Antonio Resines, Belén Rueda, Jesús Bonilla, Verónica Sánchez, Fran Perea, Natalia Sánchez, Víctor Elías, Jorge Jurado, Antonio Molero, Nuria González, Alejo Sauras, Goizalde Núñez, Alexandra Jiménez i Julia Gutiérrez Caba
Extret de la Viquipèdia:
La sèrie arrenca amb el casament de Diego Serrano i Lucía Gómez. Diego és un vidu, pare de tres fills (Marcos, Guille i Curro) que regenta una taverna familiar amb el seu germà Santiago en el fictici barri de Santa Justa, Madrid. Lucia és professora, està divorciada i és mare de dues filles, Eva i Teté Capdevila, amb les que es traslladarà a viure de Barcelona a Madrid. Al llarg de la sèrie, els toscos Serrano hauran d'afrontar la convivència amb les dones, sorgint conflictes i noves relacions, tant a casa com en el Col·legi Garcilaso. Al costat d'ells, la família Martínez, formada per Fiti, mecànic amic de Diego, la seva dona Candela, directora del col·legi i millor amiga de Lucía, i el fill d'ambdós, Raúl, estret amic de Marcos.
Què es pot dir de Los Serrano? D'entrada que és una de les sèries més mal fetes que he vist en ma vida! També que és una de les sèries amb la qual he rigut més. I també que en sóc un fan i que mentre va durar hi vaig estar enganxadíssim. Però anem a matitzar les coses una per una i per ordre.
Los Serrano és, en la meva modesta opinió, la millor sèrire d'humor que s'ha fet de producció espanyola, però més en el fons que en la forma. Diguem que els personatges són fantàstics (ja els comentaré), però que la història, com a fil conductor, és una gran merda. Tot i així han sabut aprofitar les situacions de la vida quotidiana, els hi han posat un dosi alta d'exageració i de freakisme i el resultat és un bon fart de riure. Ara, ni la continuïtat dels capítols ni la història en general s'aguanten per enlloc. Però és que és tan evident per tothom (tot plegat estan al cole, com a casa, com és de nit i encara hi han nens al cole, com que es fa de dia) que no hi ha cap més explicació que no sigui que està fet expressament o que realment no importava gens. Per tan, en resum, la sèrie l'aguanten els personatges. Llavors, anem a parlar-ne?
>>Diego Serrano: Vidu, amb tres fills mascles, taverner de porfessió i casat amb la Lucia. Jo em trec el barret davant d'aquest actoràs que no només fa un paper genial sinó que a més el viu i el transmet. I és que el personatge ho té tot: curt, incult, gelós, paranòic, xapat a l'antiga... Ara això si, és molt bona persona. Per mi, un dels puntals de la sèrie, sense cap mena de dubte. Creador de frases cel·lebres com la mirada sucia i la adjectius propis com nenuco (impotent) o sodomización (somatitzar). Un mestre i punt.
>>Marcos Serrano: Un dels fills de Diego Serrano. Adolescent, cantautor de vocació i profundament enamorat durant tota la sèrie de l'Eva Capdevila, la seva germanastra. No podem dir que sigui un actor brillant. La seva història d'amor amb l'Eva ha tingut punts realment cansinos durant tota la sèrie. Tampoc podem negar que la sèrie ha set una plataforma de promoció del seu jo de la vida real (Fran Perea) i que això s'ha explotat fins a límits insospitats. Tot i així, té el seu rol i el seu paper que dins del conjunt general és important.
>>Guillermo Serrano: Un dels fills de Diego Serrano. Amb 11 anys un malparit amb totes les lletres. El típic gamberro, que no li agraden els estudis però que en el fons és un tros de pa. Amb ell hem rigut tot i que ja cap al final semblava més un aparador de oh que guapo que sóc i mireu quina roba porto que no pas un personatge de la sèrie..
>>Curro Serrano: El tercer dels fills de Diego Serrano. Narrador dels principis dels capítols, és el germà entrenyable i bona persona, que cap al final de la sèrie resulta ser el més desviat de tots els germans. No té un paper molt rellevant, però és senzillament entrenyable.
>>Lucía Gómez: professora d'escola i dona de Diego Serrano. Un dels monuments de la sèrie. Mare responsable de família que no deixa d'alliçonar mai els seus fills i al seu home. Sembla molt i molt responsable però en alguns capítols no deixa de ser ella que la lia i fort. Magnífica actriu és un dels altres pilars de la sèrie. Desafortunadament, la seva vida professional la porta lluny de la sèrie i als guionistes, que per certes coses i per una falta d'imaginació digne d'un peix els haurien d'haver fotut fora després de la primera temporada, no se'ls acudeix res més que matar-la. Crec que és en aquest punt on la sèrie té el seu pitjor punt d'inflexió i que ja no torna a ser mai més el que ha estat en les primeres temporades.
