xelu.net
 
assaig (12)
club de lectura (10)
còmic (5)
literatura juvenil (25)
:: 31 Dream Street (4 comentaris)
:: Catching Fire (En Flames, (5 comentaris)
:: Crepuscle (4 comentaris)
:: El cinquè mag (0 comentaris)
:: El éxodo de los gnomos (0 comentaris)
:: El noi del pijama de ratll (4 comentaris)
:: Els estranys talents de la (3 comentaris)
:: Graceling (Graceling. Ed. (0 comentaris)
:: Harry Potter The Deathly H (3 comentaris)
:: La matèria obscura (14 comentaris)
:: Les rondalles de Bard Gall (0 comentaris)
:: Lluna nova (1 comentaris)
:: Mockingjay (Sinsajo; L'Oce (4 comentaris)
:: Percy Jackson and the Olym (4 comentaris)
:: Percy Jackson and the Olym (0 comentaris)
:: Perdona però vull casar-me (0 comentaris)
:: Perdona si et dic amor (2 comentaris)
:: Stardust (2 comentaris)
:: The Book Thief (2 comentaris)
:: The H-Bomb Girl (0 comentaris)
:: The Hunger Games (Els Jocs (9 comentaris)
:: The Knife of Never Letting (2 comentaris)
:: Tinc ganes de tu (2 comentaris)
:: Tres metros sobre el cielo (0 comentaris)
:: Un mag de Terramar (6 comentaris)
novel·la (167)
 
top 10 visites llibres
:: Tot el que podríem haver e (36206 visites)
:: La Biblia de barro (26425 visites)
:: Cometas en el cielo (22997 visites)
:: El castell de vidre (22601 visites)
:: Els homes que no estimaven (22523 visites)
:: El club eròtic dels dimart (22515 visites)
:: El noi del pijama de ratll (22262 visites)
:: La mecànica del cor (22028 visites)
:: El pont dels jueus (21952 visites)
:: El quart Reich (21821 visites)
 
 
PARTICIPA A XELU.NET
xelu.net >> àgora 2.0 >> llibres (219 llibres disponibles) >> The Hunger Games (Els Jocs de la Fam)
àgora 2.0: cuina | jocs | llibres | música | cinema i tv | teatre | materials | rutes | fòrum | qui és qui?
The Hunger Games (Els Jocs de la Fam)

Autor/a del llibre: Suzanne Collins

18/02/2010
Autor/a de l'aportació:
Miquel Codony

Aquest llibre ha rebut 13600 visites

The Hunger Games (Els Jocs de la Fam)
sinòpsis
opinió
enllaços
Afegir comentari afegir un comentari
els vostres comentaris (9 comentaris)
l'últim per llegir
PARTICIPA A XELU.NET

sinòpsis
Text de contraportada
Podries sobreviure tot sol, en un món salvatge, on tothom farà el possible perquè no tornis a veure la llum del dia?

Vint-i-quatre adolescents forçats a jugar. Només un guanyador.
Els Jocs de la Fam han començat....


enllaços

  • Web oficial de l'edició catalana.

  • Web oficial de l'edició castellana.

  • El meu diari de lectura del llibre.

  • Crítica a Ronya Mortis.

