miLLoringlix

L’obra que el lector té a les mans no és un manual d’anglès típic, i ja us advertim que en arribar a l’última pàgina no ens haurem convertit per art de màgia en experts de la llengua anglesa per a aprovar exàmens o triomfar a les reunions de negocis. Milloringlix és un recull d’experiències i anècdotes que ens ajudaran a corregir els errors més freqüents que cometem quan ens llancem a parlar anglès. Basat en el mètode del bloc miLLoringlix (), es tracta de nanolliçons, petites càpsules d’informació que vénen acompanyades d’una història en què se’ns mostra l’aplicació pràctica. Així, trobarem una sèrie de trucs, expressions, recursos i frases fetes que són utilitzades sovint en situacions quotidianes.

El dia que en Carles em va dir que estava escrivint un llibre de Milloringlix em vaig posar molt content. D’una banda perquè sempre he cregut en aquella frase que durant la vida s’ha de tenir un fill, plantar un arbre i escriure un llibre i sempre he pensat que aquest últim requisit és el més difícil (i mira, ell ja ho té fet). D’altra banda, ens coneixem des de molt joves i fa molta il•lusió que algú proper a tu escrigui un llibre (com a mínim pels amants de la literatura).

Vaig tenir la sort de poder assistir a la presentació a Tona del llibre i em va semblar genial l’exposició del mètode en 7 punts (pel•lícules i sèries en versió original, no traduït directament, llançar-se...). Diguéssim que el que vaig entendre és que el què és genial del llibre no és el contingut en si o el vocabulari que hi puguis trobar sinó el mètode que se’n deriva o en el qual s’inspira per aprendre anglès. Fantàstic!

Jo ja era seguidor del blog () que ja porta anys de trajectòria. O sigui que el contingut del llibre no em va sorprendre. Està molt bé l’adaptació que se n’ha fet i lligar les nano lliçons amb una història per així fer-ho més amable de llegir (és com la salsa de l’amanida). En aquest sentit crec que el llibre intenta transmetre una forma d’aprendre l’anglès i no vol ser en cap cas un llibre d’estudi. A veure si m’explico: el protagonista a cada capítol aprèn una lliçó a partir d’una experiència personal o laboral. D’aquesta lliçó n’extreu un vocabulari i unes quantes frases fetes o formes d’utilitzar el vocabulari però molt en plan pràctic. A mesura que vas llegint el que vas veient és la forma amb la qual el protagonista va aprenent anglès a partir d’aquestes experiències, mai d’estudiar gramàtica o preocupar-se massa de construir les frases correctament (moltes vegades sembla una tècnica d’assaig error, però haig de dir que efectiva si cada error t’endús una bronca o similar).

Recomano el llibre a tothom. És una bona filosofia de com encarar l’aprenentatge d’un idioma, tasca moltes vegades impossible o que es vol resoldre amb 3 mesos amb mètodes miraculosos a fascicles. També vull felicitar a en Carles i desitjar que aquest sigui el primer llibre de molts!