TÍTOL ORIGINAL: The Curious Case of Benjamin Button
ANY: 2008
DIRECTOR: David Fincher
actors
Brad Pitt, Cate Blanchett, Taraji P. Henson, Tilda Swinton, Jason Flemyng, Julia Ormond, Eric West, Elias Koteas, Elle Fanning
sinòpsis
Benjamin Button és un nen que neix avi. La seva vida es desenvolupa, físicament i mentalment parlant, al revés que la resta de l'humanitat, la qual cosa provoca sopresa al seu entorn. El propi Benjamin però, tampoc acaba d'entrendre en un principi la seva situació i es pensa que morirà en breu per l'estat en que neix. Però no és així, i això ho anirà descobrint a poc a poc.
opinió
Si parlem en conjunt, la pel·lícula és un bon producte, amb tots els ingredients necessaris per triomfar: una bona història, Brad Pitt com a reclam en un paper si més no curiós, una bona posada en escena, un punt de dramatisme controlat i una història d'amor, que és la salsa que acaba de lligar el plat.
És una pel·lícula llarga, per assaborir sense distraccions i que demana ficar-se dins de la història i viure i entendre la situació d'en Benjamin. Ell no té una vida fàcil, tot i que arriba amb una gran experiència a l'edat jove, cosa que molts de nosaltres desitjaríem. Tot i així, completament conscient de que el seu rellotge interior funciona al revés, la seva virtud es convertirà en una creu i li farà prendre decision molt difícils molt abans de que el seu cos i la seva ment no li ho permetin. En el fons és una història que en certa manera em recorda a Forrest Gump, en el sentit de que explica tota una vida, amb matisos molts cops humorístics, però amb una gran càrrega dramàtica, que desperta en l'espectador una tristesa empàtica cap al protagonista. En ambdós casos, el protagonista està perdut i no sap ben bé què fer ni què esperar de la vida. Tot i així, i a diferència d'en Forrest, a mida que va avançant la història, ell s'adona perfectament de com acabarà la seva vida i que hi ha com un equador on es troba a la mateixa edat que les persones estimades però en una carretera de doble sentit, on ell és l'únic que va en el seu carril.
El punt de vista narratiu és el propi Benjamin, a través d'un diari escrit per ell i llegit per una filla a la seva mare en les últimes hores de la seva vida. No és un recurs nou ni soprenent últimament en llibres i cinema i tot i que sembla encarat a posar una mica de misteri a la pel·lícula, no cal ser molt despert per descobrir qui és qui als dos minuts d'haver començat.
Destacar el que per mi és realment gran de la pel·lícula i que no és res més que un compendi de coses: una bona dosificació de la història, ritme adequat per la temàtica dramàtica, fotografia i ambientació aconseguida, interpretació més que correcte i aquell toc de fantasia o llegenda que acaben de donar el toc d'il·lusió a tot el conjunt. Em rebenta estar d'acord per una vegada amb la crítica i segurament amb l'acadèmia dels Òscars.
a mi m'ha agradat molt.
tot i lo llarga que és, no se'm va fer pesada. Estic d'acord amb en xevi, que és un equilibri perfecte de molts elements.
és com un conte llarg, una història que repassa la història, una manera de veure com les coses van endavant o endarrera (en aquest cas). Per mi, millor que forrest Gump.
En brad pitt i la cate blanchet hi aporten la part de bellesa, tant agradable a la vista (el cine esbufegava en ple en certes imatges d'en brad, a la meitat de la peli...).
En definitiva, MOLT RECOMANABLE!!