Scarlett Johansson, Laura Linney, Paul Giamatti, Alicia Keys, Chris Evans, Donna Murphy
Annie Braddock (Scarlet Johansson), es llicencia a l'universitat amb tots els honors (una estudiant modèlica). A la seva primera entrevista de feina a la gran ciutat li entra un atac d'identitat (si se'n pot dir així) i surt per potes. A partir d'aquí, la seva vida es converteix en un engany: enganya a sa mare dient-li que ha trobat una feina bona a Nova York, però en realitat treballa de cangur per una família pija i rica. El nen és un malcriat i els pares no saben ni perquè l'han tingut: ell no és mai a casa, té massa feina, i ella es dedica a l'alta societat, si se'n pot dir una feina. Annie es trobarà amb un nen que el que necessita per sobre de tot és uns pares.
N'esperava bastant més de la pel·lícula! Si us haig de confessar la veritat és que el primer intent que vam fer de veure-la jo em vaig quedar adormit al sofà al cap d'una hora. Tampoc és un símptoma que en podem derivar conclusions ja que hi ha èpoques de la vida, i aquesta n'és una, que m'adormo per menys de res.
D'entrada la pel·lícula la venen com una comèdia i pel que es pot veure els actors i el guió estan pensants com a tal i fan intents de que l'espectador rigui. El problema crec que és que l'humor que despleguen està caducat o jo no el vaig acabar d'entendre. Per resumir-ho, fa certa gràcia, en cap cas rius obertament.
A tot això no hi ajuda de cap manera que el ritme de la pel·lícula és bastant lent. Hi ha escenes que no tenen cap interès per ningú i que s'allarguen excessivament. Només dir-vos que és una història bastant simple, en la qual no passa gaire res i la pel·lícula dura gairebé 2 hores (o a mi m'ho va semblar).
Com que el guió no està a la talla de comèdia i el ritme és lent (per una peli d'aquest estil), els actors no poden brillar i penso que la seva actuació, per molt bona que sigui, passa bastant desapercebuda. També haig de confessar que va ser una sorpresa veure l'Scarlett Johansson en el paper de cangur (sóc fan seu). Aquest cop em va decepcionar, ara no se dir si la pel·lícula o per osmosis ella mateixa.
Anem a dir alguna cosa bona, no? La pel·lícula tracta un tema que és el fet de ser pares i com educar els fills. Per dir una cosa, la mare sembla molt preocupada sobre l'educació del seu fill, i es gasta molts diners en l'escola, en la cangur, en un psicòleg, amb analistes de situacions..., però no acaba d'entendre que el nen el que vol és estar amb la seva mare i el seu pare, o sigui, estones de qualitat. Penso que és un cas que l'han portat a l'extrem, però que avui en dia es pot veure en moltes famílies del nostre entorn. Els pares no tenen temps (o no en volen tenir) per estar amb els seus nens. Darrera d'una pantalla de preocupació per la seva educació, els inflen a activitats extraescolars per mantenir-los entretinguts, la qual cosa provoca que no els vegin mai i que els nens d'avui en dia surtin com surtin. Com es resol la pel·lícula? Quan la mare s'adona precisament d'això, que el nen l'única cosa que vol és estar amb ella.
Res que si la voleu veure endavant, però que si considereu que heu de ser una mica selectius (hi ha moltes coses a veure) no cal que perdeu el temps.
No hi ha enllaços per a aquesta pel·lícula o sèrie.