sinòpsis |
Els jugadors representen nobles italians que intenten construir les millors ciutats. Bona part de l'objectiu del joc es aconseguir el màxim de ciutadans en les pròpies ciutats. |
resum de les normes |
No hi ha un resum de normes entrat per a aquest joc. |
fotos (0) |
|
|
No hi ha enllaços per a aquest joc. |
afegir un comentari |
|
els vostres comentaris (3 ) |
Autor/a del comentari: Àlex Sierra -
Data: 13/04/2010
Hola,
Acabo de trobar per casualitat aquesta pàgina amb la traducció que vaig penjar al geek de les regles. Me n'alegro de que hagi estat útil a algú. |
Autor/a del comentari: Xevi -
Data: 12/05/2008
Ara potser feia més d'un any que no jugava a La Città i la veritat és que és un joc que val la pena no tenir un any acumulant pols. M'explico:
>> M'agrada el fet que hi hagi interacció entre els jugadors i que gran part del joc es basi en com vaig a putejar als altres (evidentment, sempre en benefici propi). Els habitants, unes figuretes que poblen la nostra ciutat, són difícils i costosos d'aconseguir, però la manera més senzilla i barata és fer-los emigrar cap a les teves ciutats. Això vol dir que omplir les teves ciutats de gent satisfeta implica robar-los de ciutats veïnes mal gestionades on no hi estan a gust. La idea és xula.
>> M'agrada el fet que mentre els altres fan les accions corresponents al seu torn, tu et puguis entretenir a veure com ho faràs per créixer sostingudament i poder alimentar a tots els teus habitants. Et passes la partida contant i recontant per veure si arribes a final d'any.
>> M'agrada perquè té un punt molt just de sort (les cartes de la veu del poble i les cartes amb accions que pots adquirir) i un punt molt gran d'estratègia. Fins hi tot, la part de sort és mig control·lable (si la teva estratègia va en aquest sentit...).
>> M'agrada que el tauler pugui ser diferent cada vegada i que a vegades es pugui convertir en molt difícil. La distribució de l'aigua i les mines pot condicionar completament el rumb d'una partida i la supervivència de les ciutats properes.
>> Potser l'únic punt feble és que depèn de la rapidesa dels jugadors i del número de jugadors la partida pot ser mortalment lenta. És veritat que com més número de jugadors més interacció hi ha entre les seves ciutats (jugar amb dos jugadors pot donar-se el cas de que la interacció sigui pràcticament nul·la amb la qual cosa el joc perd el 90% de la seva gràcia). Per tant, és un punt que només es pot solucionar amb la pràctica: millor jugar cinc i ben experimentats. Llavors és quan es treu tot el suc a aquest magnífic joc!
Per acabar dir que no penso que sigui un joc per a tots els públics, ja que les normes tenen un nivells de complexitat mig que pot fer desistir a jugadors gens ocasionals. Tot i així, tots aquells que s'atraveixin a entrar-hi, descobriran un joc molt rodó (com es amb els vins). |
Autor/a del comentari: Miki -
Data: 16/12/2007
Totalment d'acord amb en Xevi. Aquest joc és espectacular! |