|
| sinòpsis |
| En aquest joc tu ets l'encarregat/da de que la teva granja i la teva família prosperin més que la dels altres jugadors. Al principi del joc se't donarà una granja amb dues habitacions i dos treballadors. Caldrà que amb la teva habilitat per gestionar recursos facis créixer el nombre d'habitacions de la granja, tinguis descendència, cultivis els camps, criïs animals i, el més important de tot, alimentis la teva família al final de cada època de recol·lecta. En cada ronda podràs fer tantes accions com membres de la família tinguis. Per tan, és important pensar bé què es fa en cada cas perquè les possibilitats són moltes, però s'ha de ser molt hàbil per saber en cada cas quina acció et reportarà els màxims beneficis. La millor granja s'endurà la victòria final! |
| resum de les normes |
No hi ha un resum de normes entrat per a aquest joc. |
| fotos (4) |
|
|
|
>> Agrícola a Board Game Geek |
 afegir un comentari |
|
|
els vostres comentaris (3  ) |
Autor/a del comentari: Miki -
Data: 23/12/2008
A mi una de les coses que m'agraden de l'Agrícola és l'enorme varietat de cartes possibles que tens. No em sembla que descompensin el joc, crec que el fan interesant. Em sembla que restringint les cartes, això ho pots perdre. De totes maneres passa una mica com amb el Carcassone, que pots escollir més o menys expansions depenent de si vols un joc més caòtic o més estratègic, i de vegades vé de gust una cosa, i de vegades una altra. El que si que es pot fer, que una mica és un entremig: es reparteixen les 7 cartes d'adquissició menor i les 7 cartes d'ofici per jugador que indiquen les regles, i tothom LES ENSENYA, com a mínim i com a màxim UNA vegada, al principi del joc, als demés. Així tothom sap a que s'exposa, però no sap quines cartes jugaran els demés. A la partida d'aquest cap de setmana em va sembla un grandíssim joc, m'ho vaig passar bomba. |
Autor/a del comentari: Xevi -
Data: 22/12/2008
Aquest dissabte vam poder tornar a jugar a aquest joc i ho vam fer introduint les cartes de la baralla interactiva (una de les 3 que hi ha). El joc és molt clar fins que introdueixes cartes. I no penso que el problema siguin les cartes en si sinó la gran varietat de cartes que hi ha. El nombre elevat impossibilita que tinguis una idea de quines hi ha i quines poden tenir els teus jugadors. Això afegit a que necessites temps per recordar quines tens tu (i a més sempre són noves). Penso que aquí el joc es perd i s'escapa al control. Crec que seria més positiu fer baralles de 35 cartes (que són les necessaries per 5 jugadors) i que sempre es jugués amb les mateixes cartes (mirant que fossin equilibrades entre elles). Llavors, per donar varietat al joc, hi podrien haver 3 o 4 conjunts de baralles, però limitades a 35 cartes i ordenades, per exemple, per complexitat o interactivitat. D'aquesta manera si les cartes possibles són conegudes per tothom augmentem el factor control i baixem el factor atzar. Què us sembla la proposta? |
Autor/a del comentari: Xevi -
Data: 10/08/2008
Agricola et deixa diverses sensacions al cos, sensacions per altra banda dignes de grans jocs. D'entrada el joc et presenta un ventall molt gran de possibilitats alhora d'intentar guanyar la partida, tot i que queda més clar cap a on has d'anar que jocs com el Caylus i el Puerto Rico, on crec que el ventall encara és més gran. Durant tota la partida tens la sensació que vols fer moltes coses i poc temps per executar-les i et veus obligat a cada torn a pensar què és millor en cada cas de fer per optimitzar les teves tirades i obtenir-ne el màxim rendiment. És desesperant quan el resultat d'una acció has d'esperar un parell de torns per veure'l. Això també implica aquesta organització-previsió mental que has d'estar fent tota l'estona per tal d'encarar el teu camí dins del joc.
Arribats aquí, penso que el joc un cop explicat no és gens difícil, m'atreviria a dir que és fàcil i tot. Les normes estan clares i les possibilitats també (de fet al principi del joc es reparteix a cada jugador una targeta amb la forma de puntuació final, de manera que si vols guanyar ja saps que has de fer). El problema és el camí per arribar al teu objectiu. I tot i tenint la via clara, la interferència d'altres jugadors pot desestabilitzar la teva estratègia. I aquí comença l'estrès. I què coi, que un joc aconsegueixi fer-te pensar i estressar-te d'aquesta manera és un indicatiu de que el joc és bo!
Finalment, comentar que nosaltres hi hem jugat dues partides. La primer va ser en mode familiar, on entren en joc molt poques cartes i les possibilitats són més reduïdes. La segona ja vam introduïr la baralla de cartes més fàcil possible i aquí la cosa ja es descontrol·la bastant. I torno a repetir: no a nivell de dificultat si no a nivell de possibilitats i què faig en cada moment. Aquest joc, n'estic segur, donarà encara molt de si. Seguirem comentant les sensacions en successives partides. |
|
)
| : 13/12/2024 | Facebook | Instagram 
