Tom Cruise, Robert Redford, Meryl Streep, Derek Luke, Michael Peña, Andrew Garfield, Peter Berg, Tracy Dali, Louise Linton, Rustee Rutherford
La pel·lícula narra tres històries paral·leles. Tom Cruise és un congressista que concedeix una entrevista a la periodista interpretada per Meryl Streep, suposadament donant-li una exclusiva sobre la guerra d'Afganistan. Robert Redford és un professor universitari que té una cita al seu despatx amb un alumne que suposadament ha perdut l'interès en les seves classes. Finalment, dos ex-alumnes de Robert Redford s'allisten voluntàriament a l'exercit i són enviats a Afganistan on cauen en una emboscada per part dels Talibans. Les tres històries estan sincronitzades en el temps i gairebé passen a temps real a mida que la pel·lícula avança.
M'ha agradat! Partint d'aquí, vaig a comentar amb una mica més de profunditat la pel·lícula.
Confessar, primer de tot, que no sabia en absolut el que anava a veure i la veritat és que m'ha sorprès gratament. La primera cosa que m'ha sobtat és la manera en que està explicada la història: 3 punts de vista de personatges amb alguna relació entre ells i a temps real i simultani. Això no li dóna un gran recorregut a la història però la dota d'intensitat ja que en una hora i mitja escassa de temps real s'ha de poder explicar i transmetre tot el que es pugui o es vulgui.
La segona cosa que m'ha sobtat gratament és el fet que la pel·lícula té relativament poca acció, ja que dues de la històries transcorren entre dos personatges tancats en un despatx mantenint una conversa (la tercera és un pel mogudeta, deixe'm-ho així...). I dic que m'ha sorprès gratament perquè a pripori no diu gaire a favor de l'acció, però la veritat és que el vertader intringulis de tot plegat està en el diàleg i en les implicacions morals del que s'explica. En certa manera és una reflexió sobre la guerra d'Iraq i Afganistan des del punt de vista dels polítics, dels periodistes, dels estudiants i dels ciutadans americans. Cada un d'aquests punts de vista defensa les seves idees i conviccions, més o menys encertadament, i és interessant veure com dins d'una societat que des de fora ens pot semblar més unida hi ha una gran disperitat d'opinions i de maneres de pensar. Això si, penso que els que queden més malparats són els polítics amb ganes de guanyar la guerra gairebé com una qüestió d'orgull més que per una voluntat d'ajudar a un poble oprimit.
Realment una pel·lícula amena i ben portada pel que podria arribar a ser (el mateix guió en mans d'un mal director podria haver desencadenat en un rollazo impressionant). La recomano per molt motius i segur que seria un exercici fantàstic per una classe d'ètica de molts instituts. Si teniu oportunitat veieu-la, no us farà cap mal!
No hi ha enllaços per a aquesta pel·lícula o sèrie.