The Decemberists, una banda de Portland (Oregón) liderada per Colin Meloy. Deuen el seu nom a la “revel.lió desembrista” de la Rússia Imperialista (1823).
Picaresque, una obra èpica i encisadora, on el què importa és la trama i la manera com aquesta es conta. The Decemberists, ens narren històres complexes de personatjes fictícis, “Eli, the Barrow Boy “ el varen trobar mort, ofegat al riu amb el seu vestit de pana. El varen enterrar al cementiri, però a les nits quan surt la lluna, encara se’l pot sentir cridar “Podré permetre’m el luxe de comprar un vestit de núvia fet d’or i fil d’Aràbia”.
Cançons d’amor per ser contades en tabernes marineres : “From my own true love (lost at Sea)” : Llàgrimes de sal de mar, nedant mentres la pluja arriba. Senyor carter, té una carta per mi? Del meu amor, perdut en el mar.
Cançons protesta “Sixteen Military wives” perquè America pot, i Amèrica no pot dir no, i Amèrica ho fa, si Amèrica diu és així, és així.
Una autèntica obra de teatre que culmina amb “The Mariner’s revenge song” La història de com dos mariners, únics supervivents d’un naufragi i arriben al ventre d’una balena.
Els sentits a flor de pell, folk-rock americà. Un cop s’obre el teló, deixa’t portar.
COMENTARI PUBLICAT ORIGINALMENT A LA WEB DEL K.O.K. |