xelu.net
 
assaig (12)
club de lectura (10)
:: Adolf (10 comentaris)
:: El Juego de Ender (8 comentaris)
:: El nombre del viento (22 comentaris)
:: L'elegància de l'eriçó (15 comentaris)
:: L'illa del tresor (23 comentaris)
:: La nit porpra (8 comentaris)
:: Les amnèsies de Déu (26 comentaris)
:: Mil sols esplèndids (13 comentaris)
:: The given day (Cualquier o (7 comentaris)
:: Tot el que podríem haver (25 comentaris)
còmic (5)
literatura juvenil (25)
novel·la (167)
 
top 10 visites llibres
:: No Country For Old Men (97773 visites)
:: Harry Potter The Deathly H (97508 visites)
:: Un mundo sin fin (97406 visites)
:: Travels in the Scriptorium (97220 visites)
:: El celler (97097 visites)
:: Lord of the Flies (94351 visites)
:: A Feast For Crows (Festín (94224 visites)
:: A Clash of Kings (Choque d (94175 visites)
:: Sayonara Barcelona (94028 visites)
:: Em dic Mireia (i el meu co (93911 visites)
 
BitWorks - Disseny web, allotjament web (hosting), disseny gràfic, programació, bases de dades i venda de material informàtic
 
PARTICIPA A XELU.NET
xelu.net >> àgora 2.0 >> llibres (219 llibres disponibles) >> Les Veus del Pamano (Ed. Proa, 2004)
: | | | | | | | |

Les Veus del Pamano (Ed. Proa, 2004)

Autor/a del llibre: Jaume Cabré

20/09/2011
Autor/a de l'aportació:
Miquel Codony

Aquest llibre ha rebut 91903 visites

Les Veus del Pamano (Ed. Proa, 2004)
sinòpsis
biografia de Jaume Cabré
opinió
Afegir comentari afegir un comentari
els vostres comentaris (1 comentaris)
l'últim per llegir

sinòpsis
La Tina, una pacífica mestra i fotògrafa que treballa en una escola de Sort, fa unes fotografies d’un vell edifici escolar del poble de Torena que és a punt de ser enderrocat. Un simple gest. Clic. I ja està. El lector anirà descobrint pàgina a pàgina, les conseqüències d’aquest fet aparentment banal.Els anys quaranta, el maquis, la misèria moral del franquisme, les covardies personals i col·lectives, les heroïcitats més impensables que es van esdevenir al Pirineus pallaresos d’ençà que les tropes franquistes van arrasar amb inusitada ferocitat aquella zona durant la guerra civil i els esforços per oblidar, tergiversar o recordar obstinadament els fets, desemboquen a començaments del segle vint-i-u i interpel·len els personatges que, al cap de tant de temps, es decideixen a tibar la manta de la Història.

biografia de Jaume Cabré
De la Viquipèdia:

Jaume Cabré i Fabré (Barcelona, 30 d'abril de 1947) és un escriptor i guionista català.

Llicenciat en Filologia Catalana per la Universitat de Barcelona, catedràtic d'ensenyament mitjà en excedència i professor a la Universitat de Lleida, és membre de la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans.

Durant molts anys ha compaginat l'escriptura literària amb l'ensenyament. També ha treballat en el guionatge televisiu i cinematogràfic. Amb Joaquim Maria Puyal va ser el creador i guionista de la primera sèrie televisiva: La granja (1989-1992), a la qual van seguir altres títols com Estació d'enllaç (1994-1998), Crims (2000) i les tvmovies La dama blanca (1987), Nines russes (2003) i Sara (2003). En el terreny cinematogràfic ha estat coautor (juntament amb Jaume Fuster, Vicenç Villatoro i Antoni Verdaguer) del guió de la pel·lícula d'Antoni Verdaguer La teranyina (1990), basada en la seva novel·la, Premi Sant Jordi 1983. Amb el mateix equip va fer el guió d’Havanera (1993).

Ha rebut els principals premis de la literatura catalana a obra inèdita i obra publicada, així com el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes, atorgat per Òmnium Cultural, pel conjunt de la seva obra i trajectòria.

No hi ha enllaços per a aquest llibre


opinió
Les Veus del Pamano és una de les novel·les amb més personalitat que he llegit darrerament. Més enllà de la història i de l'interès dels seus personatges, el que més m'ha frapat és l'elecció del narrador i la fluïdesa amb la que canvia de veu i salta entre personatges, èpoques, i conjugacions sense solució de continuïtat aparent, amb un seguit de piruetes encadenades que fan que, de veritat, el text s'assembli a l'aigua d'un riu com el Pamano del qual en pren el títol.

