Die Macher

Preparació i objectiu

Aquest resum correspon al Die Macher clàssic de set eleccions. Prepareu els quatre taulers regionals en ordre, el nacional i les reserves. Cada partit té cinc cartes de programa visibles, tres a la mà, el seu gabinet a l’ombra i els marcadors. Disposeu les opinions de les regions amb informació progressivament oculta, sense repetir ni contradir un mateix tema. Feu la ronda preliminar gratuïta de la fulla de preparació: és part de la situació inicial, no la primera elecció.

Campanya: vuit fases

1. Ordre: licitació simultània secreta. Només paga el guanyador, que tria qui començarà; desempateu amb el dau especial.
2. Programa: pots descartar i reposar cartes de la mà fins a tres i substituir una de les cinc cartes visibles. Mantén un únic posicionament per tema.
3. Gabinet: assigna en secret com a màxim una carta a cada regió. Reveleu, pagueu i resoleu les accions impreses. Els telèfons habiliten coalicions; els duplicadors fan valer doble una opinió regional i la protegeixen dels canvis ordinaris.
4. Coalició: només entre dos partits habilitats de la regió actual. Calen almenys dues coincidències de programa i acord; amb tres coincidències es pot forçar. No es poden encadenar coalicions ni fer-ne a la setena elecció.
5. Mitjans: compra marcadors a 4.000 cadascun, per torns, fins que tothom passi consecutivament. Màxim cinc espais per regió. Una majoria exclusiva permet substituir una opinió regional visible per una del mercat, sense contradiccions ni tocar la duplicada.
6. Organització: compra mítings a 1.000 cadascun, fins a quatre nous per regió i un màxim de deu propis acumulats en cada regió.
7. Enquestes: subhasta una carta per regió. El comprador pot publicar fins a dos efectes de tendència, o no publicar-la i augmentar afiliats amb dos daus. La majoria de mitjans protegeix de les baixades per enquesta, però no del gabinet.
8. Vots anticipats: des de la regió més llunyana cap a l’actual, pots convertir mítings si en tens almenys cinc; pots guardar-ne una part.

Convertir vots i celebrar l’elecció

Cada míting convertit dona tants vots com la tendència, entre −3 i +3, més les coincidències del programa amb les opinions regionals, menys les contradiccions. El tema duplicat val ±2. Si el factor no és positiu, dos mítings donen un vot. Retorna els mítings gastats i no superis cinquanta vots. Una majoria absoluta de vots permet canviar una opinió regional.

A la regió actual es converteixen els mítings restants obligatòriament. La taula regional transforma els vots en escons, que s’anoten separadament per partit. Per decidir el guanyador, les coalicions sumen vots; en empat compta qui ha arribat últim a la xifra. Una victòria en solitari permet traslladar un mitjà propi de la regió al tauler nacional i dues opinions; amb victòria per empat, només una opinió i l’altre partit també pot traslladar mitjà. En coalició, cadascú trasllada un mitjà i una opinió. Cal disposar del mitjà regional per traslladar-lo.

Les opinions nacionals repetides protegeixen la carta existent; les contràries la substitueixen. Tots els partits augmenten afiliats per coincidències amb l’opinió nacional segons els símbols del tauler. Les contradiccions no resten afiliats.

Entre eleccions i puntuació

Netegeu la regió resolta, prepareu la següent i reveleu la informació que pertoqui. Cobra 1.000 per escó obtingut; els afiliats donen ingressos a les rondes 1, 3 i 5. Resoleu les contribucions externes amb els efectes de la carta sobre afiliació. Després de la sisena elecció no es fa el manteniment normal: la setena només resol l’elecció, sense nova campanya.

El resultat final suma tots els escons, els punts dels mitjans nacionals, un punt per afiliat i les coincidències del programa amb l’opinió nacional segons els valors impresos. Una opinió nacional protegida coincident afegeix cinc punts. La major afiliació dona deu punts i la segona sis; dos primers empatats en reben vuit cadascun. Guanya el total més alt.