Kevin Johansen és un artista argentí amb arrels d’Alaska i fins i tot espanyoles. Amb aquesta presentació no és gens d’estranyar una inquietud viatgera en la seva persona i intuir certa psicologia en les seves lletres.
Enceta el disc amb “Sur o no sur”, o el que és el mateix ser i no ser, s’inicia el viatge a l’estil Popklore, o així ens defineix la cançó. Segurament la seva pròpia experiència al marxar d’Argentina (Sud) i intentar trobar un lloc on quedar-se. Camí que malauradament ha de fer molta gent per trobar un lloc millor per viure. Una banda sonora a la desesperació que hom sent a l’haver de marxar, tornar, tornar marxar, sentir que no hi ha esperança, que s’aprofiten d’ell, que el fan fora... l’experiència de passar per moltes cases per acabar descobrint que possiblement no n’hi haurà cap com la sud.
Kevin es pot posar també seriós i cantar a l’estil Tom Waits “Timing” o segons ell Tom doesn’t Wait. Un cop arribat aquí, estàs tan immers en el seu món que vols més, i regala (para ellas) la “Cumbiera Intelectual”, una atípica història de flirteig.
Un ull molt descriptiu, una autèntica fusió de significant, significat ben remenat amb una banda THE NADA! Una autèntica recreació i suma de diferents arts.
La seva música fa tot un repàs pel so sud-americà, fins a arribar a travessar la frontera més difícil per empapar-se de rock. Viatges i estades que segurament han contribuït en l’obra de Kevin, dotant-la d’experiències, humor i art. S’atreveix a tot, sense oblidar-se de la qualitat musical, un plaer per qui busca en la música una via d’escapament i una sorpresa permanent amb clau d’humor. |