The Spanish Civil War: Reaction, Revolution & Revenge

Una edició revisada i ampliada amb un capítol inèdit sobre la repressió durant la guerra.

Amb motiu del setantè aniversari de l'esclat de la Guerra Civil, Paul Preston, hispanista de prestigi internacional i autor d'obres sobre l'Espanya del segle XX, va actualitzar i ampliar el seu estudi del conflicte. Hi incorpora les darreres investigacions, els debats historiogràfics i abundant material inèdit per oferir als lectors la seva versió definitiva de La Guerra Civil española.

El llibre permet conèixer la realitat violenta que va assolar Espanya. Amb claredat i rigor documental, qüestiona interpretacions partidistes sense fonament històric i contribueix a conservar un relat compartit d'aquella tragèdia col·lectiva, essencial per a l'exercici quotidià de la democràcia.

Com es ressenya un llibre com aquest?

És de suposar que has de dominar el tema (no és el cas) i, com a mínim, poder posar en context les tesis de l'autor comparant-les, en la mesura del possible, amb altres llibres de l'estil o sobre la mateixa temàtica. I quan un l'agafa, com ha estat el meu cas, simplement pel desig d'omplir, si més no parcialment, un buit de cultura que ha estat posat de manifest per diverses raons? Val la pena ressenyar-lo, aleshores? El cas és que jo en trec un plaer molt gran d'escriure aquestes ressenyes, malgrat ser molt conscient de la meva ignorància en general (enorme en el cas que ens ocupa), i si de vegades he d'acabar empassant-me les meves paraules... bé, sempre he estat de bon menjar.

Total, que si teniu curiositat sobre la història de la (nostra) Guerra Civil i, com em passava a mi, us sentiu més còmodes recorrent a un autor estranger de prestigi reconegut (amb el poc o molt valor que aquest fet pugui tenir en realitat) que exposant-vos a les potencials fílies i fòbies partisanes dels autors nacionals, aquest és un magnífic llibre. El meu primer llibre, de fet, sobre la Guerra Civil, així que no se dir si està esbiaixat, desinformat, si diu mentides o si calla veritats, però que em sembla honest i franc en l'exposició dels seus prejudicis, i clar i apassionant en la seva exposició dels fets. És un llibre molt i molt llegible que aprofundeix bastant en la seva explicació dels esdeveniments. I si a les paraules que escriu en Paul Preston traspua una certa simpatia, molt poc neutral, cap al Govern de la República i els milicians i una no menys certa antipatia envers els militars que es van alçar i cap a la figura de Franco i el seu maleït règim… bé, només faltaria.

He aprés moltíssim, sobretot de la magnitud de la meva ignorància. Ara, ves per on, després de saber de quina manera van posar pals a les rodes al Govern de la República durant els anys dels conflictes i com van recolzar de manera passiva l'alçament militar, em cauen molt pitjor França i el Regne Unit. Colla d'hipòcrites malparits. També m'ha donat mal d'estòmac i mal de cor, i apreciar d'una altra manera la sort que tinc de viure quan visc i com visc. Costa de creure, en realitat, que poguem viure com vivim donada la història del país.

Així doncs, com ressenyo aquest llibre? Només puc dir que el vaig començar a llegir amb l'esperança de no adormir-me, trobar-lo interesant i informar-me una mica i el paio m'ha tret la son, l'he trobat apassionant i he aprés una barbaritat, així que les expectatives han estat més que superades. De les 5 estrelletes que permet Anobii li dono totes 5. El recomano moltíssim.

Puto Franco.