saber sobre Microsoft. El auténtico lema: "Aquí no hay innovación".
ANAR AL BLOC D'ON HE TRET L'ARTICLE |
afegir comentari |
|
els vostres comentaris (23 ) |
Autor/a del comentari: Xevi - Data: 01/02/2010
Fa mesos que no aportava res a aquest fòrum, però ara tinc més coses a dir. Resulta que ja he pogut provar el Windows 7, el successor de la cagada del Vista. Després d'uns mesos de proves he constatat que és molt més estable que el Vista (de fet encara no se m'ha penjat cap cop), és 1000 vegades menys pesat (no fa preguntes per tot) i és potser més intuitiu. No us penseu ara que a nivell visual hi ha hagut un canvi impressionant respecte el Vista, però si que és veritat que en alguns aspectes és més usable (per exemple, en la gestió de les finestres obertes.
Amb aquest discurs vull dir que Windows crec que aquest cop ha tret un bon producte, tot i que estic segur que té errades i no estarà exempt de crítiques.
Pel que fa a Línux. Resulta que fa unes dies vaig fer un experiment amb l'ordinador de sobretaula de casa. És una mica vell i vaig pensar que encara el podria aporfitar uns anys més si hi instal·lava un Línux. Ho vaig fer, no sense uns quants problemes. Un cop instal·lat els sistema operatiu, és quan van comenaçr els problemes de configuració de la xarxa i de la wifi. I això que pot semblar un problema aillat és vital pel bon funcionament i per la descàrrega de programes nous. Total, que al final me'n vaig sortir. Llavors van començar els problemes amb l'impressora. I un llarg etc...
I és que puc afirmar que Linux que encara està lluny de ser usable i fàcil per a tothom. Se que és un sistema força estable, que és gratuït i que és fruit de l'esforç desinteressat de molta gent. Però o hi entens una mica d'informàtica o per a un usuari normal és completament inviable. Per tan, d'entrada, descarataria Linux com a sistema operatiu per a tothom i el restringiria només a aquella gent que té temps i ganes de trencar-s'hi el cap.
Finalment, m'he comprat un iPhone fa més d'un any i puc dir que és una autèntica maravella a nivell d'usabilitat. Se que no és pot comparar el sistema operatiu que porta l'iPhone amb un Mac OSX però penso que aquí la gent d'Apple ha fet una molt bona feina! |
Autor/a del comentari: Xevi - Data: 14/10/2008
Si, el nou Windows ja té nom i ja es poden veure les primeres imatges per Internet. Vista fracassa estrepitosament i Microsoft ja té el cap en el nou sistema operatiu. Mentrestant, cada cop són més els exemples que podem trobar de que Línux va guanyant poc a poc terreny a Windows: diaris que regalen ordinadors mitjançant cupons amb SO Linux, Dell (gran distribuidor mundial d'ordinadors) ven configuracions de màquines amb Linux i el departament d'educació de la Generalitat de Catalunya envia a les escoles una distribució de Linux (Katix) per instal·lar als ordinadors. Estem en l'inici d'un canvi de tendència? Jo espero que si! |
Autor/a del comentari: Xevi - Data: 23/07/2008
Penso que la gent que ha pagat religiosament el Windows Vista s'haurà d'aguantar, ja que Microsoft ja ha reconegut amb la boca petita que tot plegat ha estat un fracàs i ja s'ha tret del cap el Vista. Actualment ja està preparant el llançament del nou Windows que es preveu pel final del proper any.
Jo precisament ahir ja vaig començar a fer els primers passos per alliberar-me de la dependància de Microsoft, i amb l'ajuda d'en Miki hem instal·lat Linux Ubuntu + Windows XP en el meu portàtil. Jo reconec que encara tinc certa dependància professional a uns quants programes que corren sota Windows, però per poc que pugui estaria bé anar fent el salt. La primera impressió del sistema Ubuntu, a part de que m'ha costat suor i llàgrimes que anessin Windows i Linux de bracet, és molt bona i presenta una infinitat de possibilitats. Això si, és més entretingut de configurar que el Windows.
A veure si mica en mica es va imposant el software lliure i deixem de pagar diners a Microsoft per programes que funcionen deficientment. Ànims i salut! |
Autor/a del comentari: antonimangels@hotmail.com - Data: 23/07/2008
quant tindrem una solució els usuaris que hem pagat religiosament els programes ?????????????????????? |
Autor/a del comentari: Xevi - Data: 16/05/2008
En Miki m'ha enviat això per correu que il·lustra de forma divertida la grandesa i les mancances dels diferents sistemes operatius:
"Tomen asiento y abróchense los cinturones que vamos a despegar". Cuando oimos esta frase muchos no podemos evitar un cosquilleo nervioso en el estómago... justo el mismo que yo siento cuando arranco mi ordenador, temiéndome las trastadas que va a jugarme esta vez. Claro que podría ser peor; por ejemplo, si los fabricantes de software operaran aerolíneas...
