Un petit inconvenient

George acaba de jubilar-se i voldria una vida tranquil·la, però una lesió a la pell li fa témer el pitjor. Mentrestant, la seva dona amaga una relació, la filla prepara un casament ple de dubtes i el fill travessa una crisi sentimental. Els preparatius de la boda reuneixen aquestes inquietuds en una història familiar d'humor, incomunicació i fragilitat.

Quan a la portada d'un llibre llegeixo De l'autor d'El curiós incident del gos a mitjanit normalment em fa mala espina i tinc la sensació que el primer era bo i que ara t'intenten vendre aquest tot i que és una merda. Puc dir que aquest no és el cas. Confesso que quan vaig saber que el llibre l'havia traduït una amiga, la Montse Pratsobrerroca, no vaig dubtar ni un segon a comprar-lo. També confesso que el llibre anterior em va agradar molt. Per tant, el compendi de les dues coses és la que m'ha portat finalment a llegir-lo. Però deixeu-me explicar l'argument abans de parlar de llibre en si.

Aquesta és l'història d'en George, la Jean (la seva dona) i la Katie i en Jamie (els seus fills). En George està jubilat i els seus esquemes es comencen a trencar quan descobreix que té un exema a la cama. Ell treu les seves pròpies conclusions i entra en un espiral d'autodestrucció pensant-se que s'està morint de càncer. El fet que la seva dona l'enganyi amb un ex-company de feina seu, que la seva filla es casi amb un home que no és prou bo per ell i que l'altre seu fill sigui gai fan que les seves paranoies vagin de mal en pitjor.

El personatge d'en George és genial i realment crea una empatia al lector que se sent a vegades nerviós amb ell per tot el que li està passant. La cadena de pensaments que el duen a la depressió, la descripció dels atacs d'angoixa, els moments de desesperació són molt realistes i et fan sentir físicament malament: les emocions aconsegueixen traspassar el paper imprès, i trobo fantàstic que un autor ho aconsegueixi. Els altres personatges no es queden curts. M'agradaria remarcar especialment en Jamie, el fill gai. Tot i que és un tema llargament tractat a la televisió i avui en dia en teoria bastant normalitzat, és interessant veure les circumstàncies i els sentiments en primera persona que porten a en Jamie a trencar amb en Tony per falta d'auto acceptació.

La narració del llibre en capítol molt curts (unes dues pàgines de mitjana) i el canvi en cada un d'ells del punt de vista narratiu li donen un bon ritme i la lectura es fa lleugera i amena. El llenguatge és desenfadat i les converses són naturals, cosa que s'agraeix. L'autor sap impregnar el llibre de realitat integrant escenes de quotidianitat que no tenen un interès especial per la història però que en el fons la fan més creïble, més propera. Un llibre que recomano als lectors habituals i als que no ho són. Que no us espantin les 431 pàgines: val la pena!