Twilight Struggle

Objectiu i preparació

Un jugador porta els Estats Units i l’altre la Unió Soviètica. Disputeu influència mundial durant un màxim de deu torns. El marcador de punts és compartit: els guanys d’un bàndol redueixen l’avantatge de l’altre. Arribar a vint punts d’avantatge dona victòria immediata durant la partida; també es pot guanyar pel control d’Europa quan es puntua o provocar una derrota nuclear del rival.

Barregeu la Guerra Inicial i repartiu vuit cartes a cadascú. La URSS rep la carta de la Xina descoberta. Poseu DEFCON a 5 i punts de victòria, espai i operacions militars a l’inici. Seguint l’edició del PDF, la URSS col·loca 1 influència a Síria, 1 a l’Iraq, 3 a Corea del Nord, 3 a Alemanya Oriental, 1 a Finlàndia i 6 lliures a Europa Oriental. Després, els EUA posen 1 a l’Iran, Israel, Japó, Filipines, Corea del Sud, Panamà i Sud-àfrica, 4 a Austràlia, 5 al Regne Unit i 7 lliures a Europa Occidental. Les cartes opcionals o ajustos d’edicions posteriors s’han d’acordar abans.

Estructura de cada torn

1. Millora DEFCON un nivell, sense superar 5, i reposa la mà fins a vuit cartes als torns 1–3 o nou als torns 4–10. La Xina no compta per a aquesta mida.
2. Cadascú tria en secret un titular. Reveleu-los i resolgueu els esdeveniments, primer el de més operacions; en empat, primer els EUA. Una puntuació té valor zero. La Xina no pot ser titular.
3. Alterneu rondes d’acció, primer la URSS: sis per jugador als torns 1–3 i set als altres. Normalment es juga una carta en cada ronda.
4. Comproveu les operacions militars, apliqueu penalitzacions, reinicieu aquests marcadors i reactiveu la Xina si estava tapada. No es pot conservar una carta de puntuació per al torn següent.

Al torn 4 afegiu la Guerra Intermèdia a la pila; al 8, la Guerra Tardana. Els descarts no s’hi incorporen per aquest motiu: només es barregen quan s’esgota la pila. Els esdeveniments amb asterisc es retiren definitivament quan s’activen, no quan només es descarten.

Esdeveniments i operacions

Pots jugar la carta com a esdeveniment o utilitzar-ne els punts d’operacions. Si fas operacions amb una carta de l’adversari, el seu esdeveniment també s’activa, si és aplicable: tu tries si passa abans o després de les operacions i el rival pren les decisions de l’esdeveniment. No pots repartir una mateixa carta entre influència, cops i realineaments.

Les cartes de puntuació s’han de resoldre durant el torn en què les tens; no donen operacions. Per evitar activar un esdeveniment contrari, pots enviar la carta a la cursa espacial si compleix els requisits i encara tens disponible l’intent.

Col·locar influència i controlar països

Controla un país qui té influència almenys igual a la seva estabilitat i supera la influència rival com a mínim en aquesta mateixa quantitat. Per exemple, en estabilitat 3, tenir 4 contra 2 no dona control; 5 contra 2 sí.

Amb operacions, només pots posar influència en països on ja en tenies al començament de la ronda, en els seus veïns o en països adjacents a la teva superpotència. No pots encadenar noves connexions amb els punts d’una mateixa carta. Cada marcador costa una operació, o dues si el rival controla el país. Recalcula després de cada marcador: quan trenques el control, els següents tornen a costar una operació.

Realineaments i cops d’estat

Cada realineament costa una operació i requereix influència rival al país. Tots dos llanceu un dau: afegiu un per cada país adjacent controlat, un si hi teniu més influència i un si és adjacent a la vostra superpotència. Qui obté més elimina influència rival per la diferència; no s’afegeix influència pròpia. Pots resoldre les tirades una a una i canviar d’objectiu. No cal tenir influència pròpia a prop.

Un cop consumeix totes les operacions de la carta contra un país amb influència rival. Calcula dau + operacions − dues vegades l’estabilitat. Si és positiu, elimina aquella quantitat d’influència rival i converteix l’excés en influència pròpia. Registra les operacions militars utilitzades, encara que falli. Un cop en un país conflictiu redueix DEFCON un nivell, reeixit o no.

DEFCON i obligació militar

A DEFCON 4 no hi ha cops ni realineaments a Europa; a 3 s’hi afegeix Àsia; a 2, Orient Mitjà. Aquestes restriccions no impedeixen col·locar influència amb operacions. Arribar a DEFCON 1 provoca la derrota del jugador actiu: pot passar fins i tot per un esdeveniment rival activat amb la seva carta. Abans de jugar a DEFCON 2, comprova aquest risc.

Al final del torn, cada bàndol necessita tantes operacions militars com el DEFCON actual. El rival guanya un punt per cada operació que falti. Els cops i les guerres corresponents hi contribueixen; realinear o posar influència no.

Cursa espacial i Xina

La cursa espacial permet normalment un intent per torn. La carta ha de tenir almenys les operacions exigides per la casella següent; llança el dau i avança si entra al rang indicat. Aplica els punts i avantatges impresos; l’esdeveniment de la carta no s’activa. Els privilegis per arribar primer deixen d’estar disponibles quan el rival hi arriba, segons el marcador.

La Xina proporciona quatre operacions, o cinc si totes s’utilitzen a Àsia. Després de jugar-la passa tapada al rival i no es reactiva fins al final del torn. Compta com una ronda d’acció i no es pot usar per evitar jugar una puntuació obligatòria.

Puntuar regions i acabar

Presència significa controlar almenys un país. Dominació exigeix més països totals i més països conflictius que el rival, amb almenys un de cada tipus. Control exigeix tots els conflictius i més països totals. Aplica el valor corresponent de la carta, més un per conflictiu controlat i un per país controlat adjacent a la superpotència rival. Mou el marcador per la diferència entre els dos totals.

Després del torn 10, si ningú ha guanyat abans, puntueu totes les regions; el sud-est asiàtic no es puntua separadament, perquè ja forma part d’Àsia. Qui conserva la Xina suma un punt. Calculeu tot el recompte abans de decidir: arribar provisionalment a vint durant aquest recompte no interromp les altres regions, però el control d’Europa sí que dona victòria. Guanya el bàndol que queda en positiu al seu costat; a zero, empat.