UNIX Airways: Todo el mundo trae un trozo del avión cuando llega al aeropuerto. Salen todos a la pista y montan el avión pedazo a pedazo, discutiendo sin cesar sobre qué clase de avión se supone que están construyendo.
Air DOS: Todo el mundo empuja el avión hasta que planea, entonces se suben de un salto y dejan que vaya con el impulso hasta que de nuevo llega al suelo. Entonces empujan otra vez, saltan otra vez, etc....
Mac Airlines: Todas las azafatas, capitanes, encargados del equipaje y expendedores de billetes parecen y actúan exactamente igual. Cada vez que uno pregunta sobre cosas concretas, se le dice amable pero firmemente que no necesita saberlo, no quiere saberlo, y que todo se hará por él sin que jamás tenga que saberlo, así que mejor que se calle.
Windows Air: La terminal es bonita y colorida, con simpáticas azafatas, fáciles facturación de equipajes y embarque, y un despegue perfecto. Tras unos diez minutos en el aire, el avión estalla sin el menor aviso.
Windows NT Air: Exactamente igual que Windows Air, pero cuesta más, utiliza aviones mucho mayores y cuando estalla se lleva por delante cualquier otro avión en un radio de sesenta kilómetros.
Linux Aeronautics: Los empleados descontentos de todas las demás líneas aéreas deciden abrir la suya propia. Construyen los aviones, los mostradores de billetes y pavimentan las pistas ellos mismos. Cobran una pequeña tarifa para cubrir el coste de imprimir el billete, pero también se puede descargar de Internet e imprimirlo uno mismo. Cuando uno embarca, recibe un asiento, cuatro pernos, una llave inglesa y una copia del Asiento-CÓMO.html. Una vez ajustado, el asiento totalmente configurable es muy cómodo, el avión sale y llega a su hora sin el menor problema, la comida durante el vuelo es maravillosa. Uno intenta hablarles a los clientes de las otras líneas aéreas del estupendo viaje, pero todo lo que ellos alcanzan a decir es: "¿Que tuviste que hacer QUÉ con el asiento?". |
Autor/a del comentari: Xevi - Data: 16/04/2008
Gràcies Miki per l'aportació d'aquest article. L'he trobat molt interessant. La veritat és que la gran aposta de Microsoft que era el Windows Vista no ha complert les expectatives ni molt menys. Per un altre cantó, ens trobem amb la companyia Google, que està fent els deures molt ben fets i que ha apostat per les aplicacions on-line que sembla ser que són el futur. Penso que la frase el temps posarà les coses al seu lloc és molt encertada i estic segur que amb els anys tindrem una perspectiva molt més encertada del que estàs passant a l'actualitat amb el tema del monopoli dels sistemes operatius. |
Autor/a del comentari: Miki - Data: 15/04/2008
Segueixo atiant el tema que el trobo interessant
http://ramonvilar.facil.cat/2008/04/15/el-col%c2%b7lapse-de-windows/ |
Autor/a del comentari: Miki - Data: 15/04/2008
En realitat el Windows és molt atacat, moltes vegades amb raó, però el cert és que ha obert moltíssimes més portes al desenvolupament del software lliure que el Mac, que amb desconeixement per part meva, és cert, diria que no n'ha obert cap. Es parla de les tàctiques monopolistes de Microsoft, però a mi em sembla que en aquest sentit les d'Apple són molt pitjors. El que és indiscutible és que el departament d'imatge i publicitat que tenen li dona un milió de voltes al de Microsoft... però això poc té a veure amb la bondat dels sistemes, francament. És el que passa amb l'Ipod: preciós, tothom en vol un (jo també), però si et poses a mirar comparacions de la qualitat de la reproducció de la música resulta que els de Creative són millors (no en va han dominat el tema de les targes de so durant tants anys).
