jocs de taula

Power Grid

Autoria:: Xevi Vilardell Bascompte
Temps:: 60-90
Dificultat:: 2/5
Jugadors:: 2-6
Sort / estratègia:: 20/80
Actualitzat:: 01/08/2007

Sinopsi

Cada jugador representa una companyia propietària de plantes generadores d'energia elèctrica i intenta subministrar electricitat a les ciutats. Durant el joc els jugadors oferiran diners per les plantes a subhasta i compraran matèries per fer-les funcionar. Qui podrà abastir al major nombre de ciutats possible?

Resum de normes

Preparació: Power Grid original

Escolliu les regions connectades del mapa segons els jugadors i prepareu centrals i combustible com indica el costat del tauler utilitzat. Cadascú rep cinquanta electros. Ordeneu les centrals 3–10: les quatre inferiors són el mercat actual i les altres quatre, el futur. Prepareu el munt amb la carta de pas 3 al final. Amb 2–3 jugadors es retiren vuit centrals aleatòries; amb 4, quatre.

Cinc fases per ronda

Ordre: primer qui té més ciutats; desempata la central de número més alt. A la primera ronda l’ordre és aleatori i es recalcula després de les subhastes.
Centrals: el primer elegible proposa una de les quatre actuals, començant pel seu número imprès. Es licita fins que només queda un jugador. Cadascú pot comprar una central per ronda; qui passa sense iniciar subhasta ja no hi participa. Si un rival compra la que has proposat, pots tornar a proposar-ne una. Reposa i reordena després de cada venda. A la primera ronda tothom n’ha de comprar una. El límit és tres centrals, quatre amb dos jugadors: en comprar-ne una altra has de retirar-ne una.
Combustible, en ordre invers: compra els recursos als preus dels espais, començant pels més barats. Cada central guarda com a màxim el doble del seu consum i només combustibles compatibles. Les híbrides combinen carbó i petroli.
Construcció, en ordre invers: paga una ciutat inicial i després amplia des de la teva xarxa. Cada nova ciutat costa l’espai lliure més barat més les connexions necessàries. Pots travessar ciutats sense construir-hi. Mai dues cases pròpies a la mateixa ciutat.
Administració: gasta el consum complet de cada central activada, abasteix com a màxim les ciutats que tens i cobra segons la taula. Reposa recursos segons jugadors i pas. Actualitza el mercat de centrals.

Els tres passos

Al pas 1 només hi cap un jugador per ciutat, per deu electros. El pas 2 comença després de la construcció en què algú arriba a set ciutats; amb dos jugadors, deu, i amb sis, sis. Retireu la central més petita una vegada. Ara hi cap un segon jugador, per quinze.

Quan apareix la carta del pas 3, apliqueu el canvi al final de la fase corresponent: retireu-la juntament amb la central més petita, barregeu el munt restant i quedeu-vos amb sis centrals, totes disponibles. El tercer espai urbà costa vint. En administració, abans del pas 3, la central més gran va sota el munt; al pas 3 es retira la més petita. Les centrals amb número igual o inferior a les ciutats del líder s’eliminen quan pertoqui.

Final

Acabeu la fase de construcció en què algú arriba al llindar: vint-i-una ciutats amb dos jugadors; disset amb tres o quatre; quinze amb cinc o sis, segons aquest reglament original. Guanya qui pot abastir més ciutats amb les centrals i el combustible que ja té. No és necessàriament qui ha construït més. Desempaten els diners i després les ciutats connectades. Altres mapes i reedicions poden modificar els llindars.