Una jove noia es casa, però sent un buit interior pel fet de no saber qui és el seu pare. Espiant el diari secret de la seva mare, descobreix que té 3 possibles pares! No se li ocorre res més que convidar-los a tots 3 al seu casament, amb l’esperança de que quan els vegi s’adoni de quin d’ells porta la seva sang. El que al principi semblava una bona idea es transforma en un malson per una mare que encara no ha superat la seva etapa adolescent.
El títol, en aquest cas, pot ser un bon resum de la pel•lícula, i és que quan portes 10 minuts dins la sala et venen ganes de dir Mamma Mia, on m´he ficat!. I és que, com acostuma a passar, el trailer dona una idea una mica més consistent del que la pel•lícula acaba sent en realitat. Això si, hi ha una cosa que no posem en dubte i és que l’equip i els actors que protagonitzen la cinta s’ho van passar de conya fent-la i segurament van ser ajudats per litres i litres de substàncies embriagadores i altres estupefaents no identificats! Hi ha una eufòria general en tota la pel•lícula i especialment en els números musicals que et fa sospitar coses, però que acaba encomanant-se al públic i he de confessar que vaig arribar a plorar de riure. La pregunta encertada en aquest moment seria si vaig riure amb ells o d’ells...
M’agradaria destacar alguna cosa positiva d’aquesta pel•lícula que s’assembla més a una festa de final de curs d’una escola (amb tots els respectes) que a un musical de la factoria Hollywood de ja entrat el segle XXI. L’ambientació és sensacional! Ja durant la pel•lícula, si se’t donés l’oportunitat, agafaries i reservaries unes vacances en aquest racó idíl•lic de Grècia. Això juntament amb els personatges ben trobats pel cas que ens ocupa, crec que són el punt fort de la pel•lícula, i s’allunyen bastant de les imatges del musical que es pot veure a Barcelona protagonitzat per la Nina i que, de la manera que van vestits, sembla més una rua de Carnestoltes de Platja d’Aro que un casament en una illa idíl•lica! També m’agradaria destacar les adaptacions de les cançons del grup Abba. Els temes estan ben adaptats i donen un bon ritme a la pel•lícula. El que seria discutible en aquest cas és si lliguen o no amb l’argument, però això després de mitja hora de pel•lícula és absolutament indiferent!
Aneu-la a veure? Potser un pel agosarat pel preu de les entrades de cine avui en dia. Quan surti en DVD no és una mala elecció per tenir un subidón un diumenge a la tarda per preparar-se pel tajo del dilluns. Això si, agafeu-se-la amb bon humor i segur que riureu!
jo m'ho vaig passar teta!!!
quan portes deu minuts, ja veus que no serà la pel.lícula de l'any, però et fas un fart de riure, balles, piques de mans (en modo silencio), i t'ho passes genial, igual que tots els actors de la pel.li!!! pq jo crec, que els actors hauríen d'haver pagat per fer la pel.li, i no al revés. un altra apreciació, és que m'agrada que actors de tall seriós com pot ser en Pears Brosnan, es posin segons quins vestits i ballin en plan seixanteru, arribant a rossar el ridícul...
Peli de diumenge a la tarda, o de fer passar una semidepressió de regla o de tardor...
Jo, la recomano!!!