No sé, sóc usuari de Windows i de Ubuntu, mai he utilitzat seriosament (això és, per treballar) un Mac. Suposo que si ni tens puta idea d'informàtica ni tens cap punyetera necessitat i / o ganes d'arribar-ne a tenir, deu ser millor un mac. |
Autor/a del comentari: Xevi - Data: 15/04/2008
He trobat l'acudit molt encertat i la veritat és que els arguments són aquests. Però com sempre, penso que hi ha molta llegenda urbana entorn dels MACs. D'entrada, tot el que es diu d'un PC (sobretot les coses negatives si funciona sota Windows) te les pots creure. En el món d'i·lusió i fantasia dels MACeros, els seus ordinadors no es pengen (mentida), no agafen virus (mentida), són millors per dissenyar (mentida) i un llarg etc. L'únic de veritat és que són molt macos i ara estan força bé de preu. |
Autor/a del comentari: Miki - Data: 15/04/2008
http://es.appleweblog.com/wp-content/uploads/2008/04/macopc.jpg |
Autor/a del comentari: Xevi - Data: 05/01/2008
A la revista Personal Computer & Internet nº 60 corresponent al mes de gener de 2008, surt una comparativa entre els 3 sistemes operatius més populars (Leopart per ordinadors Macintosh i Ubuntu i Vista per PCs). Les opinions les escriuen 3 defensors a mort de cada un dels 3 sistemes, la qual cosa ens pot donar 3 punts de vista interessants. Us transcric el resum per veure si en podem treure suc:
10 razones para elegir Leopard:
1. Es rápido y estable como una roca.
2. Es versátil para manejar archivos.
3. Es un sistema operativo muy fácil de configurar.
4. En el terreno estético es insuperable.
5. La actualización de Tigre a Leopard es rápida (sólo una hora en un G5).
6. Es muy seguro gracias al Firewall incorporado.
7. Incluye muchas aplicaciones gratuitas de gran calidad.
8. El backup permanente es una gran tranquilidad.
9. Fácil configuración de red (aún con otras plataformas.
10. Puede ejecutar Windows y Linux fluidamente.
10 razones para elegir Ubuntu:
1. Precio. Ubuntu es gratis, inclusive cualquier actualización.
2. Fiabilidad. El software libre está testado por millones de usuarios de todo el mundo.
3. Seguridad. Es casi imposible que sufras un ataque de virus con Ubuntu.
4. Escritorio totalmente configurable.
5. Los requisitos mínimos necesarios son bajos.
6. Buen aprovechamiento del hardware de la máquina.
7. Facilidad y eficiencia a la hora de instalar y actualizar paquetes.
8. Servicio técnico gratuito a través de infinidad de foros en la Red.
9. Multitud de aplicaciones de calidad y gratuitas.
10. Rápida actualización y lanzamiento de nuevas versiones.
10 razones para elegir Vista:
1. La nueva interfaz orientada a tareas facilita el trabajo.
2. Es muy seguro gracias a los mecanismos de seguridad integrados.
3. Se inicia más rápidamente que XP.
4. La actualización de Vista es muy rápida gracias al DVD "preinstalado".
5. Encriptación de ficheros ultra segura de serie.
6. DirectX 10, soporta los ultimísimos juegos y tecnologías 3D.
7. La configuración de red e Internet es totalmente automática en casi todos los casos.
8. Incluye 19.500 controladores de serie, para prácticamente cualquier dispositivo.
9. Versionado múltiple de documentos que permite volver atrás y deshacer cambios.
10. Incluye un enorme número de aplicaciones multimedia gratuitas.
6 razones para NO escoger Leopard
1. Precio. Su precio está en torno a los 120 euros.
2. Es necesario un ordenador de Apple, que suelen ser más caros que los PC.
3. Efectos 3D de escritorio inferiores a los de Ubuntu.
4. Aun existen problemas de instalación sin resolver para Leopard, algo que incluso ha admitido Apple.
5. Macintosh es completamente minoritario en España.
6. Algunos programas como versiones antiguas de Photoshop o Firefox no funcionan bien o en absoluto bajo Leopard.
6 razones para NO escoger Ubuntu
1. No permite ejecutar muchos programas estándar (como Photoshop).
2. Exige bastante intervención y conocimientos por parte del usuario para un buen desempeño.
3. Mínima cantidad de usuarios a nivel mundial.
4. El número de aplicaciones llamadas "estándar" es casi cero en Linux.
5. Incluso las tareas sencillas pueden ser complejas bajo Linux, sin conocimientos previos.
6. Aún existen numerosos dispositivos de hardware, incluso modernos, que carecen de controladores para Linux.
6 razones para NO escoger Vista
1. Es inestable y tiene problemas de seguridad.
2. No permite correr programas para Mac OS X.
3. Pide autorización de forma excesiva.
4. Precio. La versión completa cuesta en torno a los 400€.
5. Baja seguridad. Los sistemas Windows son muy atacados.
6. Requisitos mínimos muy elevados.
Anem a discutir? |
Autor/a del comentari: Xevi - Data: 21/11/2007
Voldria alcarir que en l'aportació anterior he donat una dada però no he donat la font, culpa meva. Aquí va:
Personal Computer & Internet, nº 58 (novembre del 2007) pàgina 32: el 96,9% correspon al sistema operatiu Windows, el 2,47% a l'OS2, el 0,36% a Linux i el 0,27% a altres sistemes.
