Embassytown (Del Rey, 2011)

Benvinguts a Arieka, el llunyà i detallat planeta imaginat per China Miéville per ambientar la seva novel·la, Embassytown.

Després d'uns quants anys d'aventures a l'Afora, l'Immerser Avice Benner Cho ha tornat al planeta al que va passar la seva infància. El seu món és el més misteriós, complexe i exòtic que existeix. És un món en el que humans i "exots" coexisteixen amb els Ariekei, els enigmàtics nadius també coneguts com a Hostes. Aquesta relació, mediada per un grup de lingüistes únics, els Ambaixadors, ha estat tranquil·la durant molts anys. Fins que un dia arriba un nou Ambaixador totalment inesperat...

Embassytown és una novel·la sobre la diplomàcia i el conflicte en una societat alienígena vívidament imaginada. També és una reflexió sobre el poder i les infinites possibilitats del llenguatge. El resultat és una aventura intel·lectual de primer ordre.

He trigat bastant en escriure aquesta ressenya, i és que no se ben bé com encarar-la. A nivell primari us puc dir que aquest és un dels llibres que més m'ha agradat en el que porto d'any. És un seriós candidat a encapçalar la candidatura als Membrillu Awards 2011. Pel que fa a mi, la incursió de China Miéville a la ciència ficció ha estat un èxit total i el confirma com l'escriptor de gènere(s) contemporani que més interesant em sembla. Parlant del llibre a goodreads m'han dit "Mieville is, for me, the best thing that happened to SFF in the last decade" ("Per a mi, Miéville es el millor que li ha passat a la ciència-ficció i la fantasia en els darrers 10 anys"). Crec que resumeix prou bé la meva opinió. Pel que fa a Embassytown, després d'un inici relativament ardu i opac que demana cert grau de persistència i un acte de fe, és una novel·la de ciència-ficció perfecta, i no li se trobar cap defecte. També us dic que és un d’aquells llibres per estimar-lo o odiar-lo, segons com us l’agafeu.

El llibre està explicat retrospectivament per Avice Benner Cho, originària d’Embassytown i una de les poques habitants de la ciutat que ha visitat altres planetes gràcies a la seva feina com a Immerser (astronauta de l’hiperespai, com qui diu). Embassytow, la única ciutat del planeta Arieka condicionada per que hi visquin els humans, és l’únic lloc de l’univers en el que és possible establir comunicació amb els Ariekei, els nadius del planeta. Un dels principals temes del llibre és la comunicació i bona part del plaer que proporciona es troba en anar descobrint les característiques d’aquesta comunicació entre els Ariekei i els humans, així que no m’agradaria dir massa. L’únic que heu de saber és que els únics capacitats per entendre el llenguatge dels Ariekei són els Embaixadors, uns humans modificats que només existeixen a Embassytown. Arieka es troba al límit de l'univers conegut i la seva única importància comercial rau en la incomparable capacitat biotecnològica dels Ariekei, capaços de crear la biomaquinària més sofisticada imaginable i només negociable a través dels Embaixadors d'Embassytown. Ara, però, aquest equilibri de segles està a punt de ser trasbalsat i Avice es trobarà al vell mig d'una situació de conseqüència potencialment devastadores.

En mans de China Miéville aquest argument agafa més i més embranzida fins arriba a un final inmillorable, arrosegant-nos a la seva estela en una experiència lectora totalment inmersiva i apassionant. Els defectes de la novel·la, que els té, s’acumul·len al primer terç del llibre (per una visió diametralment oposada doneu-li una ullada a la ressenya, molt negativa, de la novel·la que fan a Pat’s Fantasy Hotlist, que considera que l'única part interesant de la novel·la és la primera). Per a mi, la primera part és un preu a pagar per a bastir els conceptes que s'exploren durant el nus i el desenllaç de la trama, però està desprovista de dramatisme i els personatges no estan suficientment ben dibuixats. Fins i tot Avice, narradora femenina de la història, evoca una sensació estranyament asexuada massa propera a la dissonància cognitiva com per a resyltar còmode. Mai deixa de ser interesant, però, i just quan comences a pensar que el llibre no satisfarà les expectatives t'adones que estàs perdent hores de son i esperant a la propera estona per a dedicarli perquè, carai, vols saber què passa i tot és tan original i extraordinari que no t'ho voldries perdre per res del món!

L'atmosfera i ambientació de la novel·la tenen el segell propi del seu autor, i estan amarades d'un barroquisme recargolat i orgànicista que no té res a envejar a les millors creacions d'un H.R. Giger. China Miéville no és res sino un estilista (i és molt és que això) i, malgrat i que el seu estil una mica inaccessible li ha costat un volum de detractors no precisament menyspreable, l’autor sap perfectament el que es fa i el seu domini del llenguatge és absolut i totalment adient per a una novela que es delecta en l'estrany i en la manera d'entendre el món. A la pràctica això vol dir que el lector ha de posar-hi bona voluntat i fer un esforç de comprensió. China Miéville és un escriptor intel·ligent i no fa concessions als seus lectors, però està clar que aquests han d'estar predisposats a acceptar el seu joc de neologismes i visions estranyes. Paradoxalment a la ciència ficció, aquest gènere que viu d'imaginar coses noves, no se'n veuen gaires d'idees noves. China Miéville en proposa una i la seva proposta és tan captivadora com els clàssics més transgressors del gènere, amb una qualitat literària equiparable.

Què voleu que us digui? Aquest escriptor m'obnubila. Malgrat el seu inici una mica accidentat Embassytown és una novel·la de matrícula d'honor.

Uploaded with ImageShack.us