Sempre que hi ha un boom literari de l'estil de Crepuscle em sento atret irrefrenablement a llegir-lo i aquest ha set el cas. De fet vaig conèixer la saga a través d'una amiga que hi està enganxada i després vaig veure que n'havien fet la pel·lícula del primer llibre. La meva sorpresa va ser majúscula a l'FNAC quan vaig veure el jovent boig pels llibres i mirant fotos i comprant-se merxandaising de tot tipus.
Amb aquests precedents les expectatives sempre són massa altes i, com sempre he dit, això no és bo. Però comencem per l'argument. El llibre es podria resumir amb les 3 frases que hi ha a la contraportada i crec que haurien de desterrar l'editor per donar gairebé tota la solució del llibre en tres línies i abans de començar. Se que sóc un ignorant i que tothom ja sabia de què anava el tema, però això és fer trampes. I a partir d'aquí la cosa no millora gaire. El llibre va sobre la història d'amor de la Bella i l'Edward, un vampir "vegeterià" (diguem-ne així de que refreni els seus instints més bàsics de xuclar la sang a la gent i només ho faci d'animals). Les 200 primeres pàgines del llibre són palla i molta palla per explicar com es coneixen els dos protagonistes i l'autora dóna voltes i voltes per arribar a la conclusió de la contraportada. Les 200 següents segueix marejant la perdiu per recalcar-nos que fort que n'arriba a ser l'Edward, que difícil que és controlar-se davant de la Bella, quin mal geni que té ell i com d'enamorada i submisa està la Bella. És una descripció eterna de lo malaltissa que és la seva relació, al meu entendre, caient en el tòpic de l'home fort i dominant i la dona submisa i insegura (segur que tot això no fa cap bé al jovent d'avui en dia, donant molt i molt mal exemple). Finalment, en les últimes 100 pàgines, quan el llibre sembla que s'anima una mica, he tingut la sensació d'estar en una muntanya russa que em pugen fins a dalt de tot en un moment i em deixen caure a una velocitat de vèrtig fins a baix de tot, en l'espessa grisor que domina la novel·la en general.
Com podreu comprovar el llibre se m'ha fet a trossos pesat. Considero que el ritme és lent i que es donen moltes voltes per explicar 4 coses. Una cosa bona és que no deixa de trencar amb molts mites al voltant dels vampirs i vol crear com un món nou al seu voltant, la versió 2.0 dels vampirs de tota la vida, una versió més moderna i que encaixa més amb els temps que vivim. A part d'això, no aconsegueixo trobar més mèrits a un llibre que m'ha decebut i en la meva modesta opinió mediocre.
Ara em resta veure la pel·lícula, que espero fer en breu, i decidir si continuo amb el segon, esperant que es faci realitat el que m'han explicat que el primer és el més fluix de tots (gracies a Déu!). Us aniré explicant les mes sensacions.