No crec, sincerament, que les dades s'allunyin gaire de les que dóna la revista. És trist, però és així. |
Autor/a del comentari: Miki - Data: 21/11/2007
Ups, m'he de corregir. No és google qui ha dissenyat aquesta distribució. És una distribució més de Ubuntu feta per la comunitat, amb permís de google, però és una "producció" independent. Sembla que els que l'han fet són fans d'ubuntu, google i enlightenment, i el què té de curiós és que integra totes les aplicacions webs de google.
Curiós
Canviant de tema, el 96 % dels ordinadors amb windows em sembla una barbaritat. D'on surten aquests números? De Microsoft? A més, com què quan et compres un pc (no mac) té un windows preinstal·lat el vulguis o no el vulguis, aquest resultat està esbiaixat. Els milers de milions d'usuaris que se'ls compren i després es FOLLEN el windows per instal·lar-hi Linux no estan comptabilitzats.
Toma ja! |
Autor/a del comentari: Xevi - Data: 21/11/2007
Feia temps que sentia parlar del tema, però desconeixia que hagués arribat a bon port. Sens dubte, és una notícia excelent i ara el que toca és provar-ho. Suposo que la primera distribució està només en anglès (i he vist que de moment és una beta) i haurem d'esperar per tenir-la en català (per exemple). A veure quins efectes té tot això en l'aclaparador monopoli que té muntat en Bill Gates (ahir llegia que el 96% dels ordinadors del planeta van amb Windows: fa por, oi?). |
Autor/a del comentari: Miki - Data: 21/11/2007
En Xevi va dir:
"Ai senyor Bill Gates el dia que Google comercialitzi gratuitament una versió de Linux... "
Doncs desig concedit! El cas és que google ja ho fa, això, desde fa poc més què un mes, i sembla que gOS, la seva distribució de linux (basada en Ubuntu) és molt complerta. De fet als USA la promocionen a través de la cadena Walmart venent ordinadors de taula amb gOS preinstal·lat pel mòdic preu de... 200 dolars! Si aquí ho fessin, jo me'n compraria un.
També pot descarregar-se i instal·lar-se la distribució a http://www.thinkgos.com/.
Entenc què un particular es quedi amb Windows si aquest bé preinstal·lat, però... pagar 300 € per un sistema operatiu què no és millor que un de gratuït i lliure? Això em costa més d'entendre
Més informació:
http://www.thinkgos.com/ http://www.kriptopolis.org/linux-para-las-masas http://www.cesarius.net/gos-google-a-dominar-el-mundo-con-su-sistema-operativo/ |
Autor/a del comentari: Xevi - Data: 21/11/2007
La comunitat informàtica i la mateixa Microsoft (sense dir-ho) està d'acord que Windows Vista no ha complert les expectatives ni molt menys (ni a nivell de funcionament ni a nivell de vendes). Com ja ens té acostumats Bill Gates, al cap d'un temps de treure una nova versió de Windows, aparèixen els SP (Service Packs). Per principis del 2008 està previst que surti el primer Srevice Pack de Windows Vista. A continuació, podeu veure el comunicat de Microsoft de la seva pàgina web al respecte:
Windows Vista SP1 acaba de publicarse como una versión beta limitada para un grupo de evaluadores beta seleccionados. Los suscriptores de Technet serán los primeros en obtener acceso a la versión RC (Release Candidate) del SP1 en cuanto esté disponible. El momento que se elija para el lanzamiento de esta RC dependerá de los comentarios de los evaluadores beta actuales. La versión SP1 será una actualización de Windows Vista, que tendrá en cuenta los comentarios de nuestros clientes. Además de las actualizaciones publicadas anteriormente, el SP1 incluirá cambios centrados en resolver problemas de confiabilidad y rendimiento específicos, así como compatibilidad con nuevos tipos de hardware y una mayor compatibilidad con los estándares más recientes. El SP1 también resolverá problemas de administración, implementación y soporte técnico. Los siguientes recursos proporcionan información acerca de los contenidos del SP1 y de cómo prepararse para una implementación de un service pack.
