Imperial

Objectiu i preparació

Els jugadors són inversors, no països. Les sis potències actuen sempre, sigui quin sigui el nombre de participants. Controla cada govern qui hi té més capital invertit en bons; els diners personals i les tresoreries nacionals han d’estar estrictament separats. Guanya qui combina diners personals i inversions en les potències que acumulen més poder.

Poseu dues fàbriques inicials per nació a les ciutats marcades, els marcadors de poder a zero i els d’impostos al primer nivell. En la preparació estàndard repartiu 13 milions per jugador amb quatre a sis participants, 26 amb tres i 39 amb dos. Repartiu les banderes segons el nombre de jugadors i compreu els bons indicats al revers, pagant a les tresoreries corresponents. La bandera de cada país queda amb l’inversor principal.

Ordre i rondell

Els països actuen en l’ordre fix del tauler. En el primer torn de cadascun, el govern tria qualsevol casella del rondell. Després avança d’una a tres caselles en sentit horari gratuïtament; pot avançar fins a sis pagant dos milions personals per cada pas més enllà del tercer. No pot quedar-se al mateix lloc. Executa l’acció on s’atura.

Economia i producció

• Fàbrica: paga cinc milions de la tresoreria i construeix una fàbrica en una ciutat pròpia lliure, del tipus imprès. Un exèrcit hostil a la província ho impedeix.
• Producció: cada fàbrica no ocupada per un enemic produeix gratuïtament una unitat del tipus corresponent, situada a la seva província.
• Importació: compra fins a tres unitats a un milió cadascuna, amb diners de la nació. Es col·loquen en províncies pròpies no ocupades hostilment; les flotes necessiten un port.

Maniobres i control territorial

Mou primer les flotes i després els exèrcits. Les flotes avancen a una zona marítima adjacent; els exèrcits a una regió terrestre adjacent, amb les possibilitats de ferrocarril per territori propi i transport mitjançant flotes pròpies. Una flota pot transportar un exèrcit en aquella maniobra; una cadena permet travessar diverses zones marítimes si hi ha capacitat.

Els combats eliminen unitats una per una, sense daus. Les unitats de països diferents poden coexistir si no s’inicia combat. En entrar en una província d’una altra potència, l’exèrcit es declara hostil o amistós; el segon es deixa ajagut i no bloqueja l’economia. Una ocupació hostil bloqueja la fàbrica, però no transfereix la província al teu país. Es poden destruir fàbriques sacrificant tres exèrcits, respectant l’excepció de l’última fàbrica d’una nació.

Les regions terrestres i marítimes fora de les sis potències es reclamen amb banderes fiscals. La bandera continua encara que marxis i només es substitueix quan una altra nació pren el control. No col·loquis banderes en províncies d’altres potències.

Inversor i canvi de govern

Aturar-se a Inversor fa pagar els interessos impresos de tots els bons d’aquella nació des de la tresoreria. Si no arriba per pagar els altres inversors, el govern ha de completar-ne el pagament amb diners personals; no pot cobrar per davant d’ells.

Després, qui té la carta d’inversor cobra dos milions del banc i pot comprar un únic bo disponible de qualsevol nació, o millorar-ne un que ja té pagant la diferència i retornant l’antic. Els jugadors sense cap govern també poden fer una inversió, en ordre, però no cobren els dos milions. Recalcula els governs: només canvien si un inversor supera el capital total de l’actual controlador; empatar no és suficient. Passa la carta d’inversor a l’esquerra.

Si el rondell passa per Inversor sense aturar-s’hi, no es paguen interessos, però sí que es fa la fase d’inversió després de resoldre la casella de destinació.

Impostos i punts de poder

Calcula dos milions per fàbrica no bloquejada i un per bandera fiscal. Ajusta el nivell d’impostos: el govern cobra personalment un milió del banc per cada nivell que hagi pujat respecte de l’anterior; baixar no penalitza. La tresoreria rep l’ingrés brut menys un milió per unitat militar al mapa, amb mínim zero.

La nació afegeix els punts de poder indicats pel nivell d’impostos brut, abans de restar el manteniment. Quan arriba a 25, la partida acaba immediatament. Per cada bo, multiplica l’interès imprès —no el preu de compra— pel factor de poder final de la nació; suma els diners personals. Les tresoreries no són diners dels jugadors.