Si no fos perquè la diada s’ho valia, mossèn Rella hauria engegat a pasturar mitja dotzena de les seves ovelles que s’havien passat el trajecte del viatge, els dos dies de turisme per Roma i ara el dia de la festivitat, criticant l’organització, que vol dir criticant els organitzadors, que vol dir criticant el senyor bisbe, sempre amb la boca petita i pensant-se que ell no les sentiria belar. Sobretot la que Déu em perdoni de Cecilia Báscones, que com més vella es fa més energia desprèn. Déu meu, que difícil que és tenir caritat per totes les ovelles del ramat, sobretot per la Báscones que, per tercera vegada des que eren a Roma, deixava anar així de passada, davant de les seves incondicionals, que si totes havien anat a la Ciutat Santa era gràcies a ella. Mossèn Rella havia de fer un esforç perquè no se li notés la malícia que li feien, sobretot aquell grup de dones que ara li somreien, orgulloses de pensar que així que tornessin podrien explicar que havien entrat al recinte privat del Vaticà per una porta reservada a convidats especials com ara nosaltres. I un guàrdia suís guapíssim, tot s’ha de dir, que no se sap quina guàrdia pot fer allà amb la seva llança de llautó. Però quins ulls; com els del meu nét. I un uixer que ara les fa entrar mentre l’imbècil de mossèn Rella ens va comptant com si fóssim corders o haguéssim anat d’excursió amb les monges


Demana (a mi, si més no) un temps d'adaptació, com si la polifonia extrema fes més difícil percebre una veu comuna al voltant de la narració, però un cop trobada ja no hi ha manera de deixar-la anar. És una veu omniscient i incontinent amb un punt d'esquizofrenia, de vegades excessiva i sempre exhuberant, que s'escolta a si mateixa i fins i tot en els moments més durs, i n'hi ha de duríssims, de la història transmet una mena d'alegria despreocupada que pot arribar a ser xocant però que, de fet, li dona al llibre un to mític i simbòlic que li escau.
L'altre punt fort de la novel·la són els personatges, ja siguin els principals o els més aviat secundaris. Tots ells tenen una personalitat definida i una veu pròpia que el narrador omniscient adopta a voluntat, i alguns d'ells (i aqui penso en l'Elisenda Vilabrú, un dels personatges més equivocats que mai m'he trobat, pobreta i maleïda) fan posar els pels de punta. A més, en Jaume Cabré té l'habilitat dels millors escriptors per reflectir el dialecte d'una àrea geogràfica i per canviar el registre de qui parla amb efectes sovint surrealistes:
I tu, Elisenda Vilabrú Ramis (dels Vilabrú de Torena i dels Ramis de la Pilar Ramis de Tírvia, mig puta mig millor no parlar-ne per respecte al pobre Anselm), noia bellíssima que si jo no fos capellà castrense et faria passar pel sedàs ara i aquí, que als teus vint-i-dos anys has sabut moure fils entre els refugiats a San Sebastián, que esperen amb ànsia que Catalunya caigui a les mans de les tropes franquistes per recuperar allò que el marasme roig els ha pres amb violència i no has perdut el temps perquè t’has buscat un home obscenament ric i diuen que tu també ja estaves arregladeta per la teva banda. Per cert, que això de la teva mare Pilar Ramis no sé ben bé de què va però tothom en parla. Acceptes don Santiago Vilabrú Cabestany (dels Vilabrú-Comelles i els Cabestany Roure) com a espòs i com a sinecura perpètua, en la prosperitat i en la pobresa, en la salut i en la malaltia, en les banyes i en la indiferència conjugal? Que jo de maricó ni un pèl, però no em faria res casar-me amb aquest tal Santiago encara que em des pel cul un cop al mes, només per la seva fortuna. Digues, filla.

M'ha agradat el to de fulletó del llibre, centrat en la vida d'un poble i els odis i antipaties que la seva història ha anat provocant. Al mateix temps, l'argument fuig de tòpics i solucions fàcils, amb una estructura de salts temporals que fa que el descobriment dels girs sorprenents de la novel·la sigui una delícia.
Gran novel·la, si senyor. Una altra que s'emporta les cinc estrelletes.
Afegir comentari afegir un comentari
COMENTARI:
SIGNATURA:
EMAIL: (si vols rebre actualitzacions dels nous comentaris)
   
   
 
   
 
els vostres comentaris (1 comentaris)
Autor/a del comentari: Xevi - Data: 27/09/2011

Aquesta va directe al prestatge de lectures d'Anobii, tot i que hem vist la mini-sèrie de TV3 i no ens ha apassionat (cosa que no treu que no ens hagi agradat). Segur que la novel.la és millor, masses persones ja ens l'han recomanat...

l'últim per llegir
Una columna de fuego
Una columna de fuego
Les Cròniques del Déu Coix
Les Cròniques del Déu Coix
Una família fora de sèrie
Una família fora de sèrie
Joyland
Joyland
El papiro de Saqqara
El papiro de Saqqara
El club Dumas
El club Dumas
El invierno del mundo
El invierno del mundo
Basura
Basura
Victus (La Campana, 2012)
Victus (La Campana, 2012)
El confident dels reis
El confident dels reis
   
 
(c) 2007-2022 logo xelu.net | : 05/12/2022 | Facebook | Instagram BitWorks

Creative Commons License
Aquesta web i tots els seus continguts
estan sota una llicència Creative Commons.