A Storm of Swords (Tormenta de Espadas)

Tormenta de espadas reprèn la història on acaba la seva predecessora, Choque de reyes. Els Set Regnes estan immersos en la Guerra dels Cinc Reis, amb Robb Stark, Balon Greyjoy, Joffrey Baratheon, Stannis Baratheon i Renly Baratheon lluitant per consolidar les seves corones. L'intent de Stannis Baratheon de prendre Desembarcament del Rei fracassa a causa de la nova aliança entre les cases Lannister, Tyrell i Martell, tot i que els exèrcits d'aquesta última no participen en la lluita. Mentrestant, al Mur, un gran exèrcit de salvatges avança cap al sud, amb les escasses forces de la Guàrdia de la Nit com a única resistència. A l'est llunyà, Daenerys Targaryen torna a Pentos amb l'esperança de trobar i mobilitzar prou forces per recuperar el Tron de Ferro.

Ja he acabat de llegir la tercera temporada de La Saga de Gel i Foc de George R. R. Martin, i el nivell de tensió s'ha elevat fins a límits inversemblants. La qualitat i complexitat de la història no només es manté sino que millora, però obre tants fronts que no tinc gens clar cap a on tirarà el conte.

En aquesta temporada la taxa de mortalitat ha assolit cotes estratosfèriques, i la tragèdia està a l'ordre del dia. En aquest sentit, val a dir que algunes de les morts que es produeixen, per com i per quan tenen lloc, resulten més dolces que la mel, mentres que altres són amargues com la quina. També s'ha revelat l'amenaça fantasma, el Ben Linus, el cervell maquiavèlic darrera de molts dels esdeveniments que hem presenciat. També ens han regalat algunes de les evolucions de personatges més interesants de la saga, sobretot pel que fa a la família Lannister, i en Davos Seaworth segueix repartint sentit comú. En Davos, en Jaime i, és clar, en Tyrion s'estan convertint en els meus personatges preferits. Al nord de El Mur la situació es complica i arriba a un clímax que sembla que hagi de canviar per sempre el destí de'n Jon Snow, mentres els petits de la casa Stark segueixen aprofundint en la seva èpica personal. A l'altra banda del món, Daenerys Targaryen segueix aprenent sobre el passat de la seva família i convertint-se en un poder que segur que donarà molt a parlar a les terres de ponent. La història de la Daenerys sembla un llibre apart i quan entri a la trama principal de ben segur que ho farà per la porta gran. És un tipus de fantasia més primigènia i salvatge que la que dona forma a la resta de la novel·la, però igualment fascinant.

Al plat negatiu de la balança, només hi pot anar que és una novel·la excessiva, inacabable, malaltissa en la seva exhuberància i que pot arribar a afartar. En mans d'un escriptor menys hàbil, més covard o menys detallista, resultaria infumable, però no hem de patir: En George R R Martin manté l'interès continuament, i només la consciència d'estar deixant de banda altres llibres o aficions fa que la meva impaciència es rebeli. Tenia molt decidit que abans de llegir la quarta temporada (A Feast for Crows, Festín de Cuervos) faria una pausa i hi intercalaria algun altre llibre i / o pel·lícula, però crec que no podré resistir-me a continuar amb la història. Aquesta saga és un exemple paradigmàtic d'argument ben construït.

Tant i com m'està agradant, tinc seriosos dubtes de que en George R R Martin aconsegueixi tancar la història d'una manera satisfactòria. Té tres llibres de temps per a fer-ho, però tot i així... és el Síndrome Perdidos.