  • opinió
    Tot i formar part d'una trilogia amb la tercera part encara per publicar (però ja amb data prevista: 24 d'Agost de 2010), "The Hunger Games", la primera de la sèrie, s'aguanta perfectament com a novel·la aïllada, deixant prou idees plantejades com per continuar fàcilment amb la història de la Catniss Everdeen. Aquesta novel·la ha estat plantejada i anunciada com a "young adult literature" (per a joves, vaja), i això és molt evident al llarg de tota la narració, sense desmeréixer que un adult inteligent (ehem) pugui gaudir-ne perfectament. Que coi, estic segur que tots vosaltres heu llegit novel·les "per adults" menys intel·lingetment plantejades que aquesta. Tot i així, i malgrat la novel·la abunda en mala llet, incorrecció política i bones idees, s'ha de reconéixer que l'autora de tant en tant posa el fre i evita les situacions més complicades o de violència, i la explicació que jo li trobo és la de l'audiència principal per a la qual està escrita. Al mateix temps, aquesta curiosa innocència converteix a la narradora i protagonista de la història, Catniss Everdeen, en un personatge entranyable i heroic amb el que és difícil no simpatitzar i patir conforme s'enfronta a les adversitats.
    La novel·la planteja una distopia situada en un futur proper, en la qual els Estats Units d'Amèrica han estat víctima d'alguna mena de catàstrofe ecològica brutal, però poc explícita, que ha donat lloc a una Guerra Civil en la que 13 Estats van enfrontar-se a Capitol, l'estat capital del país. Aquesta guerra va acabar amb la destrucció de l'estat número 13 i el sotmetiment absolut dels estats 1 a 12 sota de la dictadura de Capitol, donant lloc a la desaparició dels EE.UU. i a la creació d'un nou país: Panem. A Panem les desigualtats són absolutes: Capitol ho té tot, i els altres estats no tenen res, vivint, de fet, al límit de la inanició. Com a demostració de poder i amb un esperit de competició que faria les enveges dels Cèsar Romans més sàdics, Capitol organitza una competició anual anomenada Els Jocs de la Fam. Segons les normes del joc, tots els nens de entre 12 i 17 anys (i dels estats 1 a 12, és clar) formen part d'un sorteig en el que s'escullen un noi i una noia per estat, que són traslladats a una "Arena" enorme en la qual són obligats a enfrontar-se a mort fins que només un sobrevisqui. En el súmmum del sadisme, tota la població està obligada a veure i contemplar, en plan "Gran Hermano Sangriento", la retransmissió d'aquesta competició, i el guanyador s'assegurarà una vida de comoditat i riqueses. Ningú se sorprendrà de saber que la Catniss, la nostra protagonista, és una de les escollides. I amb aquest punt de partida es va desenvolupant una història explicada en present i en primera persona que t'atrapa desde el principi i no et deixa anar fins al final, amb un dels desenllaços més agredolços que he trobat darrerament. Pel to que té la història, tanmateix, penso que al final de la trilogia bona part d'aquesta agror haurà desaparegut. El grau d'inmersió és tal que en l'escena en la que estan a punt de començar els Jocs de la Fam em vaig trobar ansiós i amb palpitacions... feia molt que això no em passava amb cap llibre.
    Més enllà de l'argument, reconeixent que aquest és m'ha convençut totalment, un dels elements que més m'ha atret de la història és fins a quin punt provoca que t'identifiquis amb la confussió i amb els dubtes de la Catniss, sotmesa a un autocontrol continu per evitar traïr els seus pensaments davant de les càmeres ocultes que la filmen, a ella i a la resta dels participants en els Jocs de la Fam, en tot moment. Nosaltres som testimonis de les seves pors i dels seus intents de predir i avançar-se als designis dels Directors del Joc, que ens imaginem com uns Executius malignes, pràcticament el dimoni encarnat, despiatats, només interesats en obtenir una audiència espectacular a costa de la situació més cruel que ens puguem imaginar. Un punt fort del llibre és la continua dualitat entre la necessitat, o fins i tot la tendència, que té la Catniss de confiar en els seus companys i la certesa de que en el millor dels casos hauran d’acabar matant-se entre ells. Aquesta dualitat d’opinions contraposades es va repetint al llarg de la història, i el seu màxim exponent és la discordància entre la perversitat dels jocs i la morbositat i expectació que es genera al seu voltant. En una escala molt més sinistra, no és tan diferent dels realities que emeten a les nostres televisions. Un altre exemple de contraposició rau en la gran desigualtat material que existeix entre Ciutat Capitoli i els districtes, i no dubto que n’aniran apareixen més, ja que aquest és un dels temes centrals del llibre: la desigualtat i l’explotació que en fan alguns com a eina per a mantenir-se al poder. Un altre dels punts forts de la història és el grau de detall del món de la Catniss, que fins i tot està desaprofitat però que no dubto seguirem coneixen en properes entregues. En canvi, posats a trobar-li defectes, a més de l'evitació de les situacions més conflictives que ja he esmentat (comprensible), hi ha la intervenció d'un factor Deus Es Machina que salva a la Catniss en més d'una ocasió. Val a dir, també, que aquest factor està perfectament dissimulat gràcies al personatge dels Directors del Joc, que de fet són una personificació perfecta dels Amos del Destí que poden fer tot el que vulguin.
    La Suzanne Collins ha aconseguit, amb Els Jocs de la Fam, escriure una novel·la que té molts números per a convertir-se, en uns anys, en un clàssic de la ciència ficció. Si més no, compleix tots els requisits: personatges memorables, història que funciona a nivell ecològic i a nivell dels personatges individuals, molt bones idees, una dosi considerable d’ambigüitat i, sobretot, un nivell d’escriptura bastant pel sobre del que acostumo a trobar-me a la literatura de gènere. És un llibre bastant especial.
    Extremadament recomanable.
    Afegir comentari afegir un comentari
    COMENTARI:
    SIGNATURA:
    EMAIL: (si vols rebre actualitzacions dels nous comentaris)
       
