Ciutat de lladres

Durant el setge de Leningrad, Lev i Kolya comparteixen una condemna i una oportunitat insòlita de salvar-se: trobar una dotzena d'ous per al pastís de noces de la filla d'un coronel. En una ciutat devastada per la fam, l'encàrrec sembla impossible. La recerca els converteix en companys d'una aventura que combina els horrors de la guerra amb humor i amistat.

La història transcorre durant el setge a Leningrad durant la Segona Guerra Mundial. Les vides de Lev i Kòlia es creuaran després de ser detinguts en els carrers de Píter. Són temps de guerra i les detencions normalment es paguen amb la mort, però a ells dos la fortuna els somriu: un important coronel de l'exercit rus els encarrega trobar una dotzena d'ous per poder fer el pastís de noces del casament de la seva filla a canvi de la seva vida. Pot semblar tasca fàcil però a Leningrad fa mesos que es passa molta gana.

Sobre un base aparentment simple i fins hi tot ridícula, l'autor trama una història que fa posar els pels de punta en molts moments i t'arrenca somriures frescos en altres. Amb l'excusa dels ous, els dos protagonistes ens passegen per la ciutat de Leningrad mostrant-nos els horrors de la guerra sense estalviar ni endolcir res de res. Un retrat commovedor, molt ben portat pels personatges que aguanten la història i a més li donen un toc literari amb les seves discussions sobre literatura russa. En conjunt, un llibre que va de menys a més en intensitat, amb final previsible, però un camí cap al desenllaç ple de sorpreses que no deixaran en cap cas el lector indiferent. Si li haguéssim de buscar algun defecte, caldria justificar més bé el fet de que els dos protagonistes s'entestin fins al final a trobar els 12 ous per salvar la vida, veient com se les gasten tots plegats a la ciutat. Quan la línia entre la vida i la mort és tan fina, calen raons més de pes per assumir que els personatges principals voldran complir l'encàrrec que se'ls hi ha fet. Tot i així, continuo dient que el tema dels ous és una excusa per fer un retrat de la situació que es va viure a la ciutat.

Una sorpresa agradable que em va cagar el Tió i que recomano a tothom amb un mínim d'estómac (hi ha escenes força crues). Sempre és agradable trobar històries que barregen la història real amb la ficció i que ens permeten aprendre del que va passar d'una manera entretinguda. Jo personalment, sóc cada cop més amant d'aquest gènere narratiu.