És lamentable que un sistema operatiu que val més de 300€ (la seva versió més simple), funcioni relativament malament i a sobre no afegeixi gaires coses d'interès respecte el seu germà gran el Windows XP. Ai senyor Bill Gates el dia que Google comercialitzi gratuitament una versió de Linux... Ai quan les escoles comencin a implantar Linux... En aquesta vida, o renovar-se o... |
Autor/a del comentari: Miquel - Data: 07/11/2007
El problema més gran amb trobar programes de reemplaç per la meva dona és el SAS, un programa d'anàlisis estadística que utilitzem a la feina i què ni és lliure, ni corre amb Wine. Una màquina virtual encara no ho he provat, no em consumirà molts recursos? És què la base de dades amb què treballem és molt molt molt molt gran, i alguns dels anàlisis triguen hores ja de sèrie... si a sobre és en un entorn virtual... però ho provaré, m'imagino. És clar que hi ha l'R, què és un llenguatge d'anàlisi estadístic boníssim i lliure, però ni s'aproxima al SAS, i si s'aproximés, hauriem de "traduïr" més de 6 anys de programes estadístics fets a la feina... total, que de moment segueixo amb el paràsit windows, què de tant en tant necessitem dur el portàtil a alguna reunió i tenir el SAS. Això se solucionarà ràpid, què a la G està a punt de caure-li del cel un portàtil de la feina i llavors ja no necessitarà el meu, però.
Ara, Ubuntu rules. |
Autor/a del comentari: Toni - Data: 07/11/2007
Miquel i Xevi, fins al moment, i sempre segons la meva experiència, que no és excessiva, tot el que plantegeu te sol·lució amb UBUNTU...
1. Problema: deixar Windows per que la parella no s'atreveix a passar a LINUX. Solució: migració progressiva: primer pas, canviar programari privatiu de Windows per programari lliure (IExplorex per Firefox, Microsoft Office per Open Office i Outlook per Thunderbird, per exemple); i segon pas, canvi de sistema operatiu, Windows per Ubuntu, on tindrà els mateixos programes amb els que ja estava treballant (Firefox, Open Office i Thunderbird). D'aquesta manera el canvi és menys traumàtic.
2. Problema: treballs amb aplicacions per creació multimèdia. Solució: utilitzar tot el programari lliure existent, molt bo (Inkscape, The Gimp, Bluefish, Quanta, Kino, Cinelerra i un llarg etcètera), i emular aquell que sigui imprescindible i/o no hi hagi opció Open Source (a través de Wine o amb la creació d'una màquina virtual amb Windows (Virtual Box)).
Parlo per experiència, tant amb el primer problema, la meva dona ja fa més de 6 mesos que treballa amb Ubuntu, i pel segon, vaig realitzar el Màster de Creació i Producció Multimèdia de la UOC amb en Xevi, realitzant totes les activitats i pràctiques del segon any amb LINUX.
... L'heu de provar!
|
Autor/a del comentari: Miki - Data: 06/11/2007
Home Xevi, tu utilitzes l'ordinador per a coses molt més sofisticades que jo, i segurament estàs molt més lligat a aplicacions concretes, així que és possible que el canvi et resulti més "traumàtic" què a mi. Realment tinc molta curiositat per conéixer la teva experiència si finalment et decideixes a fer el pas, serà una prova més de foc que la meva. En qualsevol cas, com què el windows el seguiràs tenint no perdràs res provant. Si et puc ser d'ajuda en qualsevol cosa durant la instal·lació i després ja em diràs! Fer les particions per a una arrencada compartida és molt fàcil des del propi cd d'instal·lació.
Existeix una versió d'ubuntu especialitzada en aplicacions multimedia que diuen què va molt bé: Ubuntu Studio, potser serà la què més s'adapti a les teves necessitats.
Ja m'explicaràs! |
Autor/a del comentari: Xevi - Data: 06/11/2007
Ja fa temps que tinc ganes de provar de forma seriosa de fer una instal·lació doble Linux-Windows. S'ha d'entendre que jo fa milenis que funciono amb Windows, la qual cosa vol dir que necessitaria un període d'adaptació al nou SO. Tothom canta lloances del Linux i concretament d'Ubuntu i Fedora. Realment estarà a l'altura de les meves perspectives? El que diu en Miki que t'han d'agradar les gincames ho vaig experimentar una mica amb el MAC. Per trobar qualsevol cosa, al ser una comunitat encara relativament reduïda, costa el triple que amb Windows. Ja no parlem d'aconseguir software, ja que amb linux ha de ser més fàcil, sino de qüestions de configuració, funcionament i compatibilitat. M'espanta el fet de que estic molt acostumat a certes aplicacions que només funcionane sota Windows i que amb Linux voldran dir una aprenentatge de mesos...