    Per la vostra seguretat, entreu les dues paraules que podeu veure en la imatge
    inferior en el quadre de text del quadrat groc separades per un espai. Gràcies!
       
     
    els vostres comentaris (9 comentaris)
    Autor/a del comentari: Xevi - Data: 05/04/2011

    La veritat és que amb el temps les opinions es difuminen o s'assenten, una de dues. A la meva li ha passat el mateix.

    D'entrada crec que si no profunditzes gaire i et quedes amb que són 3 llibres d'aventures (si se'n pot dir així) funcionen a la perfecció. Ara, si vas un pèl més enllà i ho veus tot com un sol volum crec que n'hi sobren 2/3. I és difícil dir sobra el 2 o sobra el 3, ara el que és segur és que no sobra l'1. Com diu en Miki a vegades, funcionaria més bé com una duologia que com una trilogia.

    Jo segueixo creient sincerament que els segons jocs de la fam són gratuïts. El que era necessari després del primer volum (si es volia continuar la saga) era explicar com el poble es revelava contra el Capitoli. La justificació ja la podries trobar en el tour de la victòria. Crec que hauria set més àgil.

    Ho dic perquè tot i que em va entretenir el segon (cosa ja molt interessant) si exprimim una mica dóna la sensació de que la senyora li va pujar l'èxit al cap i li va baixar l'imaginació als peus i va dir: el primer m'ha sortit bé, vaig a continuar el segon però sense perdre gaires neurones, faré el mateix.

    En resum: completament recomanables (sobretot el primer). També haig de dir que el primer sol et quedes una mica amb ganes de que vagin tots al Capitoli i els matin fent-los sofrir.

    Literatura juvenil? Sense cap mena de dubte.
    Autor/a del comentari: Alba - Data: 04/04/2011

    A mi, aquesta trilogia m'ha trasbalsat molt, molt. No sé si era el moment coincident entre el que deia el llibre i el que passava al Japó, Líbia...

    Et pots llegir el primer, i quedar-te la mar de bé. Pq és una història amb principi i final. I allà es podria quedar, i tots contents (en el sentit de que té un final, però no en el final en sí o la història general).
    Però crec que el 2n i 3r, dónen una dimensió més global i entenedora de tot el que passa. Fa veure, que un petit acte, pot ser l'excusa per a l'esclat d'una revolta que canvii el món. I això és molt bonic i esperançador.
    També m'ha encantat, el fet de que expliqui com una guerra és una guerra, encara que siguis la muntagarlaire dels rebels, com t'utilitzen a banda i banda; la bogeria, el marxar en vida del món i aillar-se, el procés de dol que fa, com es pot sobreviure a totes aquestes situacions horribles, qui li toquen viure "per sorteig" i com tot i el dolor, al final pot crear alguna cosa bona de tot plegat.

    A mi, aqeusta trilogia m'ha encantat. Crec que és més profunda del que pot semblar en un primer moment. Diuen que és juvenil i no ho dubto, però té les dues vessants, te la pots llegir, i sense anar més lluny, o buscar-hi la profunditat, els detalls, que n'hi ha i molts...

