Quiet

A "Quiet" en Màrius Serra ens explica la seva experiència com a pare d'un nen amb paràlisi cerebral. El llibre està format per escenes concretes, tal i com les recorda l'autor, que comprenen els 7 primers anys de la vida de'n LLuís (Llullu, com li diu el seu pare), entre el 2001 i el 2007. Les escenes no segueixen un ordre cronològic i fa de mal dir a quina lògica respon la seva ordenació, la meva impressió és que és una lògica més aviat estètica o temàtica, perque hi ha idees, imatges o emocions que reapareixen en diferents moments de la narració i segueixen una mena de progressió que no és paral·lela a la cronològica. Tampoc em feu massa cas en això, però. Els capítols són molt breus i cadascun d'ell està centrat en una emoció o idea concreta. Em va cridar l'atenció que al mig del capítol hi ha un capítol "frontissa" en el que neix la idea d'escriure el llibre i el capítol final és la culminació d'aquesta idea. Un cop el llibre, com a tal, s'acaba, hi ha un muntatge fotogràfic i literari que serveix per a donar veu i moviment a en Llullu, i resulta molt emotiu. El llibre està a cavall entre la narrativa i l'assaig, però és molt més proper a la primera que al segon. És un molt bon llibre, amb escenes preciosses i escenes brutals, que t'apropa a una realitat dramàtica sense caure en el dramatisme. Em va cridar l'atenció, però pensant'hi després crec que és inevitable i honest, que el llibre no fos tant sobre en Llullu com sobre el pare de'n Llullu, i això li dona una potència evocativa brutal i provoca una empatia molt gran amb en Màrius Serra que seria impossible aconseguir amb en Llullu. Mai no sabrem quina proporció de llicència dramàtica conté el llibre, i tota literatura és artifici, però aquest llibre ressona a autenticitat i crec que llegir-lo et canvia per dintre per a bé.