Però penso que, com gairebé tot en aquesta vida, s'ha de provar. De fet, l'aventura Linux és només una qüestió d'invertir temps, ja que és gratis pel que fa al cost econòmic. Ho haig de fer! Últimament em sento molt Windowsat (no se com es pot expressar: persona que l'han sociabilitzat de manera que li costa marxar del sistema operatiu Windows que li han ensenyat). Però d'això es tracta, no? De canviar, per canviar el món! Trencarem algun dia les cadenes de Microsoft? |
Autor/a del comentari: Miquel - Data: 06/11/2007
Hola Xavier, jo coincideixo amb en Toni en que linux és un sistema operatiu més que digne i amb molts d'avantatges (i inconvenients, és clar, com tot en aquesta vida). Si se'm permet la disgressió diré que la meva experiència amb els ordinadors "seriosos" (obviem el meu apreciat Spectrum de 48k... snifff) va començar amb el blanc i negre (verd i negre, de fet) de l'MS - DOS. Estava tant acostumat a fer-ho tot a través de la línia de comandaments què la primera vegada que vaig veure el Windows 3.1 em va semblar lent, lleig, innecessari. Poc més que una curiositat i més un obstacle que una ajuda per a tot allò que jo volia fer amb l'ordinador. Vaig imaginar-me que seria un fracàs. So much per la meva capacitat de predicció del futur. Amb successives versions de Windows, fins a arribar a l'XP (no tinc experiència amb Vista... però diuen que necessita ulleres), he arribat a conèixer bastant bé aquest sistema operatiu i li he arribat a fer moltes de les putades que se li poden fer i l'he utilitzat intensivament. Després de tot això diré que, a nivell d'usuari si més no, Windows és un sistema operatiu bastant collonut, i que em dóna una llibertat de personalització i de modificar-li les tripes que dubto que un mac m'hagués donat (tot i que són tan macos....). Pràcticament mai m'ha deixat tirat, sempre he trobat la manera de fer tot el que he volgut i té algunes aplicacions, con el Microsoft Word, que crec que són brillants i petites joies. Que m'agrada, vaja. En el cantó negatiu posaria la tendència a acumular merda al registre, la gran quantitat de virus a la que està exposat, i la enorme quantitat de recursos que consumeix, que de vegades et fa venir ganes de llençar l'ordinador per la finestra. Sent així, i per raons més atribuïbles a la curiositat i de caire filosòfic (codi obert, comunitat, massa pelis i ciència ficció...) que a una necessitat estricta, fa més d'un any vaig voler donar-li una oportunitat al linux. La meva desconeixença va fer que em decantés per l'ubuntu, que estava tenint molt bona premsa, oferia un bon suport de dispositius i em donava la tranquil·litat d'una comunitat d'usuaris experta i virtualment infinita amb una més que bona disposició a ajudar. Per precaució (i per prec de la meva mitja costella) vaig optar per fer una partició al disc dur, conservar el windows i tenir la possibilitat d'arrencar amb windows o amb ubuntu. I oh Déu meu, ara m'he enamorat d'un sistema operatiu. No negaré que hi va haver aspectes que em va costar un parell d'hores fer funcionar (maleïda tarja wireless.... putos ports del router...), però vaig comprovar el gran poder de la merescudament famosa comunitat ubuntu i vaig començar a entendre el que ara se: que amb ubuntu tot té solució (no necessàriament fàcil, ho reconec). En poc més d'una tarda ja estava instal·lant programes i personalitzant (això és una mania que tinc... ho personalitzo tot...) el meu ordinador, i dos actualitzacions de sistema operatiu puc dir i dic que el meu ordinador funciona amb Ubuntu, però què té un paràsit que se li menja mig disc dur anomenat windows. Durant aquest any he engegat el windows només 2 vegades, i sempre per petició d'algú altre. Algun dia el desparasitaré, però això requerirà una mica de terapia de parella prèvia. Què m'agrada tant de l'Ubuntu, doncs. Algunes coses (amb inevitables comparacions amb windows) son aquestes:
- Ha transformat el meu ordinador: va més ràpid, té més recursos disponibles i és més simpàtic (sí, què passa) que amb Windows.
