Nim i el seu pare Jack viuen en una illa a les antípodes del planeta aïllats completament del món. Ell es dedica als seus éssers pluricel·lulars. Ella es dedica a créixer i a estudiar a la seva manera. També li agrada molt llegir novel·les d'Alex Rober. El cas és que l'illa és casa seva i el seu tresor. Una desafortunada tempesta separarà pare i filla, la qual es veurà amb l'obligació de demanar ajuda a l'única persona que creu que la pot salvar de l'invasió dels bucaneros: el seu heroi Alex Rober!
La pel·lícula no està del tot malament si la teva franja d'edat encaixa en la infantil. No deixa de ser una història original basada en un llibre, ben ambientada en quan a localitzacions, correctament interpretada, però mal executada o mal adaptada. La canalla no dubto que s'ho passarà bé amb una protagonista que els és propera i amb una història similar a molts llibres d'aventures. Els que ja som una mica més grandets, o això diu el nostre carnet, trobem a faltar una mica més de rigorositat i seriositat en algunes llicències del director en quan a la resolució de certes escenes o parts de la història. No deixa de ser una pel·lícula orientada a un cert sector i l'error és que només està orientada al públic infantil, oblidant que moltes vegades el públic adult es veu més o menys obligat a acompanyar els més menuts al cine o al sofà de casa a l'hora de veure cintes d'aquest estil. Amb això vull dir que no s'ha tingut en compte el públic adult i aquest no passarà de trobar entretinguda la cinta, molt lluny de passar-ho bé o de recordar-la més enllà del cap de setmana.
Vist el trailer al cinema 2 o 3 cops, la pel·lícula pintava més bé del que ha estat al final, amb molta més pinta de producció de cara a la galeria amb algun famoset guai enmig del repartiment que no pas amb ganes de marcar o amb ambició per ser una cinta més memorable. En resum, una amanida sense oli ni sal (una mica sossa).