Carl és un venedor de globus de 78 anys que després d'haver perdut a l'amor de la seva vida està a punt de perdre l'últim vestigi del seu món actual: la seva casa. Obstinat a complir el somni dels dos des de que es van conèixer, Carl trenca amb tot i es llança a l'aventura de sud Amèrica. El que no s'espera és comptar per a l'ocasió amb un jovenet molt i molt condecorat.
Ja fa anys que segueixo totes les produccions de Pixar. Sempre penso que està tot inventat i que serà difícil que em sorprenguin. I sempre em passa el mateix, no aprenc: em tornen a sorprendre!
En aquest cas ja d'entrada et deixen clavat al seient amb una història inicial absolutament colpidora. Vaig estar a punt de demanar on m'havia ficat o si m'havia equivocat de pel·lícula (quin drama!). No us va recordar en certa manera a Wall·e? Després d'aquesta entrada desconcertant però, la història pren de seguida un gir amb l'entrada del nen Boyscout, un personatge absolutament genial. I a partir d'aquí és com un joc de dominó d'aquests que fan grans muntatges amb milers de fitxes: la història es torna més divertida alhora que es transforma cap a un plànol fantàstic i sorprenent i una cosa porta a l'altra i ens trobem de cop i volta amb un avi i un nen volant dins d'una casa estirada per milers de globus de fira!
I penso que la història aconsegueix sorprendre i emocionar gairebé durant tota la pel·lícula, tot i que trobo que té un lleuger baixón en el ritme i en l'interès amb l'aparició del gran explorador desaparegut (valgui la redundància). Tot i així cal considerar sempre el conjunt i en aquest sentit penso que és excel·lent.
És fàcil doncs veure que la pel·lícula evoluciona des d'un començament per a un públic adult per passar de seguida a transformar l'argument cap a apte per a tots els públics. No m'estranyaria que més d'un nen li sobrés la part inicial de la història on bona part del que s'explica s'ha d'intuir per les imatges.
A nivell d'animació crec que hem arribat en un punt que ja no interessa intentar assolir un realisme molt alt i Pixar ja fa unes quantes pel·lícules que es centre en aspectes més de moviments, textures, il·luminació i altres aspectes més tècnics que donen al producte final un acabat professional amb un toc diferencial respecte la realitat (interessa que sigui en el fons animació). En aquest sentit, és genial la tasca que estan fent tots els animadors i personal tècnic en pel·lícules d'aquest estil i que ens garantitzen anys i anys de diversió a jutjar pel seu talent.
Ja no em resta res més per fer que tornar-la a veure i intentar apreciar més detalls que segur que se m'han escapat. Una altra obra mestra que entra en la història de l'animació per la porta gran!
Autor/a del comentari: Josep Miquel Arroyo -
Data: 26/08/2009
Haig de dir-ho: Up m'ha commogut com feia temps no ho feia cap altra pel·lícula.
Emocionant, commovedora, brillant. Tota una lliçó d'humanitat en el missatge que ens mostra Up d'una manera magistral: el devenir de la condició humana, amb les seves alegries, les seves misèries i, sobretot, els seus somnis.
Però Up no neix com un bolet. Ja tenia l'excel·lent Ratatouile i el màgic moment "magdalena de Proust"; i també Wall-e que, tot i que considero que no em va convèncer del tot, té una arrencada genial i algunes de les millors escenes del cinema d'animació més recent.
Doncs bé, Up recull la poesia i la humanitat de Ratatouille i l'humor de Wall-e i el dosifica per crear la millor pel·lícula de Píxar i una de les millors dels darrers temps.
Coincideixo amb els altres comentaris que, com bé diuen, no és una pel·lícula per a nens, almenys per a molt petits. Crec que, en aquest sentit, Up és la més adulta de les pel·lícules de Píxar i no pel que explica, sinó per com ho explica, ja que pels nens els pot resultar confós. Perquè crec que potser interessava construir més el missatge que no pas la típica pel·lícula d'aventures, fet aquest que no acabava de quedar del tot resolt a Wall-e i que en Up esclata en tots els aspectes, convertint-se en una aventura més enllà de la convencional.
Tècnicament, Up és impecable. Però penso que no sorprèn ja a aquestes alçades després de comprovar que han realitzat un treball d'una força visual mai vista en l'animació i que, personalment, em recorda a alguns films de Hayao Miyazaki per l'intent de perfeccionar l'entorn de la història (color, llum, paisatges, ...) més que donar més detalls als personatges, cosa que, evidentment, no deixen a la mà de Déu i han mimat a conciència com bé ens han acostumat tots aquests anys amb títols anteriors.
La gran aposta, però, és presentar la pel·lícula en 3-D. I sí, hi ha moment impactants gràcies a aquest complement, però tampoc és necessari perquè la pel·lícula s'aguanta sense cap efecte. A més, al Sucre de Vic es poden veure en 4-D gràcies a l'efecte capa de merda que tenen les ulleres. Ara bé, si les neteges pots gaudir-ne a la perfecció i sense veure les amenaçadores ditades d'altri en tres dimensions.
Amb tot, Up és una pel·lícula imprescindible i amb el temps esdevindrà un clàssic de l'animació. I és que pot emocionar i entretenir al mateix temps, fent-nos partícips d'una aventura que perdura en el temps, talment com la nostra vida.
Autor/a del comentari: Lourdes Carles -
Data: 18/08/2009
Una pel·lícula fantàstica , una de les millors que he vist (potser és que anava acompanyada de la neta de 5 anys i per una iaia es fantàstic anar al cinema amb ella). La recomano a tothom, petits i grans. Té un argument que t'arriba al cor i uns afectes especials fabulosos.
Autor/a del comentari: Ester Riera -
Data: 18/08/2009
La veritat, també em va agradar molt, i com diu en Xevi, el començament va dirigida més als adults, doncs els meus fills varen comentar lo que ja has comentat tu mateix. Pero despres la cosa s'anima, i relament varem poder disfrutar tota la familia, d'una pelicula engrescadora i divertida fins al final.
Autor/a del comentari: Yani -
Data: 18/08/2009
A mi també em va agradar MOLT! crec que s'ha de veure...