Hassan i Amir viuen a Kabul i són molt amics, encara que a Amir li costi d’acceptar-ho. El problema és que els separa un barrera social que a Afganistan es fa encara més gran: Ali, el pare de Hassan, és el criat de Baba, el pare d’Amir. Hassan donaria la vida per Amir. Amir no n’està tan segur si es donés el cas a l’inrevés. Un succés després d’una competició d’estels posarà a prova la seva relació. De fet, després d’aquest dia res serà igual. Les seves vides seguiran camins diferents, però el passat perseguirà a Amir fins que és gran i viu a Estats Units.
La pel•lícula arriba a la gran pantalla després d’un èxit relatiu del llibre escrit per Khaled Hosseini. Dic relatiu perquè tinc la sensació que fins que no s’ha portat la versió cinematogràfica a les sales de cinema, el llibre era un d’aquells èxits del boca a boca, sense cap gran campanya mediàtica a darrera. Ara si que pots anar a l’FNAC i trobar-ne un palet sencer, però cada cop costa més trobar èxits o joies d’aquestes que aconsegueixen triomfar pel que són i no pel que ens volen vendre.
La pel•lícula és una fidel adaptació del llibre en un 90% dels fets. Si parlo per mi, l’adaptació és excel•lent ja que corregeix els defectes del llibre. Ja vaig comentar a la ressenya que vaig fer en aquesta mateixa pàgina web, que el llibre relata uns fets molt greus i en determinats moments hi ha una excés de dramatisme i de desgràcies acumulades (et venen ganes de dir que ja n’hi ha prou de tanta desgràcia!). El pas a la gran pantalla, i no se per quina causa, ha suposat l’eliminació de part d’aquestes escenes i fets, la qual cosa no treu gravetat a la història però si que la fa més amena i més fàcil de pair. En aquest cas penso doncs que és una grana adaptació i que pel que fa al contingut de la història és millor que el llibre.
L’ambientació és fantàstica! I suposo que dic això a causa de la desviació que em provoca el fet d’haver llegit el llibre i de que aquest estigui ambientat a un país i en una cultura tan desconeguda per mi. És diferent llegir una novel•la ambientada a Nova York i després veure l’adaptació cinematogràfica que el cas en el que ens trobem. Per mi, fins i tot, la pel•lícula és un complement imprescindible per acabar d’absorbir i digerir la història abans llegida.
No puc destacar res de la interpretació i en aquest cas no se si no ho puc fer per el doblatge absolutament pla de la pel•lícula o ja l’original era de la mateixa qualitat. El fet és que no crec que els actors destaquin especialment en aquest film, però igual després de tornar-la veure en versió original subtitulada canviaria la meva opinió.
És en resum una bona pel•lícula pel fons i forma, amb una interpretació discreta, no apte per a dies baixos i si per una classe d’ètica com les que teníem quan anàvem a l’ institut. Existeixen encara?