    Totalment recomanable... De veritat.
    Això sí, una recomanació: comenceu-lo a llegir quan tingueu una mica de temps per llegir... perquè enganxa de veritat...
    Autor/a del comentari: Alba - Data: 07/03/2011

    Uau. Estic enganxadíssima. I per la meitat... i avui reservaré a la biblio els altres dos... i ja estic desitjant arribar a casa per continuar. Tot just acaben de començar els jocs.
    brrrrrrrrr...
    Autor/a del comentari: Miki - Data: 10/09/2010

    Sembla que ja estan preparant l'adaptació cinematogràfica i què el guió està a càrrec de la pròpia autora. Això m'omple de confiança per 2 motius. El primer és evident: és la pròpia autora. El segon és que la senyora bé del món del guionisme, així que segur que sap el que es porta entre mans. La productora executiva, d'altra banda, ha produït 12 monos, El sexto sentido, Pearl Harbor i la trilogia de Piratas del Caribe. També ha produït les pelis de Las Crónicas de Narnia, però he decidit que no li tindré en compte perquè no és culpa seva que no m'agradessin: els llibres també eren un trunyet.
    Autor/a del comentari: Miki - Data: 24/08/2010

    36 hores és molt! L'audiollibre en dura 11
    Autor/a del comentari: Xevi - Data: 24/08/2010

    1 dia i mig he tardat a devorar les 545 pàgines del llibre! Dir que m'ha enganxat és quedar-se curt. Avui he anat a dormir a quarts de 4 de la nit darrere el llibre...

    Subscric la crítica inicial del Miki, crec que és molt encertada. No vull deixar però d'enfatitzar com n'és de bèstia el plantejament de la novel·la i, com li ha passat a en Miki, en alguns moments he arribat a estar amb el cor massa revolucionat (molts altres cops amb pell de gallina). Com també li ha passat a ell, em va sorprendre d'entrada la qualificació de literatura juvenil, però entenc el terme a mida que avança la novel·la, ja que l'autora tracta de suavitzar la vesant més gore que podia haver tingut el llibre i a sobre ho adorna amb una història d'amor, tot s'ha de dir un pèl empalagosa. Tot això no treu que el joc continuï essent bèstia tot i la baixada de to que intenta imprimir l'autora. Fins al darrer moment s'han de matar entre ells! (nens i nenes de 12 a 17 anys!!!).

    Crec que és una molt bona novel·la, crec que és absolutament recomanable i crec que pot donar peu a una bona adaptació cinematogràfica, sempre que l'encarregat de fer-ho s'encarregui de que així sigui... Ja tinc el segon volum sobre la taula i crec que ja ensumo perfectament cap a on va la continuació. Veus, no ho havia dit abans, però el llibre si una cosa té és que és previsible.
    Autor/a del comentari: Miki - Data: 24/08/2010

    No esperava menys!
    Autor/a del comentari: Xevi - Data: 23/08/2010

    300 pàgines llegides en menys de 24 hores! Estic enganxat!
    Autor/a del comentari: Xevi - Data: 22/03/2010

    Ha caigut en el meu poder aquest llibre i ja està a la pila dels que llegiré en breu, si el temps m'ho permet...

    l'últim per llegir
    Una columna de fuego
    Una columna de fuego
    Les Cròniques del Déu Coix
    Les Cròniques del Déu Coix
    Una família fora de sèrie
    Una família fora de sèrie
    Joyland
    Joyland
    El papiro de Saqqara
    El papiro de Saqqara
    El club Dumas
    El club Dumas
    El invierno del mundo
    El invierno del mundo
    Basura
    Basura
    Victus (La Campana, 2012)
    Victus (La Campana, 2012)
    El confident dels reis
    El confident dels reis
    Cincuenta sombras más oscuras
    Cincuenta sombras más oscuras
    Cincuenta sombras de Grey
    Cincuenta sombras de Grey
    La canción de los Maories
    La canción de los Maories
    En el país de la nube blanca
    En el país de la nube blanca
    Les Ombres Errants
    Les Ombres Errants
    Dante y su obra
    Dante y su obra
    Lliures o morts
    Lliures o morts
    Jo Confesso (Ed. Proa, 2011)
    Jo Confesso (Ed. Proa, 2011)
    Le miroir d'Aimengart
    Le miroir d'Aimengart
    El món d'Homer
    El món d'Homer
       
     
    (c) 2007-2018 logo xelu.net | Última actualització: 24/02/2018 | Facebook Twitter | BitWorks

    Creative Commons License
    Aquesta web i tots els seus continguts
    estan sota una llicència Creative Commons.