Aquest és el millor llibre de ciencia-ficció que he llegit aquest any, el millor llibre per a joves que he llegit mai i, gèneres apart, és una novel·la molt interesant. Que sigui una novel·la juvenil nomes fa que el seu interés augmenti i demostra, una altra vegada, que juvenil no és antònim de intel·ligent. La novel·la és la primera part d'una trilogia, i la única publicada fins ara. Aquest és un mal costum de moltes editorials, que obliguen als autors a comprometre's a escriure trilogies malmetent, sovint, idees que lluirien molt mes en novel·les menys extenses. No és el cas, aparentment. Tot i que en el moment de començar a llegir-la confeso que ignorava que no era una única novel·la, i malgrat la meva enrabiada en adonar-me'n, i el meu rejurar que si ho arribo a saber el llibre el compra la proverbial Rita, a hores d'ara cel·lebro que la història continui i espero amb ànsia que arribi el 4 de maig, data prevista de publicacio del segon llibre. Quins son els mèrits, doncs, d'aquest llibre que m'ha agradat tant? El virtuosisme, d'una banda, de'n Pattrick Ness, amb la primera persona. Escrit sempre en present des del punt de vista de'n Todd Hewitt, un jove a un mes de complir 14 anys, l'edat adulta a Nou Món, planeta a on transcorre la història, anirem aprenent, o creient que anem aprenent, la sinistra història del món de'n Todd a mesura que ell mateix va descobrint que tot el que pensava que sabia era una mentida. La novel·la està escrita en distància curta, de a prop, amb honestedat, sense traïr mai les regles del joc que la pròpia història porta implícites i sense explicar mai res que el propi Todd no vegi o senti. I el que sent, veureu, és molt, ja que a Nou Món hi ha un virus que fa que els pensaments dels homes puguin ser escoltats per tothom i que els de les dones... bé... això forma part del misteri del llibre. En qualsevol cas, aquest recurs permet que la història es beneficïi de la força de la narració en primera persona i, en part, de la capacitat d'anàlisi dels pensaments i emocions dels pesonatges que un narrador omniscient tindria, sense donar mai la sensacio d'estar fent trampes, forçant la màquina, o matant la naturalitat i el fluir espontani de la narració. I quan dic fluir fòra millor dir corre desbocada, doncs la història és un ritme trepidant, és una fugida angoixant i és una aventura emocionant. És una història iniciàtica, en la que en Todd haurà de crèixer abans d'hora, aprendre a confiar i a desconfiar en ell i en els demés, i haurà d'aprendre a desaprendre el que creu que sap per a ser una persona complerta. El llibre és rigurós i interesant en la seva presentacio d'un món alternatiu amb unes premises (sobretot, pero no nomes, el Soroll, que són els pensaments sempre presents i sempre escoltats dels homes) que fan que pertanyi al gènere de la ciencia ficció. Si pensem que és literatura juvenil és tracta d'un llibre atrevit i políticament incorrecte, com ja ho era la sèrie de LA MATERIA OSCURA de'n Philip Pullman, en la seva representació de temes com la religió, la sexualitat o la violència. La qualitat de la seva prosa és brillant, ple d'estil i cinematogràfica, adjectius que fins ara pensava que anaven renyits en relacio a la literatura. És un llibre depurat, que va al gra, que no te ni un sol gram de palla i que ens mostra a un autor que sap per on trepitja i que té un domini absolut de les regles del suspens. Per culpa d'un cert abús de la repeticio i de l'enumeracio no és perfecte, però s'hi apropa.
He buscat, i castellà ha editat per Ediciones SM amb el títol El Cuchillo En La Mano. Em sembla una molt bona traducció d'un títol difícil, pero no se com deu ser la traducció del llibre. En català no l'he trobat. Només puc dir una cosa: encarregueu-lo i llegiu-lo.
