Preacher

Font: Wikipedia

Predicador explica la història de Jesse Custer, un predicador del petit poble texà d'Annville. La història comença quan una criatura sobrenatural anomenada Gènesi el posseeix accidentalment, un incident que provoca una explosió que destrueix l'església i mata tots els feligresos que l'escoltaven.

Gènesi, fruit de la unió prohibida entre un àngel i un dimoni, és com un infant sense voluntat pròpia. Tanmateix, com que està format per divinitat pura i maldat pura, podria tenir prou poder per rivalitzar amb Déu. En altres paraules, Jesse Custer, unit a Gènesi, es converteix en l'ésser més poderós de la Creació.

Custer, que té un fort sentit del bé i del mal, emprèn un viatge pels Estats Units per trobar Déu, literalment: va abandonar el Cel en el moment que va néixer Gènesi. També comença a descobrir la veritat sobre els seus nous poders, que li permeten fer-se obeir sense discussió per qualsevol que senti la seva veu. L'acompanyen la seva antiga parella, Tulip, i Cassidy, un vampir irlandès alcohòlic.

Durant el viatge, tots tres s'enfronten a enemics i obstacles sagrats i profans: el Sant dels Assassins, un àngel de la mort invencible i ben armat que només respon davant de Déu; un assassí en sèrie; el Grial, una organització secreta que controla els governs més importants i protegeix el llinatge de Jesucrist; Herr Starr, aparentment patriarca del Grial, un megalòman obsessionat amb les prostitutes que vol utilitzar Custer; diversos àngels caiguts, i la mateixa família de Jesse, sobretot la seva repugnant àvia cajun, el poderós guardaespatlles Jody i l'amant dels animals T. C.

Fa de mal dir que tenien al cap en en Garth Ennis i l'Steve Dillon quan al 1995 van començar a publicar els còmics de Preacher, però el que van aconseguir, al llarg de 5 anys, és donar vida a una de les creacions més memorables, més (molt) políticament incorrectes i més recomanables que ha donat el comic book americà seriat durant les darreres dècades. Amb dosis parcials de road movie, fantasia urbana, western, thriller (venen al cap Seven o El silenci dels anyells, alegoria èpica i catàleg de freaks i perversions de la societat americana, la història ens fa acompanyar al reverend Jesse Custer, la Tulip O'Hare i el vampir Cassidy, en el seu periple buscant Déu Totpoderós per cantar-li la canya i, si s'escau, trencar-li la cara. Literalment. Al llarg de la seva aventura trobarem, entre molts altres personatges, àngels decadents, un cel corrupte, el Sant dels Assassins (un dels personatges més terrorífics que he tingut el plaer de veure entre vinyetes) i un simpàtic personatge anomenat... caracul... pel simple fet de que la seva cara... sembla un cul.

La història comença quan en Jesse, reverend donat a la beguda a un poble de mala mort, rep l'impacte d'una enigmàtica entitat celestial que es fusiona amb la seva ànima i li dona la facultat de parlar amb la paraula de Déu, que tothom qui la sent ha d'obeïr. Aquest és el punt de partida d'un periple molt més adult i sofisticat del que la meva explicació pot fer pensar fins ara, provocador a cada pas i amb un grau de perfecció gràfica que sovint fa posar els pels de punta. Els autors demostren un grau de compenetració en la manera de combinar guió i narració gràfica, creant una història terriblement original a partir de components que tots hem vist milers de vegades al cinema i al còmic sense que lluïsin gaire. Simplificant molt, les coses que valoro d'un còmic són els diàlegs, el dibuix i composició de pàgina, i el conjunt de la història. En aquest cas, els diàlegs són literatura pura. Aquesta és una de les obres a les que més justificat està fer l'esforç de llegir la versió original, pel grau de detallismes que han posat els autors en recollir les maneres de parlar de diferents parts dels estats units i les idiosincràsies pròpies de cada personatge. Els personatges, tant els tres protagonistes com molts altres, són creacions memorables. A nivel de dibuix i composició no puc més que treurem el barret. L'Steve Dillon té un estil dinàmic, realista i ric en detalls, i es converteix en un director d'orquestra que ordena la nostra atenció i marca el ritme necesari per a cada part de la història. Crec que mai he vist ningú dibuixar tan bé un diàleg. A nivell d'història? Té un dels millors principis i nusos que he vist, i una mica abans del desenllaç decau una mica. El desenllaç pròpiament dit? Ho deixo per a cadascú, que jo encara l'estic processant.

Si només poguéssiu llegir un còmic aquest any, que sigui aquest.

Algunes pàgines