jocs de taula

La Città

Autoria:: Xevi Vilardell Bascompte
Temps:: 90-120
Dificultat:: 3/5
Jugadors:: 2-5
Sort / estratègia:: 20/80
Actualitzat:: 01/08/2007

Sinopsi

Els jugadors representen nobles italians que intenten construir les millors ciutats. Bona part de l'objectiu del joc es aconseguir el màxim de ciutadans en les pròpies ciutats.

Resum de normes

Preparació i objectiu

Es juguen sis anys. Cadascú rep quatre castells, tres cartes d’acció, quatre notables i una moneda d’or. Prepareu el terreny segons el nombre de jugadors, les reserves de construccions, set cartes polítiques visibles i el munt de desigs del poble. Per ordre, tothom col·loca el primer castell; el segon es col·loca en ordre invers. Cada castell comença amb tres ciutadans. Manteniu tres hexàgons buits entre un castell nou i qualsevol ciutat i cobreu el blat dels camps adjacents.

Un any de joc

Creixement: cada ciutat rep un ciutadà, si no supera el límit de població. Sense mercat el límit és 5; amb mercat, 8; amb mercat i font o banys, no hi ha límit.
Ingressos: cada pedrera produeix una moneda per muntanya adjacent. Prepareu quatre desigs del poble, un de visible i tres d’ocults; passa el marcador inicial.
Cinc voltes d’accions: en cada volta cadascú fa una acció. Pots utilitzar una carta política del mercat, pagar-ne el cost i reposar-la, o gastar una de les teves tres cartes d’acció. Aquesta última permet cobrar 2 ors, construir gratuïtament una construcció bàsica o fundar una ciutat. Màxim una ciutat nova per any; comença amb dos ciutadans de la reserva i un procedent d’una ciutat pròpia.
Migració: revela els desigs. El color majoritari determina què valora el poble; si hi ha empat 2–2, cada ciutat escull quin dels dos valors utilitza. Compara els arcs de les ciutats rivals separades per menys de tres hexàgons buits: la més atractiva pren un ciutadà a l’altra; els empats no mouen població. Qui rep un ciutadà sense tenir capacitat el retorna a la reserva.
Alimentació: compara tota la població amb la producció de blat. Retira un ciutadà per cada blat que falti. El blat representa capacitat de producció, no es gasta cada any. Si has patit fam, l’any següent només disposes de dues cartes d’acció pròpies.

Construir i perdre habitants

Les construccions han de tocar la ciutat pròpia; sempre queda almenys un hexàgon buit entre ciutats. Fonts i banys necessiten llac adjacent. Cada edifici nou requereix traslladar-hi un habitant del castell, que ha de conservar almenys un ciutadà; el mercat rep el seu habitant de la reserva. Granges i castells augmenten la producció pel blat adjacent. Si perds habitants, reorganitza’ls i retira els edificis que no puguis ocupar, sense partir la ciutat; perdre una granja o castell redueix el blat corresponent. Els notables reforcen temporalment les cartes o edificis i es retiren al final de l’any.

Final

Després de la fam del sisè any: 1 punt per ciutadà i 3 per ciutat amb almenys un arc de cadascun dels tres colors. Si has patit fam l’últim any, resta 5 punts. Guanya qui té més punts; desempata l’or. No es pot usar Collita Miraculosa en el sisè any.

Reglament original

Obre el reglament (PDF)

La conversa3 comentaris

Escriu un comentari

Àlex Sierra13/04/2010

Hola, Acabo de trobar per casualitat aquesta pàgina amb la traducció que vaig penjar al geek de les regles. Me n'alegro de que hagi estat útil a algú.

Respon

Xevi12/05/2008

Val la pena

Ara potser feia més d'un any que no jugava a La Città i la veritat és que és un joc que val la pena no tenir un any acumulant pols. M'explico: >> M'agrada el fet que hi hagi interacció entre els jugadors i que gran part del joc es basi en com vaig a putejar als altres (evidentment, sempre en benefici propi). Els habitants, unes figuretes que poblen la nostra ciutat, són difícils i costosos d'aconseguir, però la manera més senzilla i barata és fer-los emigrar cap a les teves ciutats. Això vol dir que omplir les teves ciutats de gent satisfeta implica robar-los de ciutats veïnes mal gestionades on no hi estan a gust. La idea és xula. >> M'agrada el fet que mentre els altres fan les accions corresponents al seu torn, tu et puguis entretenir a veure com ho faràs per créixer sostingudament i poder alimentar a tots els teus habitants. Et passes la partida contant i recontant per veure si arribes a final d'any. >> M'agrada perquè té un punt molt just de sort (les cartes de la veu del poble i les cartes amb accions que pots adquirir) i un punt molt gran d'estratègia. Fins hi tot, la part de sort és mig control·lable (si la teva estratègia va en aquest sentit...). >> M'agrada que el tauler pugui ser diferent cada vegada i que a vegades es pugui convertir en molt difícil. La distribució de l'aigua i les mines pot condicionar completament el rumb d'una partida i la supervivència de les ciutats properes. >> Potser l'únic punt feble és que depèn de la rapidesa dels jugadors i del número de jugadors la partida pot ser mortalment lenta. És veritat que com més número de jugadors més interacció hi ha entre les seves ciutats (jugar amb dos jugadors pot donar-se el cas de que la interacció sigui pràcticament nul·la amb la qual cosa el joc perd el 90% de la seva gràcia). Per tant, és un punt que només es pot solucionar amb la pràctica: millor jugar cinc i ben experimentats. Llavors és quan es treu tot el suc a aquest magnífic joc! Per acabar dir que no penso que sigui un joc per a tots els públics, ja que les normes tenen un nivells de complexitat mig que pot fer desistir a jugadors gens ocasionals. Tot i així, tots aquells que s'atraveixin a entrar-hi, descobriran un joc molt rodó (com es amb els vins).

Respon