Summer Knight (Dresde Files #4)

Harry Dresden malviu a Chicago. No pot pagar el lloguer. La seva parella se n'ha anat. Ni tan sols recorda quan es va dutxar per última vegada.

Quan sembla que les coses no poden anar pitjor, apareix la reina fada de l'Hivern. Li fa una oferta que no pot rebutjar si vol alliberar-se de la seva fada padrina i acabar amb la mala ratxa. Només ha de descobrir qui va matar el cavaller de la reina de l'Estiu i netejar així el nom de la reina.

Sembla senzill, però Harry sap que, quan es tracta de fades, res no és el que sembla. Aleshores descobreix que el destí del món depèn que resolgui el cas. Com si no tingués prou estrès.

Ara sí, ara la cosa és seriosa. Al quart volum de les aventures del mag detectiu Harry Dresden la saga posa la directa i explica una aventura apassionant, que comença a treure partit de debò de la mitologia que ha anat plantejant en entregues anteriors tot i ampliant el seu abast i sembrant les llavors d'un futur que es promet encara més incert pel pobre Harry. En aquest cas, després d'una primera capbussada, llargament anhelada, en la organització del Consell Blanc de Mags i les seves politiqueries, en Harry és veu obligat a convertir-se en peó del món de les fades en un perillós joc entre el Regne de l'Estiu i el Regne de l'Hivern. Tot això en mig d'una guerra descarnada entre els Vampirs i el Consell de Mags, provocada, ehem, pel nostre estimat Harry.

El que m'agrada d'aquesta aventura és que aprofundeix en el passat de'n Harry i en la jerarquia dels mags, recuperant alguns personatges inesperats dels que fins ara només havíem sentit a parlar. Aquesta era una assignatura pendent desde el volum 2. Ja tocava, i tot i que les pinzellades que es donen aqui no són més que això, pinzellades, ajuden a entendre molt millor el personatge de'n Harry i quina és la seva situación en relació a la resta de mags. Molt més està per venir. També aprofundeix, i això és un dels millors aspectes del llibre, en el funcionament del món de les fades. Oblideu-vos de la Campaneta (tot i que fa la seva aparició) i penseu més en la Reina Cabrona de Narnia. Les fades del món de'n Harry Dresden, sobretot les del Regne de l'Hivern, fan molta, molta por, i alguns dels millors passatges del llibre tenen a veure amb la incursió de'n Harry al submón de Chicago, a on el Regne de l'Hivern ha establert part de la seva Cort. Tot plegat està molt ben descrit i transmet molt bé la magnitud del perill al que s'ha d'enfrentar en Harry i el caràcter inhumà de les fades. Finalment, fa la seva reaparició la Karin Murphy, directora del Department d'Investigacions Especials de la Policia de Chicago, amiga de Harry, i un dels meus personatges preferits de la saga. Avui, després de mooooltes reticències, en Harry li explica... bé... TOT! Ja tocava. Ara anem per feina. També m'agrada (això és una filia personal) que el desenllaç es produeix en un conflicte de dimensions còsmiques molt imaginatiu si bé una mica... idiota en algun aspecte.

En el plat negatiu de la balança només esmentaria que l'argument, per la seva gran complexitat, és una mica confús i de vegades hem de tornar enrera per a comprovar algun aspecte concret. Això, en un audiollibre, és una mica empipador. També m'ha semblat trobar algun error menor de continuïtat. No cal dir que les aspiracions (o virtuts) literàries d'aquestes novel·les són nul·les, però la veritat és que tampoc les necessiten. Són un animal d'una altra espècie.

I què més dir? Si esteu llegint aquesta ressenya probablement ja esteu llegint la sèrie, així que només us puc dir que, si de moment us agrada tant com a mi, està més que justificar seguir amb ella. El nivell no només no ha baixat sino que millora. Sembla que el perill de convertir-se en pura fòrmula, detectable en alguns moments del segon i tercer volum , ha estat superat. Bells and stars! Li poso 4 de les 5 estrelles d'Anobii, però si pogués li posaria 3 i mitja.