Perdona però vull casar-me amb tu

Segona part o continuació de la història d'amor de l'Alex i la Niki, després de l'èxit del primer llibre entre els joves Perdona si et dic amor. Aquest cop la relació entre els dos passa a un següent nivell. Alex li demana a la Niki que es casi amb ell. Evidentment la seva diferència provoca un conflicte d'emocions i d'objectius entre els dos que els portarà a una situació difícil de resoldre.

Tornem a estar davant d'un llibre amb molts problemes i poques virtuts. De fet, que ens podem esperar d'una segona part d'un llibre de platja amb sobredosis de sucre com és el primer? Doncs res, que el llibre fa honor a la frase les segones parts mai han estat bones. De fet puc semblar ofès o sorprès, però en el fons ni una cosa ni l'altra. Estava cantat i és el què ha acabat sent. M'explico.

Per començar la història és una fotocòpia calcada a la primera amb lleugeres variacions i amb cap sorpresa en quan a la trama, ergo falta d'imaginació i de recursos clamorosa de l'autor. És una llàstima perquè el jovent és molt més intel·ligent que això i crec que es mereixia una continuació amb més contingut i no tanta palla. El final del llibre? Tens la sensació de de ja vú (no se si s'escriu així) i tot plegat et transporta de tornada a la primera part de la novel·la. Trist també.

La prosa de l'autor és fresca i passa bé, potser l'únic punt positiu del llibre, donat la temàtica i al públic al qual va dirigit. En aquest sentit, com ja he comentat, llibre de platja.

Els personatges els passa igual que a la història. Sense sorpreses, estereotipats. No aporten res. M'han avorrit.

Recomanació? Crec que la primera part em va deixar un bon sabor de boca, sabent sempre quin tipus de producte és. Per tan, no llegiu aquest, no val la pena. És una ametlla amarga després d'un bon cafè.