George Clooney, Renée Zellweger, John Krasinski, Stephen Root, Wayne Duvall, Keith Loneker, Malcolm Goodwin, Matt Bushell, Tim Griffin, Robert Baker, Nick Paonessa
George Clooney forma part d’un equip de futbol americà professional en els Estats Units dels anys 20, una època on aquest esport estava molt menys valorat que l’universitari. La falta de fons farà que patrocinador de l’equip es retiri i aquest es dissolgui. Clooney no s’adorm i busca la fórmula per dignificar d’alguna manera aquest esport, i se li acudeix de fitxar a una de les estrelles de la lliga universitària. La fórmula li funciona i comença a venir molta i molta gent als entrenaments i als partits. Però la mel atrau a les mosques i en aquest cas el passat de l’estrella de l’equip atrau a una periodista amb no molt bones intencions.
M’agrada l’estil d’en Clooney més enllà de l’estereotip de guaperes que ja té més que interioritzat. Des de Oceans 11 i les seves seqüeles, el podem veure fent de guaperes, però amb un toc descarat i fresc, cosa que encara fa més interessants els seus personatges. Aquí va del mateix pal, igual no sap fer res més, però en aquest tipus de pel•lícula és el que s’escau i funciona. L’acompanya una Bridget Jones que fa de dona treballadora, amb empenta i descarada en una època que segur que ho tenien molt més difícil del que es pinta a la pel•lícula. El tandem funciona tot i que està cantat des dels primers 10 minuts què és el que acabarà passant. I és que la pel•lícula, en general, té ben poques sorpreses...
La història és interessant i està ben ambientada, farcida d’escenes, vestuari i costums de l’època, cosa que sempre s’agraeix. Tot i així, si pelem la ceba, no deixem de tenir una història d’amor clàssica a 3 bandes amb una guarnició/ambientació ben trobada, amb una salsa en forma d’escenes fresques i amb sentit de l’humor, que fan que el plat resultant no sigui res més que una pel•lícula còmico-romàntica. Tot i així, hem tingut de fer servir el ganivet per arribar a descobrir la realitat amagada en un bon embolcall i això la fa diferent a les històries romàntiques que ho són ja des del cartell de la pel•lícula i això li dóna un valor afegit interessant.
Històricament interessant, no deixa de ser només una pel•lícula entretinguda i prou, la qual cosa farà que el meu cervell l’hagi oblidat en qüestió de poques setmanes, cosa que acostuma a fer cada vegada més sovint amb totes aquelles coses de la meva vida que no han destacat per algun motiu. Jo em faig gran, però també necessito cada cop estímuls més forts per travessar una capa de sediments que 31 anys de vida s’han encarregat de dipositar en els meus records.