Un senyor explica un conte i una nena se l'imagina. El senyor ha vist Mar Adentro, però la nena no.
Aquesta és la pel·lícula que més m'ha fet gaudir en molt de temps. Aquí arriba tard: la peli és del 2006 i va guanyar el premi a la millor pel·lícula al festival de Sitges del 2007. Llegeixo per la xarxa que la valoració que n'ha fet la crítica internacional és diversa, sovint tèbia. Tonteries: aquesta peli és fenomenal i qualsevol persona mínimament interesada en el que el cinema fantàstic pot oferir hauria de veure-la. Jo l'hagués deixat escapar, però al podcast del programa de ràdio sobre cine El Octavo Pasajero la recomanaven tan fervorosament, i és tan fàcil convèncer-me de veure qualsevol pel·lícula, que els vaig fer cas, i en bona hora. A principis del segle XX, enRoy és un doble de cinema que, durant el rodatge d'una escena perillosa, es fereix greument intentant impressionar a la dona de qui està enamorat. A l'hospital coneix l'Alexandria, una nena inmigrant que s'ha lessionat mentre treballava recollint fruita amb la seva família. L'Alexandria, plena de vitalitat, ha fet de l'hospital el seu pati de jocs. El cas és que en Roy, depressiu i amb tendències suicides, li explica a la nena un conte d'aventures que, puta ell, interromp en els moments de més suspens per només reprendre el fil de la narració si la nena li aconsegueix morfina robant-la de la farmàcia de l'hospital. I això veiem nosaltres, els dos nivells de la història: la realitat a l'hospital i la fantasia del conte que explica en Roy a través del filtre de la imaginació de l'Alexandria. Poc a poc la distància entre la imaginació i la realitat es va escurçant i aspectes de l'una es veuen reflectits, distorsionats, en l'altra, sense deixar mai de ser una història realista. L'espectacle visual que planteja el conte és de primer nivell i profund, ple de subtileses i detalls que és fàcil que ens passin per alt (com la relació entre enCharles Darwin i el seu mico, enWallace, reflexe de la relació històrica entre els Darwin i Wallace autèntics). La lògica interna del conte és la dels somnis, trencant les lleis de la física, del temps, de la geografia, i en general del sentit comú, però respectan les de la imaginació, l'èpica, l'estètica i la poètica (toma ya). Tots els personatges de l'hospital faran la seva aparició pel conte que, sense arribar mai a ser fosc, adquireix tons més sinistres conforme el caràcter fosc de'n Roy pren força a la realitat fins que, i no crec desvetllar cap sorpresa, la pròpia Alexandria ha d'intervenir amb la inocència de la infància. És de destacar la interpretació de l'actriu que dona vida a l'Alexandria,Catinca Untaru, que fabrica una nena molt creïble, molt mona, i que no fa ràbia com tant sovint passa a les pel·lícules. També criden molt l'atenció els increïbles exteriors a on es va gravar la pel·lícula, filmada a ¡¡18!! països al llarg de quatre anys i sense recòrrer en cap moment (costa de creure veient-la) a efectes d'imatge generats per ordinador. Brutal. Una pel·lícula que pot agradar més o menys, però que hauria de ser obligatori veure. Per a mi la millor pel·lícula de cine fantàstic que he vist aquest any. Com sempre, el millor és la versió original.
Jo, per exemple, em costa de comparar l'animació de El viaje de Chigiro amb la de Wall·e, ja que tot i que totes dues les considero genials, tècnicament i estèticament trobo més bona la de Wall·e. Però és que no només m'agrada per això, si no que trobo impressionant que els personatges (en aquest cas robots) puguin transmetre tants sentiments amb tan poca expressivitat que tenen a la cara. No se, a mi Wall·e em va impressionar molt...
Autor/a del comentari: Miki -
Data: 11/12/2008
Ostres, jo no m'atreviria a dir-ho, això, tot i que tampoc em sembla una barbaritat. Però la veritat és que amb pelis com Paprika, La Princesa Mononoke, El Viaje de Chihiro, La Tumba de las Luciérnagas, o la mateixa Akira... l'animació té el llistó molt alt, la veritat. Jo no sabria dir quina és la millor. El que és indiscutible es que Wall - E està tan amunt com es pot estar... però també ho estan aquestes altres (per a mi, of course).
Autor/a del comentari: Xevi -
Data: 11/12/2008
Jo m'atreviria a dir que Wall·e és la pel·lícula d'animació que m'ha agradat més de tots els temps!
Autor/a del comentari: Miki -
Data: 11/12/2008
Em corregeixo: la millor pel·lícula de cine fantàstic que he vist aquest any ha estat Wall - E