- Tinc la sensació de tenir el món a la punta dels dits: m'explico: què vull un programa de maquetació: el busco als repositoris amb 2 clicks, li demano que me l'instal·li i en menys de 2 minuts està instal·lat i funcionant, sense haver ni de reiniciar l'ordinador! Què vull editar un fitxer de photoshop? Doncs per això hi ha el Gimp de sèrie. Què vull l'emule? No hi és, però hi ha... l'Amule! je je, és una còpia vil, però el ventall de programes P2P és ampli, i els que he provat van de faula. I així fins a l'infinit. És molt més fàcil identificar, trobar i instal·lar aplicacions que amb Windows, per no esmentar que (gairebé) tot és lliure, gratis, i amb un catàleg molt més ampli que amb windows. I això no és tot: tot programa instal·lat s'actualitza solet sense haver de reiniciar i de manera pràcticament transparent per a l'usuari.
- L'OpenOffice encara no està al nivell del Microsoft Office però per poc i apropant-se.
- És lliure. Ok, això només és un avantatge si t'agraden aquestes coses i si creus en la idea que hi ha darrera del software lliure. Però és què jo hi crec, i crec que en realitat em fa més lliure. Sentiment personal i subjectiu a on els hagi.
- No he trobat a faltar el Windows, i això després de molts anys de conèixer-lo íntimament (encara m'agrada, a la feina no tinc altra opció que utilitzar-lo i no tinc queixa). Tot el que he volgut fer (i creieu-me, he volgut fer moltes coses) he pogut fer-ho sense cap problema.
- L'entorn gràfic m'agrada. Jo utilitzo Gnome, i he llegit crítiques que l'acusen de ser massa simple. Potser sí, però jo en tinc suficient i sempre puc afegir-li funcionalitats. Res a envejar a Windows (XP, si més no. I a Vista crec que tampoc, ans al contrari). Hi ha vàries alternatives a Gnome, la més coneguda KDE, que diuen què és més flexible, però ja ho provaré quan hagi desparasitat l'ordinador.
- La consola. Tot just l'estic començant a dominar, però la seva flexibilitat és acollonant i de vegades és més fàcil escriure una línia d'instruccions que fer 20 clics per a trobar una carpeta, seleccionar 15 fitxers, i canviar-los el nom (per exemple).
- Ni un sol virus en més d'un any de posar-li de tot. Suposo que existeixen, però jo no els he trobat.
- Ni una sola pantalla blava de fallada generalitzada (a Windows, sí, moltes, innumerables). El sistema és molt estable. Alguna aplicació se m'ha penjat, però poc sovint. He tingut 2 fallades totals del sistema, amb una d'elles vaig haver de reinstal·lar-ho tot i amb l'altra vaig imaginar com arreglar-ho i va funcionar sense necessitat de reinstal·lar, però les dues van ser culpa meva, per fer el capullo.
- Em fa happy.
A la banda negativa s'ha de posar:
- Windows encara el supera en quant a reconeixement de dispositius de sèrie (és el que té dominar el mercat, els fabricants fan els drivers per a tu), però la distància s'escurça. A títol d'anècdota, però, diré que una càmera digital Nikon D70 que amb windows necessitava una instal·lació de sèrie per a ser reconeguda l'ubuntu la reconeixia sense cap problema i a la brava. Els famosos efectes tridimensionals "a la Vista" (mentida podrida, els de linux van ser primers) depenen de la tarja gràfica que tinguis.
- T'han d'agradar aquestes coses. És un canvi de xip, i com a tal requereix un cert esforç. Has d'estar disposat a buscar per internet solucions a problemes que no sabies que tenies, i t'ho has de passar bé fent-ho. En el meu cas això és així, m'ho passo teta i a més aprenc informàtica. També diré que un usuari amb poques ganes d'experimentar pot quedar-se amb la instal·lació bàsica i és poc probable que mai tingui cap problema i trobi a faltar res.
- T'han d'agradar les gincames...
- Si el què t'agrada és jugar a jocs d'ordinador... no sé que dir-te, jo no hi jugo. Pel que he llegit, hi ha alguns jocs dissenyats per a linux que estan prou bé, però moltes vegades et veus obligat a jugar a jocs de windows dintre de ubuntu (això és pot fer, i hi ha qui diu que el rendiment és superior i tot, però no se).
