Meryl Streep, Anne Hathaway, Stanley Tucci, Simon Baker, Emily Blunt, Alexie Gilmore, Adrian Grenier, Rebecca Mader, Tracie Thoms
Runway és la Meca de les revistes de Moda. La seva directora, Miranda Prieslty, és un referent mundial en el món de la moda i dirigeix la revista amb mà de ferro. Treballar com la seva ajudant t'obre moltes portes, però també és molt dur. Andy Sachs, un noia gens informada del món de la moda i recent graduada, entra a fer d'ajudant segona de la reina de la moda. La seva vida canvia d'una manera que no agrada gens al seu entorn. Ella tampoc encaixa gaire bé en l'entorn de treball, ple de noies malaltes de marques i moda.
El primer impacte al veure Maryl Streep interprentant un paper tan i tan diferent al que fa a Mamma Mia! et desconcentra i costa d'entrar en el seu personatge. Passar d'una hippy total a una executiva preocupadíssima per la seva feina i per la moda és un canvi massa gran per fer-lo amb dos mesos de diferència (els que han existit entre el visionat d'una i de l'altra...). Això diu molt d'ella com a actriu, ja que estem parlant de papers molt i molt diferents i tots dos els executa amb gran credibilitat. De fet, la pel·lícula funciona gràcies a ella, és al que li imprimeix caràcter, ritme i sentit.
Anne Hathaway, en el paper d'ajudanta, també porta un pes important en la història, però sens dubte queda eclipsat per un monstre del cine com l'Streep.
La història crec que funciona i aconsegueix enganxar a la gent tot i que a alguns, com jo mateix, els importi ben poc què és Prada o quins colors són els que venen aquest hivern. Caricatura exagerada del món de la moda transmet el pitjor d'aquest món i el despotisme gratuït que poden desplegar alguns caps envers als seus subordinats. La història en el fons també bé a demostrar que hi ha vida després de la feina i que el món es mou per altres coses, no només per la moda i els seus designis. Pel·lícula que reflecteix un món sense valors on la imatge conta més que qualsevol altre cosa i on anar vestit del Zara seria tot un sacrilegi i un insult. La llàstima és que aquestes idees s'estan instal·lant en alguns/es joves d'avui en dia...
A mi em va sorprendre gratament. Esperava una comèdia més aviat tonta i em vaig trobar amb una història força més consistent que la de la majoria d'aquest gènere i amb una interpretació genial. Ideal per un diumenge a la tarda. A més, és l'adaptació d'una novel·la de l'any 2003 escrita per Lauren Weisberger. Sempre he pensat que passar abans pel format llibre ja és una espècie de filtre: si ha tingut bona acceptació igual se'n fa una adaptació cinematogràfica (en cas contrari segur que no). No és que sigui una garantia però ajuda...
)
afegir comentari
)
| : 03/12/2024 | Facebook | Instagram 
