opinió |
El Ben endins va ser un disc perfecte en molts sentits: primer perquè va sortir en el moment precís en el qual el fenomen anomenat rock català estava en el màxim apogeu, segon per la gran qualitat del disc amb moments imprescindibles de la primera època dels gironins que podríem anomenar pre-teclats i tercer perquè el grup havia d'expressar en directe el so dels dos primers discos que destacaven per ser d'un rock poc polit i sobretot honest. Al Ben endins hi trobem les primeres grans cançons del grup com “Tot queda igual” que comença el concert després del ja mític “bona nit malparits”, el “Bloquejats”, “El boig de la ciutat”, l'aleshores encara no tan desgastada “L'Empordà”, una magnífica “El sexo (que me hace feliz)” i el fantàstic homenatge als Led Zeppelin “Rock'n'roll”, tota una declaració de principis. En definitiva un disc, produït per Marc Grau, que cal tenir també per les cinc cançons noves que el tanquen. Els que només van conèixer els darrers Sopa de Cabra també haurien de tenir aquest disc per descobrir un grup de rock'n'roll de carrer força allunyat dels Sopa de la darrera època on se'ls veia més preocupats per fer cançons que sonessin bé a les ràdio-fórmules catalanes que per destrossar escenaris amb el volum a tot drap. |
cançons del CD/DVD |
vídeo |
No hi ha la llista de cançons entrades per a aquest àlbum. |
No hi ha cap vídeo entrat d'aquest àlbum. |
|
No hi ha enllaços per a aquesta aportació de música. |
afegir un comentari |
|
els vostres comentaris (1 ) |
Autor/a del comentari: Xevi - Data: 02/01/2011
Què dir d'aquest disc? Molta gent de la meva generació vam créixer escoltant cançons d'aquest disc i d'altres de rock català en la cresta de l'onada del fenomen. Jo haig de dir que encara escolto aquest disc i crec que té temes boníssims. Estic d'acord amb en Jordi que ho ha dos Sopes de Cabra diferents. La primera és un grup de rock que entre distorsió, baix i bateria aconsegueix amagar els defectes del Gerard Quintana com a cantant. En la segona trobem una Sopa de Cabra madurada amb cançons més tranquil·les i potser més rodones (musicalment parlant). Això si, aquest segon Sopa de Cabra en directe és capaç de destrossar totes les normes de l'harmonia i l'afinació. Jo personalment em quedo amb els primers en directe i amb els segons en estudi. |