De Santa CecÃlia de Sadernes al Pont de ValentÃ: (30-45 min)
La primera part d’aquesta excursió transcorre pels dominis de l’alzinar calcÃcola de terra baixa, que es troba acompanyat pel marfull i també per llentiscle, romanÃ, lligabosc mediterrani, sanguinyol, roure martinenc, roldor, arÃtjol, marxÃvol, om i arboç, entre d’altres espècies. Fins al Molà de Galzeran, es veuen, darrera els arbres que voregen la pista, uns prats de pastura. Més enllà i a la nostra dreta, l’alzinar es troba esclarissat en forma de brolla arbrada, o bé en forma de mà quia allà on la roca, en pendent, no permet la formació de sòl. Per aquà s’ha observat l’esquirol, la mallerenga carbonera i el pinsà .
Del Pont de Valentà al Gomarell: (30’-45’)
La pista segueix passant pel domini de l’alzinar de terra baixa, calcÃcola (amb marfull, olivereta, arç blanc, boix, arÃtjol, sanguinyol). Però passat el primer passallÃs sobre la riera, fins a les ruïnes de la Farga, l’alzinar és silicÃcola, ja que estem en un aflorament de roques de granit que donen lloc a un sòl sorrenc, de sauló, el que fa canviar la composició d’espècies, tot i que els canvis no són ara prou aparents. Abans d’arribar a la represa del Gomarell, passarem al costat dels prats i camps de la Muntada. La vegetació de ribera és ara més rica i ufanosa, en ser el cabal de la riera més regular i constant: hi trobem verns, sargues i pollancres. Per aquà s’ha observat la mallerenga cuallarga.
Del Gomarell a Sant Aniol d’Aguja: (60’-120’)
A partir d’ara deixarem de caminar per la pista per fer-ho per un sender paral•lel a la riera, sovint engorjada. L’alzinar també canvia, i de seguida ens trobarem en el domini de l’alzinar muntanyenc (calcÃcola), caracteritzat per la manca d’espècies mediterrà nies al sotabosc. A partir de la Gorja d’en Citró (la de la palanca de fusta), l’alzina deixa de dominar i ens trobarem en un bosc mixt de roures, aurons blancs, tells, avellaners i boixos. Entre la cruïlla de camins i el Molà de Sant Aniol el sol sorrenc, de sauló, ens delata clarament un altre aflorament granÃtic, on hi trobarem espècies que no havÃem trobat fins ara, com el bruc, la bruguerola i l’alzina surera.
De Sant Aniol d’Aguja al Salt del Brull: (15’-30’)
Els voltants de Sant Aniol d’Aguja, fins a gairebé el salt del Brull, son ocupats per l’alzinar muntanyenc silicÃcola, acompanyat ara per ginestell i alguns castanyers. Per aquesta zona s’ha trobat la rata esquirolera, el tritó pirinenc i una de les plantes endèmiques de l’Alta Garrotxa, la Lithospermum oleifolium (=Lithodora oleifolia).
Del Salt del Brull a Sant Aniol: (15’-30’)
Tornarem cap a la font de Sant Aniol pel mateix camà que a l’anada.
De Sant Aniol al Gomarell: (90’120’)
El camà de tornada ens permetrà albirar la vall de Sant Aniol des de dalt. La primera part passa per un alzinar muntanyenc silÃcic, amb estepa borrera, ginestell i bruc. Més endavant passarem per damunt d’una castanyeda. Finalment entrarem de nou en l’alzinar muntanyenc calcÃcola, que ens acompanyarà fins al Gomarell. Altres formacions que trobarem són les comunitats de les roques i tarteres.
Del Gomarell a Sadernes: (60’-90’)
Tornarem pel mateix camà que a l’anada, seguint la pista cap a migdia. |
)
)
afegir un comentari
| Última actualització: 04/10/2024 | Facebook | Instagram 