En resum: penso que és un sistema operatiu que encara ha d'evolucionar, però què en moltes coses és superior a Windows i, sospito, a Mac. Evidentment aquí entren en joc les necessitats de programari concret que tingui cadascú, i les ganes d'experimentar, però en realitat penso (i això no és més que una teoria) que Ubuntu (què és l'única distribució de linux que conec de primera mà) és un sistema operatiu més estable, més potent, i sovint (però no sempre) més senzill, que Windows. Al capdavall es tracta de tenir la llibertat d'escollir, i posats a escollir aquesta és una magnífica opció. |
Autor/a del comentari: Toni Lara - Data: 05/11/2007
Hola Xavier, fa més d'un any que treballo amb Linux, concretament amb Ubuntu, i ara que ja he pogut comprovar tots els seus avantatges i inconvenients, puc dir que és una alternativa completament vàlida a Windows i Mac, amb una petita diferència, o no tant petita, crec, és open source, programari lliure que no has de pagar, de la mateixa qualitat, i que a més pots modificar fins adaptar-lo a les teves necessitats.
El meu consell, proveu-lo un temps, segur que us agradarà!
Salutacions! |
Autor/a del comentari: Xevi - Data: 29/10/2007
M'agradaria començar parlant dels ordinador MAC. Fa temps que m'agrada el tema del disseny gràfic i pel que sembla en aquest món si no tens un MAC no ets ningú. Total, que fa un parell d'anys vaig dir-me: prova-ho, no? Vaig anar a la Apple Store i em vaig firar un iMac amb pantalla de 17", processador 1.8Ghz i 1Gb de RAM. Uns 1800€ em va costar la broma. El dia que el vaig rebre semblava un nen amb sabates noves. L'ordinador és preciós! Suposo que els heu vist: són aquells que tenen tota la torre integrada darrera la pantalla (ja m'enteneu, no?).
A partir del moment que el vaig muntar i instal·lar va començar a caure el mite MAC que m'havien inculcat. Mexplico:
>> La primera cosa que em deien era que el MAC era 3 vegades més ràpid que els PCs de la mateixa gama i en teoria prestacions. Això és mentida. Si us haig de ser sincers, el MAC no és ni molt més ràpid ni molt més lent que un PC. Vaig trobar que tan a carregar el sistema operatiu com determinat software de disseny com pot ser el Final Cut, el Photoshop, el Freehand... tardava aproximadament el mateix que el PC de sobretaula.
>> La segona cosa que es rumorejava era que el MAC es creava els drivers automàticament en el moment d'enxufar qualsevol perifèric (estil Plug and Play de Windows però millorat). Una altra cosa que no és del tot certa. Si que la majoria de coses funcionaven només d'enxufar-les, però d'altres, evidentment, necessitaven el seu CD de drivers per funcionar correctament. No vull defensar el Windows, però amb l'arribada l'any 2001 del Windows XP, això també era capaç de fer-ho el mateix Windows amb molts dels perifèrics més corrents.
>> La tercera cosa: el MAC no es penja. Que no es penja? Fa exactament el mateix que el Windows quan el software que s'està executant falla: salta una finestra amb el missatge que tots coneixem "este programa ha detectado un problema y debe cerrarse". Un altre mite que queia...
>> La quarta: els programes de MAC no s'instal·len. S'agafen directament d'un ordinador que ja els tingui instal·lats, es posen en un CD, es traspassen a l'ordinador nou i santes pasques. Si, si... Això no és veritat! Per un que funciona n'hi ha 10 que no.
>> Finalment, no entenc perquè el ratolí que ve de sèrie, molt maco per cert, no té botó dret ni rodeta de desplaçament vertical. És tan necessari com el pa que menges! És un intent de tret diferencial?
Això unit a que les aplicacions les vaig trobar amb un nombre d'opcions limitades i que el sistema de finestres no em va agradar, van acabar amb la venda del MAC.
Després de llegir això, que ningú es cregui que he fet un atac personal als ordinadors MAC, fruit d'una mala experiència. Només vull deixar constància de que corren molts mites al voltant d'aquests ordinador i que molts d'ells són falsos. Van bé? Si, van bé, tenen un funcionament diferent que suposo que si ets capaç d'acostumar-t'hi ha de ser tan bo com treballar amb un PC sota Windows. Ara, no és molt millor com volen fer creure alguns.
La pregunta que m'ha quedat sense resposta és la següent: perquè tots els dissenyadors van amb MAC? Per les coses que fan la majoria necessiten un ordinador normal i corrent sense gaires prestacions. O sigui, un PC amb Windows o amb Línux també els serviria perfectament. Suposo que és cool, no? |
|