Keira Knightley, James McAvoy, Romola Garai, Saoirse Ronan, Brenda Blethyn, Vanessa Redgrave, Juno Temple, Gina McKee, Michelle Duncan
sinòpsis
Durant l'estiu de 1935, Briony Tallis, una escriptora que tot just acaba de començar, canvia el curs de vàries vides quan acusa a l'amant (James McAvoy) de la seva germana gran (Keira Knightley) d'haver comès un crim del qual és completament innocent. A partir d'aquí, ell es enviat a la guerra per salvar-se de la presó, separant-se així de la seva estimada.
opinió
No entenc les 7 nominacions als Òscars i les 2 nominacions als Globus d'or. Per mi és una pel·lícula lenta i aburridíssima, que explica una història que podria donar molt més de si, però que al final resulta d'un poc interès insultant.
D'entrada anem a ressaltar alguna cosa bona, ja que sempre es pot trobar la part positiva de les coses. Penso que a nivell d'imatge està molt cuidada, escollint els plànols de filmació i la col·locació dels personatges gairebé com si fos un quadre. En aquest aspecte, com que la pel·lícula és lenta, ens hi podem recrear i apreciar-ho amb tots els detalls. La música també està força bé i aconsegueix fer-te posar nerviós ens certs moments de la pel·lícula, la qual cosa vol dir que les emocions traspassen la pantalla i penso que això també s'ha de saber fer. Finalment, sempre és un gust veure la Keira Knightley en una pel·lícula.
Analitzada la part positiva, anem a la negativa. S'ha intentat fer una barreja de la realitat amb el llibre sobre la seva vida que està escribint la Briony. En certa manera la idea és bona, però a la pràctica fa que no sàpigues què estàs veient. La pel·lícula ja explica poques coses o és prou estranya com per afegir-hi aquesta espècie de joc amb la realitat i la ficció. Per altra banda, la història es torna insulsa a mida que va passant els minuts i quan arriba en el moment en que l'amant desterrat a la guerra arriba a una platja on hi ha tot un embarcament de soldats de retorn cap a casa, aquí la pel·lícula es torna infumable. Pels calers que devia costar aquesta escena i el temps i els extres que hi van dedicar, se la podien haver estalviat, perquè no aporta absolutament res a l'argument. Per tant, tenim un producte amb una imatge molt respectable, però que li falla el guió (la txitxa). Aquella frase de lo bo està en l'interior? Aquí no: queda't amb la fotografia de la pel·lícula, perquè la resta és per dormir.
Això si, com acostuma a passar (ja vaig tenir una experiència amb El paciente inglés, la pel·lícula arrasarà als Òscars (o no), però això només farà que confirmar-me que el cinema és molt subjectiu i que cadascú té els gustos que té!
enllaços
No hi ha enllaços per a aquesta pel·lícula o sèrie.
afegir comentari
els vostres comentaris (4 )
Autor/a del comentari: Xevi -
Data: 14/02/2008
Agraeixo a en Miki que m'hagi donat 5 raons per tornar a veure la pel·lícula (crítica constructiva). Em comprometo a tornar-la a veure i intentaré fer-ho sense cap perjudici (a veure si me'n surto). Però tot i així, repto a la resta de la gent que ha deixat la pel·lícula pels núvols a donar-me 5 raons per tornar-la a veure.
Autor/a del comentari: Miki -
Data: 14/02/2008
La història: I aquí tenim el primer problema, perquè si la història no t'ha agradat no podem fer-hi res. Per això hi ha gustos, per a què ens agradin coses diferents. A mi m'ha semblat molt interesant com un acte de despit fet durant la infància pot tenir conseqüències terribles que durin fins a molts anys després, i el recurs de barrejar realitat i ficció en un intent de donar un final feliç al que no ho va tenir em va agradar molt. L'argument en general m'ha semblat molt interesant i ben portat a terme. I sobretot m'ha fet sentir moltes coses i m'ha remogut per dintre.
La direcció: La posada en escena és bestial. Tant a nivell de fotografia com per la manera en que ha estat filmada. Les imatges són hipnòtiques. La concatenació de plans també. La manera recursiva de repetir escenes desde un altre punt de vista molt xula.
La manera en que s'integra la banda sonora amb la història: La banda sonora és una protagonista més de la història i és un punt de recolzament molt important de la narració en general.
Algunes escenes o imatges molt suggerents: Com, per exemple, la trobada de les nenes mortes, l'arribada de'n Robbie amb els bessons i la seva detenció o, sobretot, ho sento, el plànol-seqüència de la platja.
L'anglès a la versió original: Això ja és més una mania personal, però és brutal la quantitat d'accents que surten i la bellesa d'alguns d'ells. La Briony de iaia podria passar-me hores escoltant-la.
I ja està! De totes maneres si li agafem mania a una història tampoc hem de buscar-li moltes raons. No sé si tornar-la a veure farà que t'agradi més, la veritat.
Autor/a del comentari: Xevi -
Data: 04/02/2008
Jo diria que la primera part de la pel·lícula és acceptable i que és la part on es permet a l'espectador de fixar-se més amb com està feta i en la qual el ritme és bastant adequat (aquí cedeixo una mica). Però a partir de que detenen a l'amant de la germana, la pel·lícula fa un descens en picat que no es torna a recuperar en cap moment. D'acord amb que no s'han de fer pel·lícules on es diguin moltes coses o que les imatges passin a velocitat videoclip per transmetre sensacions, però a partir de que marxa a la guerra a mi l'única sensació que em transmet és d'aburriment absolut. No podem sostentar tota una pel·lícula amb un únic error d'una nena quan era petita (error d'interpretació, mescla fantasia amb realitat etc, etc.). Però és que després d'això no hi ha res més: res de res! Espero amb impaciència el teu anàlisis a fons, ja que jo no he sapigut veure la magistralitat de la pel·lícula en cap moment. Repeteixo: un embolcall cuidat per explicar ben poca cosa.
Autor/a del comentari: Raül T. -
Data: 04/02/2008
Ei gent. Ara mateix no tinc massa temps per poder fer un comentari en condicion. Ho faré un altre dia en detall. Coses generals: estic en desacord en bona part de la ressenya. Per mi la pel·li no té res d'avorrida, excepte un "esvoranc" general a la part de la guerra (aquí crec que tothom estaria d'acord) que es redimeix amb la resolució de la història.
Lenta? Home, no és un videoclip ni un videojoc, és clar. Crec que té el ritme que necessita la història, . Per explicar coses, de vegades no calen grans parrafades o grans accions. És cine, en l'essència més pura, un mitjà audiovisual. I "Expiación" explica amb plans i música molt més que moltes sèries o pel·lis on no paren de xerrar i fer coses. Per mi, insisteixo, la primer apart de la pel·lícula és magistral. Que no saps si és ficció o realitat? Coi, ningú ha sospitat que precisament es tracta d'això la pel·li? De com l'acte d'una noia que NO entén el que veu i ho barreja amb fantasia té unes conseqüències terribles? "El paciente Inglés" em sembla una pel·li insulsa, aquesta no. És més, seria bo que al cine tinguéssim més oportunitats de veure pel·lis com aquesta i menys "Aliens vs Predator 2" i coses per l'estil. Un altre dia, el comentari en profunditat. Per cert, a banda de les pel·lis, Ian McEwan és un GRAN novel·lista.