>>Eva Capdevila: filla adolescent de la Lucía Gómez. Gran actriu, al meu parer, és utilitzada en molts casos pels guionistes com a mira que guapa soy y que tipo tengo (no és que sigui mentida, però no cal tan descaradament). Inseparable d'Àfrica, una companya de classe, portarà de cul a en Marcos durant forces temporades.
>>María Teresa "Tete" Capdevila: filla petita de la Lucía Gómez. Al mateix nivell que en Guillermo Serrano. Es porten a matar entre ells, però diuen que el roce hace el carinyo i així acaba passant durant un temps. Quin argument més pobre quan ja ha passat el mateix amb els germans grans, no? Doncs la història es repeteix i no deixa de certificar l'encefalograma plà dels guionistes.
>> Santiago Serrano: germà del Diego i un dels integrant del trio maravillas, o el trio de la muerte (Diego, Santiago i Fiti). El personatge és de lo pitjor de lo pitjor: masclista, anclat als inicis del segle XX, lleig, groller... Ho té tot. Juntament amb en Diego i el Fiti n'organitzen moltes i moltes i és, en el fons, la base de la sèrie. Al final acaba amb la Lourditas, una espècie de monja recatada, i tenen un fill.
>> Fructuoso Martínez "Fiti": grandíssim personatge de la sèrie. Mecànic de professió i marit de la candela compleix amb tots els estereotips dels dos gremis (el de mecànic i el de marit). Gran propulsor de cultura, gran filòsof de la vida. He après molt amb ell i també he rigut molt (mayormente). Un dels puntals de la sèrie.
>> Candela Blanco: Dona del Fiti i amiga inseparable de Lucía, a més de companya de professió. Fotocòpia de la Lucía en quan a valors, però en versió no tan afortunada físicament (l'amiga lletja).
>> Raúl Martínez: un grandíssim crack com a actor i com a personatge de la sèrie. Adolescent amb les hormones absolutament sortides i descontrolades, amic inseparable d'en Marcos i nòvio, a estones, de l'Àfrica. Ell senzillament la lia, normalment a cada capítol, i a partir d'aquí a riure i a mossegar el coixí. Un dels grans puntals de la sèrie.
>> África Sanz: Nòvia de'n Raül i inseparable amiga de l'Eva. Si l'Eva és l'estudiant modèlica i una cagadubtes amb els nòvios, l'Àfrica és la llançada i la més gamberra. Juntes formen un tàndem interessant.
I una vegada explicats i comentats els personatges anem a matitzar temes:
>> Em va molestar profundament el final de la sèrie. En Diego perd el control de la família, es tira d'un pont i després resulta que tot és un somni i es desperta al costat de la Lucía el dia després del casament (capítol 1 de la sèrie). Guionistes: no teniu vergonya! Això ja es va fer a Dallas i va ser un dels bunyols més criticats de tota la història! Despatxats i al carrer!
>> Em molestava relativament la publicitat subliminal i no tan subliminal que es va fer durant tota la sèrie de determinats productes.
>> La sèrie va tenir una evolució a pitjor i després de la mort de Lucía per completament el nord. Potser no havia tingut mai un rumb concret, però al final l'entrada i la sortida de personatges sense cap mena de sentit i les xapusses de guió eren a l'ordre del dia i com més mal fet tot plegat millor. La degeneració també es va notar perquè es va intentar suplir la falta d'imaginació amb l'entrada de ties bones i de convertir a en Guille i la Tete en un aparador de moda.
>> Tot i així, era una sèrie amb coses bones i que en el fons sabies que anaves a veure. Tots els capítols eren igual. El Fiti, el Diego i el Santi la lien i vinga (o la Lucía i la Candela, o en Raül i en Marcos, o l'Eva i l'Àfrica). O sigui, algú la lia i apartir d'aquí el capítol es desenvolupa amb un argument més o menys coherent (normalment menys que més), però que porta a darrera uns personatges que aguanten les mancances del guió i que et fan riure i avergonyir a parts iguals.
Confesso que me l'estic mirant i que és una sèrie excel·lent per planxar roba i per fer teràpia després d'un dia dolent. No és digne de premis, està mal feta, no hi ha sorpreses i és horrible en quan a guió. Però no se què té que em va enganxar. I per això us puc assegurar que no serà l'últim cop que la miro.
Autor/a del comentari: Anna Preseguer -
Data: 18/02/2010
Estic molt d'acord amb això que dius. És genial mirar-la o escoltar-la mentre neteges el pis o per distreure't una estona. Però per no gaire cosa més. Entre els meus personatges favorits hi ha en Fiti, trobo que el descrius molt bé, i m'encanta. Ja m'agradava a Médico de Familia, però aquí es supera. Trobo que els guions són repetitius i arriben a cansar una mica. També estic d'acord amb els nens i els joves, que semblen aparadors de moda. El millor, per mi, en Raül. Per cert, ara la tornen a fer, a la Siete o factoría de Ficción, una d'aquestes de Tele5, els dissabtes i diumenges a la tarda. Però realment hi ha un munt de coses més interessants a fer aquests dies que veure Los Serrano.