|
| sinòpsis |
| Cada jugador construeix una xarxa postal. Per fer-ho, els jugadors intentaran establir rutes postals construint tantes oficines (cases) com sigui possible en les diferents ciutats del taulell, aconseguint així les Cartes de Diligència puntuables i les fitxes de bonus. Els treballadors de correus estan preparats per ajudar als jugadors en els seus propòsits. El joc acaba quan un jugador obté la carta de diligència 7 o ha construït totes les seves oficines. El jugador amb més punts de victòria guanya. |
| resum de les normes |
No hi ha un resum de normes entrat per a aquest joc. |
| fotos (0) |
|
|
| enllaços |
No hi ha enllaços per a aquest joc. |
 afegir un comentari |
|
|
els vostres comentaris (2  ) |
Autor/a del comentari: Miki -
Data: 12/05/2008
Amb aquest joc em passa exactament igual que amb El Viajeros Al Tren: m'ho passo teta. És veritat el que diu en Xevi en el sentit que no hi ha massa interacció entre els jugadors, però en canvi em passo tota la partida patint pensant que algú em pot passar al davant. És un tipus de joc que jo considero "de carreres", en el sentit que has de complir determinades condicions (que se t'acabin les casetes al Thurn und Taxis, que se t'acabin els trenets al Viajeros) abans que als altres jugadors havent fet més punts que ells. En aquest sentit has d'intentar optimitzar al màxim les teves jugades, intentant ocultar una miqueta les teves intencions. Jo el trobo molt emocionant i crec que és un joc bastant ben pensat en la seva senzillesa. |
Autor/a del comentari: Xevi -
Data: 12/05/2008
El primer que salta a la vista quan jugues al Thurn und Taxis és la feina magnífica que han fet amb el tauler i les cartes: és una feina de disseny molt cuidada i realment dóna gust d'entrada jugar a un joc tan maco. Però anem pels espectes més purament del joc i del seu mecanisme.
>> Després d'haver-hi jugat uns quants cops, penso que és un joc molt individualista, ja que importa bastant poc què fan els altres jugadors. Gairebé mai et quedes sense poder fer res per culpa del que han fet altres jugadors. En aquest sentit es troba a faltar una mica l'interacció i la competència que es genera amb altres jocs.
>> Un altre aspecte és la rapidesa del joc. Al ser un joc tan individualista, durant el torn d'altres jugadors estàs estrictament esperant a que facin les seves accions. Desenganyem-nos: no és un joc que s'hagi de pensar en extrem i les jugades es poden traçar just a l'inici del teu torn sense haver de fer esperar l'altre gent. O sigui que si els jugadors de la partida tenen clares les normes i tenen un rodatge en el joc, les partides poden ser força àgils (al contrari del que es podria pensar).
>> Les normes són senzilles i penso que és un joc que es pot jugar tranquil·lament en família i amb jugadors no gaire experimentats. L'explicació és lleugera i el joc, després d'haver fet un parell de rondes no té secrets. És interessant que tothom pot veure el seu estat actual dins del joc (quants punts porta cada persona i si qui té possibilitats de guanyar). A diferència d'altres jocs com el Puerto Rico aquest punt s'agraeix sempre i quan estiguis prou ben posicionat com per tenir opcions de victòria.
Jo el descriuria com un joc agradable per passar una bona estona tranquil·la. No hi ha excessiva emoció, no es fa molt rebombori i el nivell d'excitació general no crec que pugui provocar taquicàrdies a ningú. En definitiva, un joc recomanable. Per cert: hi ha una expansió que pot ser que aporti coses noves. Quan l'hagi provat, us la comento!. |
|
)
| Última actualització: 12/10/2024 | Facebook | Instagram 
