Blindsight (Visión Ciega, Ed. Bibliópolis)

El 13 de Febrer de 2082 més de 65.000 sondes d'origen desconegut van aparéixer al voltant de la Terra, formant una xarxqa esfèrica que va cobrir tota la superfície de la terra. Amb un llampec simultani es van desintegrar a l'atmosfera... i van llançar un senyal cap a l'espai.

Algú ens acabava de fer una fotografia.

Un equip d'exobiòlegs i especialistes en comunicació és enviat a la nau estelar Teseu seguint la pista del senyal que van emetre les sondes extraterrestres. Després de passar anys viatjant en animació suspesa els sistemés automàtics de la nau desperten als tripulants més enllà dels límits del sistema solar. Allà hi tindra lloc el primer contacte més esgarrifós imaginable. Els tripulants de Teseu viuran una experiència que canviarà per sempre més les seves idees sobre l'ésser humà i el seu paper a l'univers... si sobreviuen.

La "ciència-ficció dura" és aquella branca de la ci-fi que li dona tanta importància, sino més, als fonaments científics de la història com al propi argument. Per a molts aficionats, i jo encara no ho tinc clar, podria tenir sentit fins i tot intercanviar el calificatiu "dura" per "pura". És en aquest tipus de llibres a on trobarem les especulacions més agosarades, les idees més apassionants i els exercicis d'imaginació més inflamants, sempre sense renunciar a la idea de que són escenaris que poden arribar a ser possibles. També és aqui, sovint, a on trobarem els llibres més mal escrits i per això és motiu de fonda satisfacció poder presentar-vos aquest llibre, que combina la millor duresa ciència-ficcionera amb una habilitat narrativa considerable. Aqui teniu Blindsight!

Amb el perill d'equivocaació associat a tota generalització, gosaria dir que sota aquesta etiqueta hi ha un seguit de novel·les, algunes d'elles veritablement excel·lents, que mai, mai, MAI, recomanaria a ningú de lletres (o molt interesat en la ciència) o que d'entrada reconegui tenir una gran afició pel gènere. I és que aquests llibres (aquest de ben segur) demanen un esforç de comprensió i d'abstracció veritablement gran i què, per a molts, pot arribar a invalidar del tot qualsevol altre possible mèrit que pugui tenir la narració. Això és cert, i és un problema, i és possible que realment invalidi la potencial qualitat literària del text. La meva hipòtesi, però, és que això no succeeix i que la qualitat literària pot estar-hi present.

Tampoc m'importa gaire. El cas és que llegir un llibre d'aquests de tant en tant inflama la meva imaginació amb intensitat nuclear i, superada la corva d'aprenentage inicial, em regala una il·lusió d'intel·ligència que m'aixeca l'ànim davant les altres múltiples lliçons d'humilitat que la vida m'imposa. Blindsight és brutal i, tanmateix, és per paladars selectes (dit això sense cap connotació elitista, només estadística). Hi ha llibres que requereixen una advertència abans d'obrir-los. Aquest n'és un.

Desprovist de guarniments l'argument de Blindsight resulta familiar. És una història de primer contacte, en la que la humanitat descobreix que no està sola a l'univers i envia una expedició de científics i militars a establir contacte amb aquesta altra possible inteligència. Amics o enemics? S'hi podran comunicar? Aquests són les dos preguntes més importants que venen al cap en una situació com aquesta que, d'altra banda, ha estat tractada en nombroses ocasions tant a la literatura com a altres mitjans. la gràcia, doncs, està en la utilització que fa l'autor d'aquesta situació per a explorar tot un seguit de temes que tenen a veure amb la natura humana i de la consciència. La novel·la adopta un to pessimista per a explorar de manera extrema el concepte de xoc cultural . Gairebé tots els possibles: entre la humanitat i els extraterrestres, entre els membres de la tripulació de la nau, entre els diferents aspectes de la personalitat dels mateixos personatges individuals i, fins i tot, entre la novel·la i el lector. Els humans protagonistes de la novel·la tensen al màxim el concepte d'humanitat, convertits gràcies a la tecnologia informàtica i la bioenginyeria en post-humans al límit de la singularitat. Així, com a membres ultraespecilitzats d'una tripulació enfrontada a una missió gairebé impossible, cada personatge està tan allunyat dels altres com dels extraterrestres amb que es trobaran o el lector que passa les pàgines al·lucinat.

I aleshores tenim en Siri Keeton ("Imagine you are Siri Keeton..."), tripulant de la nau Theseus i narrador de la història. En Siri Keeton és un personatge estrany (com tots a la novel·la, d'altra banda). Operat de petit d'una misteriosa forma d'epilèpsia, en Siri va perdre mig hemisferi cerebral i tota la seva comprensió i percepció de les emocions humanes. Forçat a reaprendre a interpretar les emocions a partir del llenguatge corporal, per a en Siri tothom és un extraterrestre. La seva necesitat d'observar tots els comportaments per a deduir la vida emocional de la gent que l'envolta, i d'ell mateix, el converteix en el testimoni i narrador perfecte d'aquesta història.

Realment, l'únic... obstacle, que li puc trobar a la novel·la és la dificultat de comprensió d'alguns dels conceptes que explora, que va a menys conforme l'anem assimilant. Dintre del subgènere de la ciència ficció dura trobareu poques novel·les més perfectes que aquesta. És una novel·la per llegir i discutir estirats a la gespa sota les estrelles d'una nit d'estiu, imaginant com de petits som i com de gran és l'univers.

Per a mi és mereix una matrícula d'honor.

P.S. La novel·la en anglès està publicada online amb una llicència Creative Commons, i es pot llegir o descarregar awww.rifters.com.