Mary-Louise Parker, Elizabeth Perkins, Tonye Patano, Romany Malco, Hunter Parrish, Alexander Gould, Andy Milder, Alexander Gould, Allie Grant, Justin Kirk i Kevin Nealon
Ambientada a Agrestic, un ciutat californiana fictícia, la sèrie explica la història de Nancy Botwin, una mare de família el marit de la qual mor. Per mantenir la seva família, es converteix en traficant de marihuana. La seva família es completa amb els seus dos fills: en Shane (8 anys) i en Silas, un adolescent obsessionat pel sexe.
Ningú me n'havia parlat ni bé ni malament de la sèrie. De fet, fins que vaig veure el primer capítol no sabia ni de què anava. Per tan, em considero verge en expectatives en quan a Weeds, cosa positiva, per altra banda. Reconec però que la sèrie comença fluixa i que els 3 primers capítols s'aguanten només per un humor negre i estripat, en alguns casos, que fan que no pleguis de veure-la. En el fons, et dius a tu mateix que està bé, és entretinguda, però no passa d'aquí.
Però magníficament la cosa millora en els capítols successius i la trama es va complicant, aprofundint en els personatges i fent-ne entrar de nous, com el tiet Andy, un vividor, un penques, un cràpola, un fumeta... que s'instal·la amb tot el morro a casa de la seva cunyada sense cap intenció a la vida (cap ni una). És a partir d'aquí que li comences a agafar gust i és on l'història pren sentit: la lluita d'una mare per mantenir la seva família (no només econòmicament, sinó unida i surant emocionalment), la solitud derivada d'haver perdut el marit inesperadament, la fredor de la vida dels barris residencials, el sense sentit de les vides de molts de veïns la única diversió dels quals és col·locar-se a base de marihuana mentre juguen al pòker, la deriva d'uns fills que han perdut un referent i que o són massa joves per assimilar-ho o estan en una etapa de la vida on les hormones camuflen el sentiment de pèrdua no superat... i més i més històries que s'ajunten amb les dels veïns i els subministradors de la droga que ven la Nancy.
Visualment la sèrie no té res i ens els primers capítols sembla haver-hi falta de mitjans poc propi d'una sèrie que, de moment, ja té quatre temporades. Musicalment ja és una altra història i, oh Déu meu, no em puc treure la cançó de la caràtula d'entrada del cap! Però el que no puc negar és que argumentalment i en el plànol més concret de certes situacions de la història, és brutal. Mireu sinó el vídeo d'un fragment que us deixo amb una explicació sobre la masturbació que fa l'Andy al seu nebot Shane. Són aquestes escenes les que fan que la sèrie valgui la pena!
Acabada la primera temporada, puc dir que miraré la segona i les que vinguin. Passa bé, són capítols de mitja hora i crec que aquesta sèrie serà com el bon vi, que millora amb el temps.
Mai més ben dit: aquesta sèrie millora amb el bon vi. En la segona temporada s'aprofundeix en la vida dels personatges, les relacions entre ells es fan molt i molt més complicades, l'humor es torna més àcid i la trama es complica prou com per enganxar. Weeds és com una droga i cada capítol és la dosi justa per mantenir-te enganxat. Per cert, fantàstica la cançó del principi interpretada en cada capítol per un grup diferent.
)
afegir comentari
)
| : 12/10/2024 | Facebook | Instagram 
