Daniel Radcliffe, Emma Watson, Rupert Grint, Jim Broadbent, Tom Felton, Michael Gambon, Alan Rickman, Robbie Coltrane, Helena Bonham Carter, Brendan Gleeson, Matthew Lewis, Bonnie Wright, Jessie Cave, Helen McCrory, David Thewlis, Natalia Tena, Julie Walters, Maggie Smith, Fiennes Tiffin
Harry i companyia comencen el sisè curs a Howards després de la tornada de Voldemort. El món ja no és un lloc segur i Howards tampoc. Tot i els esforços per protegir l'escola, hi ha qui treballa intensament per trencar les barreres d'entrada. Mentrestant, la revolució adolescent ha arribat entre els alumnes de 6è any de Howards i tan en Harry, com en Ron com l'Ermione no se n'escapen.
Abans de començar, recordar una nota mental que em vaig fer abans de sortir del cine: no anar a veure mai més una pel·lícula teòricament destinada al públic infantil en horari infantil. Els pares han agafat la mala costum de deixar els seus nens ben educats lliures i amb calers a la butxaca al cine, sense cap mena de control. El resultat es tradueix en 7 nens i nenes, que tan sols ensumen l'adolescència i que tenen unes ganes immenses de jugar, cridar, consultar el mòbil i tirar-se totes les crispetes uns als altres (per no dir que també els agrada jugar a amagar dins la sala). Amb tot això només vull dir que vaig veure la pel·lícula en unes condicions pèssimes i que si fos per mi aquesta canalla no tornava a entrar al cine sense vigilància fins que se'ls hagin estabilitzat les hormones.
Deixant això de banda, crec poder afirmar que ens trobem davant d'una de les millors pel·lícules de Harry Potter. Jo em considero un fan de la saga i un pureta dels detalls en certa manera. Tot i així entenc l'adaptació que han fet en part, ja que cada vegada els llibres són més gruixuts i per tan les adaptacions més complicades de fer. I dic que ho entenc en part perquè hi ha uns quants canvis que crec que són necessaris pel ritme de la pel·lícula, però n'hi ha d'altres que no. Només per posar dos exemples, s'han tret de la màniga un atac dels cavallers de la mort sobre el pont del Mil·lenni de Londres i la gran batalla final que hi ha en el llibre entre els cavallers de la mort i els alumnes i professors de Howards s'ha reduït a gairebé res. En el fons el resultat final és el mateix (en Dumbledore mor, suposo que no desvetllo res a ningú), però la justificació és més complicada. Durant tota la pel·lícula en Malfoy, recentment nomenat cavaller de la mort, treballa per crear un passadís d'entrada a Howards per la resta de cavallers. La idea és atacar una de les institucions més importants en el món dels mags. Com a resultat, entre d'altres, mor en Dumbledore. Però és que en la pel·lícula sembla que l'incursió tingui només aquest objectiu i penso que això si que queda lluny de l'explicat en els llibres. A mi, més que a dificultats d'adaptació, em sona a falta de pressupost.
Problemes de guió a part, la maduresa de les pel·lícules de la saga arriba al seu màxim amb aquesta entrega. El qualificatiu de cinema infantil (o juvenil) crec que queda molt més desdibuixat amb una pel·lícula molt més fosca i, crec jo, destinada ja a tots els públics. Una pel·lícula on les relacions humanes prenen un sentit molt més important i on els efectes especials es fonen amb la trama d'una manera fantàstica (la imatge i els travellings d'algunes escenes són senzillament genials). I la madures no arriba només en la pel·lícula sinó també en els seus personatges. Evidentment, i per una qüestió d'edat, els protagonistes de la saga s'han fet grans i com passa en el llibre les hormones esclaten sense control. És fantàstic veure com els personatges finalment entren en el món adolescent per la porta gran després d'un parell de llibres de fer una mica el tonto i de passar per sobre el tema sexual de puntetes. Crec que la cosa ja no es podia amagar més...
Una pel·lícula per tornar a veure. Recomanable haver llegir el llibre abans ja que aquestes adaptacions sempre pequen per entendre que la gent ho ha fet i van molt i molt al gra (expliquen poques coses).